La història d'en Sebastià

En Sebastià és la mascota de la Sala Infantil de la Biblioteca i aquesta és la seva històra:

Hi havia una vegada, en un poblet molt petitó un biblioteca. En aquesta biblioteca hi havia tants i tants llibres i hi anava tanta i tanta gent que un dia els hi va quedar petita. Els llibres ja no cabien als prestatges. Les bibliotecàries ja no tenien cadires per seure i els nens no podien fer els treballs als ordinadors perquè ja no funcionaven.

Com que era l'estiu i feia tanta calor, que la gent enlloc d'anar a la biblioteca anava a la piscina del poble per refrescar-se.

Així que van decidir, fer una biblioteca nova, més gran, amb dues plantes i una sala infantil pels més petits com vosaltres. I així ho van fer. Però esclar tenien molta feina perquè han de portar tots els llibres de la biblioteca petita a la biblioteca gran. Les bibliotecàries van començar a ficar tots els llibres a dins les caixes de cartró un per un. (Fer que els nens agafin un llibre qualsevol i el col·loquin dins una capsa, que portaré jo).

Llavors, van agafar les caixes plenes de llibres que pesaven molt i les van transportar fins al nou espai. Mentrestant, els paletes anaven construint la nova biblioteca. I d'aquest manera van anar passant, els segons, els minuts, les hores, els dies i els mesos... Fins que un dia la van acabar. Aquella biblioteca era preciosa. Era molt gran i espaiosa, tenia ordinadors, revistes, pel·lícules, CD's, hi faltaven els llibres. Així que... les bibliotecàries van agafar la caixa que havien omplert amb els llibres de l'altra biblioteca i la van obrir. Però quan l'obrien... ooh! Sorpresa!! A dins hi havia un esquirol que havia agafat un llibre per llegir, com si fos un nen. (Treure una capsa on a dins hi hagi en Sebastià)

Quin nom li podem dir a aquest Esquirol? – Va preguntar una bibliotecària. Li direm Sebastià, com el patró del nostre poble.

Tothom hi va està d'acord! Hi esteu d'acord? A vosaltres us agrada aquest nom?

Van anar passant els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes i els mesos, però el nostre Sebastià no deixava de llegir el llibre que tenia entre les mans.

Sebastià, plega el llibre que és l'hora de berenar -Li deia la Bibliotecària- però en Sebastià no contestava.

En Sebastià no dormia com els altres animals, ni menjava, es movia... sempre estava així. Llegint el mateix llibre i mirant els altres nens i nenes què feien. Ell sempre ho controla tot i ens acompanya però mai, mai, mai deixa de llegir.

Cata-cric, cata-crac, conte acabat!

twitter