Josep Baucells i Reig (Taradell, 1 d'abril de 1932 - Barcelona, 16 d'abril de 2021) va ser un bibliotecari, arxiver, historiador i prevere català. Es va doctorar en Història per la Universitat de Barcelona i ha exercit de canonge i arxiver a la Catedral de Barcelona. Va compaginar la tasca pastoral amb la seva responsabilitat al davant del Secretariat d'Arxivers Eclesiástics de Catalunya en unió amb els arxivers valencians i Balears. El 1999 va obtenir el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manuel Riu i Riu. Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l'arxiu catedralici barceloní. És autor de nombrosos estudis històrics, sobretot del període medieval, i de Taradell. Des dels seus orígens, l'any 1949, va col·laborar amb la Revista 'Taradell' de la qual en va ser director entre el 1980 i el 2021.
La Vila de Taradell al transcurs dels segles: estudi de la urbanització. Vic, imprempta Balmesiana, 1966. Recull d'articles publicats a la revista Taradell entre l'agost de 1961 i el setembre de 1966. Aquest treball el va realitzar conjuntament amb Mn. Antoni Pladevall i Font. L'objectiu d'aquest estudi era donar a conèixer el naixement i la creixença urbana de la vila de Taradell a base de l'observació dels edificis fins als anys seixanta a Taradell. Està dividit en diferents capítols (i subcapítols) que van des de l'origen i situació del municipi, passant per les notícies històriques, la primera renaixença, la gran decadència i la renaixença contemporània. Complementen l'estudi un recull d'art menor als carrers de la vila (majòliques i capelletes) i un apèndix sobre el pla d'urbanització de la vila de Taradell
Qüestions sobre l'exempció episcopal d'alguns priorats de Barcelona-Diòcesi (S. XIV) i del Monestir de Sant Cugat del Vallès (S. XI al XIV). Santes Creus 1966. Els llibres de Visita Pastoral guardats a l'Arxiu Diocesà de Barcelona són interessants no només perquè es tracta de la sèrie més antiga sinó, sobretot, perquè forneix en abundància elements d'estudi i treballs que tot i que semblen ser només treballs locals cal no negar que alguns només tenen lloc en monografies de parròquies i localitats, l'aplegament de molts d'altres presenta una problemàtica extensa i interessant. El llibre consta de dues parts: notes sobre l'exempció d'alguns priorats (s. XIV) i subjecció canònica de l'abat i el monestir de Sant Cugat al Bisbe de Barcelona (s. XI-XIV).
Santes Creus entre dos bisbats. Santes Creus. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. 1968 (Separata | extret de Santes Creus, vol. III, núm. 28, 1968. Treball que explica la història de la consagració dels quatre altars del monestir de Santes Creus per part de Ponç de Gualba, l'any 1903. L'estudi es complementa amb una breu història jurisdiccional de Santes Creus i recull totes les citacions trobades. Santes Creus és un monestir que gaudia d'una independència provisional de qualsevol autoritat religiosa local però no la podia exercir del tot. Per a certs afers necessitava els serveis d'una potestat episcopal. I se servia dels prelats veïns de Barcelona i de Tarragona. Per això, Baucells justifica el seu treball dient que la comunitat cistercenca de Santes Creus es va moure sempre entres dos bisbats.
Catàleg de l'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. 1. Escrit conjuntament amb Àngel Fàbrega i Grau. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, 1969. Índex general de les sèries documentals. L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona està instal·lat sobre dues de les naus del claustre i està obert als investigadors. S'hi guarden diversos papirs (s. V-VIII), uns 200 còdexs (el més antic és del segle VIII), un centenar d'incunables, més de 40.000 pergamins (s. IX-XVII) i la voluminosa col·lecció de documents de les institucions que a través dels segles s'han albergat a la Catedral, i d'algunes entitats i particulars. Baucells, que va ser arxiver de la Catedral, i Àngel Fàbrega, canonge arxiver, recullen en aquest treball un primer índex general de les sèries documentals.
Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). Tarragona, Abadia de Poblet, 1972. Poc després de la seva ordenació episcopal, Ponç de Gualba es llançà a recórrer la gegografia diocesana. En fer-ho l'empenyia el seu convenciment conseqüent a l'ofici de bisbe, recolzat, no hih a dubte, en el dret general eclesiàstic i, concretament de cara als claustres, en un anticmonitori papal, expedit per Alexandre II als prelats barcelonins. El text l'acompanya la narracxió històrica que es polaritza entorn de dos punts principals: l'actuació del bisbe i estat dels monestirs.
Síntesi històrica de Taradell. (1974) El gener del 1974 es va recopilar en aquest llibre diversos articles publicats a la revista Taradell sobre notícies històriques del terme taradellenc. D'aquesta manera, el libre pretén donar una visió del passat, de manera sintentitzada, i de l'evolució del municipi. El llibre es divideix en diferents capítols: els temps medievals, els moderns i els contemporànis i en cada un d'ell hi trobem edificis i elements arquitectònics del poble. Està escrit per Antoni Pladevall, Joan Vilacís, Josep Baucells i Robert Izquierdo.
La Pía Almoina de la Seo de Barcelona. Origen y desarrollo. Lisboa,Imprensa Nacional-Casa da Moeda, 1974. En aquest treball explica aspectes fonamentals de la història de la Pia Almoina de la Seo de Barcelona davant la manca d'informació publicada sobre aquest tema. Per aquest motiu i després de la justificació del treball comença explicant els antecedents per contextualitzar la Pia Almoina a Barcelona abans d'entrar en l'estudi concret del treball sobre aquest tema. Acaba amb uns apèndixs que complementen el treball.
Documentación inédita de San Ramón de Penyafort y cuestiones relativas al supuesto canonicato barcelonés. Torrente, Facultad de Teología,1977). Separata extreta del llibre Escritos del vedat (vol. VII) amb motiu de la celebració del VII centenari de la mort de Sant Ramon de Penyafort (6 de gener de 1275). Baucells aprofundeix en el coneixement històric d'aquest personatge amb tres documents que assenyalen el grau d'estima que va tenir el rei Jaume I El Conqueridor vers el sant. Aquests tres documents inèdits daten dels anys 1220, 1272 i 1282.
El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1984. Catàleg dels fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, precedit d'una introducció metodològica i històrica que posa en relleu l'interès dels 687 documents registrats (del s. XI al XVI) per a la toponímia, la història sòcio-econòmica, el dret, etc.
El Fons "Cisma d'occident" de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: catàleg de còdexs i pergamins. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1985. A través d'alguns dels seus personatges principals i de les disposicions i afers que n'emanaren o els tingueren com a subjecte, ha deixat un rastre ample a la catedral de Barcelona; rastre que és palès a bastament en multitud de documents que són custodiats a l'Arxiu Capitular en un nombre tal que, dels sortits de la cúria pontifícia d'Avinyó-Peníscola, agafant el mot 'textos' en el seu significat més ampli, és superat només per l'Arxiu Vaticà.
Sitges i la jurisdicció senyorial de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans (1985). Separata de XXIX Assemblea Intercomarcal d'estudiosos. Sitges i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona van anar de bracet durant més de 600 anys en els quals van compartir bones relacions però també tensions permanents. I és que l'harmonia i el respecte es va acabar amb una ruptura. Baucells en aquest treball explica quines van ser les causes i conseqüències d'aquest trencament.
El Maresme i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987. Recull les fitxes de la documentació en pergamí de nou fons de la secció Pia Almoina de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.
Nadal i Reis a Taradell. Taradell, 1988. Reproducció dels cinc articles de Mn. Josep Baucells i Reig publicats a la revista Taradell en els números 213, de desembre de 1967; 232, de gener de 1968; 233, de febrer de 1968; 255, de desembre de 1969 i 256 de gener de 1970. S'hi explica els costums nadalencs i com aquests es viuen a Taradell. Aquest recull anomenat Nadal i Reis a Taradell es va publicar el 1988.
El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona, Departament de la Generalitat de Catalunya, 1990. Inventari-catàleg dels pobles de la Pia Almoina del Garraf amb la voluntat de continuar en la tasca d'ordenació i classificació dels fons en pergamí. El treball recull la Pia Almoina a Sitges, Miralpeix i Garraf, on en destaca la presència de Bernat de Fonollar. Aquests tres Pia Almoina obvien la necessitat que tenien els procuradors de ser uns bons administradors. A banda de l'inventari, el treball conté també un índex de noms de persones i llocs.
El nom dels taradellencs. Taradell, 1998. És una de les dues publicacions especials que la revista Taradell va editar el 1998 en ocasió dels 50 anys de la seva fundació. Consta de dotze fascicles i es complementa amb un plec inicial, un de final i un amb l'índex dels noms dels sants relacionats. És uns mostra dels noms amb què les persones de Taradell són conegudes, confeccionada gràcies a les respostes rebudes a una enquesta distribuïda a tots els subscriptors de la revista. Aplega els noms per dies, segons la data assignada a cada patronímic, és a dir, el jorn commemoratiu del sant patró que el situa en aquell dia.
Taradell en imatges. Taradell, 1998. És una de les dues publicacions especials que la revista Taradell va editar en ocasió dels 50 anys de la seva fundació, el 1998. Consta de dotze fascicles que s'han completat amb un plec inicial i uns altres amb diversos índexs, a més d'unes cobertes. Aplega fotografies relatives a Taradell i als seus habitants des de les primers imatges conservades fins a l'actualitat. En total hi ha 212 fotos, 105 en blanc-i-negre i 107 a color.
Llibre d'or de la cobla Genisenca.50 anys: 1950-2000. Taradell, Cobla Genisenca, 2000. Llibre editat el març del 2000 amb motiu del cinquantenari de la Cobla Genisenca de Taradell (1950-2000). Es tracta d'un volum, amb text i gràfics, de l'activitat de la cobla durant els seus primers 50 anys de vida. El llibre comença amb la justificació de l'autor, Mn. Josep Baucells i d'un seguit de col·laboracions per donar pas a la història de la cobla dividia en deu capítols: Pòrtic d'honor, La fundació, Orquestra de ball, Sempre cobla, Els músics, La música, Els instruments, El ressó de la premsa, Les efemèrides i anècdotes.
Vivir en la Edad Media : Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milà y Fontanals, Departamento de Estudios Medievales, 2004-2006. Consta de quatre volums i és el treball editat de la tesi doctoral de Josep Baucells, que va defensar el 22 de gener de 1999 i que el tribunal que la va examinar va qualificar amb la màxima nota –un excel·lent cumlaude–. La tesi consta de 3.000 pàgines. S'hi poden trobar les grans estructures que emmarquen viure de la ciutat de Barcelona i del seu entorn als segles esmentats: l'organigrama de la societat, amb el rei al seu front i les corts, l'augment demogràfic, l'estructura eclesiàstica i la importància del Papa. La riquesa documental analitzada permetrà al lector trobar un estudi ètic religiós de la població barcelonina, descripció del comportament de la seva gent i de la vida desenvolupada al carrer, en tots els aspectes. Es posa de manifest que la vida de la ciutat es desenvolupava a l'ambient d'una fe profunda que modulava la vida dels seus habitants, des del naixement fins a la mort. No obstant això, aquesta societat cristiana conviu amb la comunitat jueva, que residia als seus barris propis o calls, a la qual també es presta atenció al llibre. Es reconstrueixen escenes reals, amb un gran colorit, de la vida a la Barcelona medieval. És interessant ressenyar que tots els temes exposats compten amb les corresponents proves documentals i es complementen amb unes conclusions i amb nombrosos quadres estadístics.
Obra poètica dispersa: dues-centes quaranta-quatre poesies. Taradell: Revista Taradell, 2004. Recull de l'obra de Mn.. Joan Vilacís en motiu de l'any del seu centenari.
Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: segle XI. Barcelona,Fundació Noguera, 2006. Realitzada conjuntament per Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle. (Es pot consultar a la biblioteca de Taradell). Recull amb cinc volums els pergamins medievals del segle XI i es posa a l'abast dels investigadors 1.716 documents d'aquesta època. La col·lecció diplomàtica va precedida d'una anàlisi sobre la seva tipologia jurídica, aspectes antroponímics i cronològics i la ratioeditionis. L'obra inclou també un extens índex toponomàstic.
El Priorat de Sant Genís de Rocafort (Martorell). Martorell, Centre d'Estudis Martorellonencs, 2007. L'autor desgrana en aquest llibre la història del monestir de Sant Genís de Rocafort i la parròquia de Santa Margarida, situats al municipi de Martorell (Barcelona), des de la fundació monàstica l'any 1042 pels senyors de Castellvell de Rosanes fins al moment de l'inici dels treballs de recerca arqueològica a Santa Margarida, a la dècada de 1980.
Taradell: passat i present d'un terme i Vila d'Osona. 2. Vitalitat antiga i moderna. Segle XIX. Vic, Eumo Editorial, 2015. Segon volum de la col·lecció que continua l'escrit per Antoni Pladevall i Font l'any 1995. Escrit per Josep Baucells i presentant el 2015. S'hi poden trobar les vicissituds de la població al llarg del segle XIX, un període marcat per la pèrdua del pes econòmic de la pagesia, l'inici del treball semi-industrial i els conflictes generats per un règim polític i social, heretat del passat, que es resisteix a finalitzar. Si bé el panorama és convuls, el segle acaba amb la puixança que ha caracteritzat la vida del municipi, a la qual fa justa referència el subtítol. Aquest volum es completarà amb una pròxima entrega, també escrita per Josep Baucells, dedicada a la història més recent de Taradell (s. XX i XXI).
