A principis del segle xx, el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seves víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d'apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l'oportunitat d'entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l'infern pot obrir-se i engolir-la. A través d'uns personatges magnètics i d'un univers inquietant i hipnòtic, Anna Moner ens revela els mecanismes interns que mouen l'autoproclamat Minotaure a cometre un seguit de crims esgarrifosos inspirats en la recreació de retrats femenins renaixentistes. 
La por de la bèstia
Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa). Escriptora i artista plàstica. Llicenciada en Història de l'Art. Forma equip artístic amb
Sebastià Carratalà i la seua obra s'ha exposat, entre altres ciutats, a València, Castelló de la Plana, Vila-real, Alcoi, Alzira, Sevilla, Madrid, Nantes, Bordeus i París. Ha publicat una vintena de relats en diversos reculls i col·leccions, l'assaig Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica 2016) i les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l'Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015), La mirada de vidre (Premi Ciutat d'Alzira 2018) i La por de la bèstia (2023). Col·labora en diferents periòdics i revistes, com ara Diari La Veu, Lletraferit, El món d'ahir, El Temps de les Arts, Levante-EMV o Cartellera Túria, i en la ràdio d'À Punt Mèdia. És coordinadora de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim.
