Aquesta exposició vol commemorar el centenari del naixement de Charles Schulz, autor de la tira còmica Peanuts, on van néixer personatges tan icònics com Charlie Brown, Snoopy, Linus van Pelt o l'ocell Woodstock.
L'essència del còmic, però, no sempre és tan lluminosa com podria semblar, i sovint s'hi amaguen serioses consideracions filosòfiques sobre l'essència humana, i moltes temàtiques relacionades amb la frustració i les depressions.
La mostra és una producció realitzada per Plataforma Blanc i Negre gestionada per la Gerència de Servei de Biblioteques de Diputació de Barcelona.
Charles Monroe Schulz, nascut a Minneapolis el 26 de novembre de 1922 i mort a Santa Rosa el 12 de febrer de 2000, va ser un dibuixant nord-americà, conegut arreu del món per les tires còmiques de Charlie Brown. Aquesta és pràcticament l'única obra de l'autor, i que durant 50 anys va portar diàriament un acudit en multitud de diaris arreu del món.
L'exposició consta de 8 plafons.
- En primer lloc es presenta a Charlie Brown, Snoopy i Woodstock, atès que són probablement els tres personatges més coneguts de Peanuts, amb la història de la seva primera aparició editorial, trets més característics, etc.
- En el segon plafó coneixerem a Schroeder i els germans van Pelt (Lucy i Linus), tres personatges també força coneguts i que es troben entre els primers en aparèixer en aquesta tira còmica.
- El tercer i el quart plafó està centrat exclusivament en personatges femenins de gran importància, com Peppermint Patty, Marcie o la noieta pèl-roja.
- En el plafó 5 els personatges femenins de Peanuts tenen un protagonisme molt destacat i, a més, acostument a tenir un rol força dominant, mentre que els masculins acostumen a ser més aviat tímids i passius. A més, a través de Peppermint Patty o Lucy, s'aborden temes com el sostre de vidre i la inclusió de la dona en la indústria dels esports.
- En el plafó 6 es parla d'interculturalitat. Franklin, el primer personatge afroamericà de la sèrie, va aparèixer poc després de l'assassinat de Martin Luther King, i va ser un canal per a visibilitzar el desig de l'autor per a avançar en la normalització racial als Estats Units.
- En el 7 destaca el món dels peabyts. Aquí es comenten altres temàtiques rellevants que apareixen recurrentment a Peanuts, alguns d'ells també de temàtica social, com les protestes contra la repressió governamental exercida sobre aquells que es manifestaven contra la guerra de Vietnam.
- El darrer plafó té gran importància, atès que la forma com encara Schulz la depressió és sempre molt intensa, detallada i analítica, probablement extreta d'experiències personals. Tots els personatges humans d'aquesta tira còmica són profundament infeliços, cadascun a la seva manera, mentre que normalment els personatges animals són curiosament sempre un deix de felicitat i alegria
.
