L'herència del dimoni
Biel Cussó torna a la novel·la negra amb un thriller ben intens i concentrat en els espais que tan bé domina: les planures gelades de l'Amèrica profunda, tot i que les ramificacions de la seva història el duen a recórrer mig món. La història d'una venjança ordida i ben planificada per acabar amb qui pot destrossar la vida dels més desemparats de la societat i convertir-la en encara pitjor. Per sort sempre hi ha un narrador disposat a explicar la seva història i convertir una banda de criminals justiciers en éssers amb qui voldries passar una bona estona... llegint-los, això sí, que en persona són massa perillosos.
(Foto: Xulio Ricardo Trigo) 
Biel Cussó i Ventura (Barcelona, 1979).Tot i ser una persona aparentment de ciències, sempre m'ha apassionat jugar amb les lletres. De petit construïa coets i bases lunars amb emes i efes, i dissenyava dispositius electrònics futurístics amb jotes i zetes. Les ces trencades, però, sempre han estat les meves preferides. Vaig començar a escriure una mica seriosament quan va néixer el meu primer fill, i les meves dues primeres novel·les (la saga Mindrä – 2012 i 2013) van estar impregnades d'aventures, innocència i fantasia. Més endavant, la negror va reclamar el seu espai i em vaig començar a sentir còmode escrivint sobre la part més fosca de l'existència humana. I així, a poc a poc, les vides escrites han anat arribant, una rere l'altra: Sang Freda (Crims.cat, Premi Agustí Vehí – Vila de Tiana 2017), Camí de cendres (Pagès editors, 2021) i L'herència del dimoni (Xandri, 2024). Aquesta última iniciarà el seu recorregut vital durant l'edició d'enguany del Taradell Negre.
