La Janira va créixer amb la prohibició d'apropar-se al mar. Les dones que volien tocar l'aigua, desapareixien. «Se les mengen els monstres i els éssers que s'amaguen a l'abisme», li deia l'avia. Per això les noies escrivien a les pedres els noms de les amigues i germanes desaparegudes, per recordar-les. Però el mar era insaciable, perquè fins i tot això s'emportava. Tot i així la Janira, com altres noies del poble, sent la veu del mar, que visita els seus somnis i alimenta el desig de mirar més enllà de les normes que les condemnen a estar lligades. A viure tancades, sense horitzó. I vol descobrir si tot allò que batega entre les roques, a les profunditats del mar, és real o si només són supersticions. Els fils del mar és un cant a la llibertat, a l'acceptació d'un mateix, però també és un relat esfereïdor que ens parla del desig, del control, de les cordes que dibuixen fronteres i ens lliguen, de la manera amb què una història pot marcar-nos la pell. (Foto: Xavier Serrano) 
Els fils del mar
Inés Macpherson (Barcelona, 1982) és llicenciada en Filosofia, treballa al món editorial com a freelance i col·labora a La Vanguardia, on parla de llibres al suplement Culturas. És narradora oral, conductora de clubs de lectura i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés. Va rebre el premi revelació en català 2021 atorgat pel Festival 42 (Festival de gèneres fantàstics de Barcelona). Ha publicat relats a diverses antologies, com Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit (Males Herbes, 2020), Paper Cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury (Apostroph, 2020) o La ciutat invisible. Vuit relats ucrònics barcelonins (Sfabula Editorial, 2022), entre d'altres. També ha publicat dues novel·les, l'última amb l'editorial Spècula: Els fils del mar.
