Va néixer a Taradell l'11 de febrer de 1934. De ben petit va sentir la vocació sacerdotal i amb només 11 anys va entrar al Seminari de Vic on va cursar els estudis eclesiàstics. L'any 1957 va ser ordenat sacerdot pel Bisbe Ramon Masnou i poc després va ser destinat de vicari a Sant Feliu de Codines. Ja llavors, Pladevall havia emprès la seva altra gran vocació, la Història, gràcies en bona part a la seva relació amb el Dr. Eduard Junyent, director del Museu Episcopal de Vic i dels Arxius Diocesans, i amb qui Pladevall va col·laborar estretament fins a la seva mort, el 1978.
L'any 1959 i gràcies a una Beca es va traslladar a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica) on es va graduar en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica, l'any 1963. Aquell mateix any, quan va tornar a Vic, va exercir de professor d'Història del Seminari i de l'escola Sant Miquel dels Sants i més tard, de la Facultat de Teologia Sant Pacià, a Barcelona. També va començar a col·laborar amb el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d'Osona publicats a la revista Ausa del Patronat d'Estudis Osonencs, a la revista 'Taradell' i a totes les publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca. El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. L'any 1978 i després de la mort del Dr. Junyent, Pladevall fa oposicions a la Diputació de Barcelona i es converteix en funcionari d'aquesta institució. L'any 1980 el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el va nomenar cap de la Secció d'Inventari del Patrimoni Arquitectònic (1980-1999). Durant aquesta època va col·laborar amb la Fundació de l'Enciclopèdia Catalana on va dirigir la gran obra o Col·lecció Catalunya Romànica i, de la mateixa editorial, Art Gòtic a Catalunya. Va ser director de la col·lecció Monografies del Montseny.
Entre el 1984 i el 1986 va ser director general del Patrimoni Artístic. Durant tots aquests anys continua la seva producció historiogràfica que compagina amb les obligacions públiques. Escriu nombroses monografies d'història local, la majoria de poblacions osonenques, entre elles la de Taradell, el 1995. També dirigeix i col·labora en projectes editorials tan importants com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i la Catalunya romànica, i més endavant, en l'Art gòtic a Catalunya. Entre altres llibres també publica El general Josep Morgades. Heroi i màrtir de Catalunya (1988) i Història de l'església a Catalunya (1989), que han esdevingut veritables clàssics. Va ser una de les peces claus en la campanya de restauració del monestir de Sant Pere de Casserres (1994-1997). Ha presentat ponències i comunicacions a diferents congressos i col·loquis. La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles.
L'any 1999 es va jubilar i va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja (Moianès).
El 1990 es nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans; el 1994, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica del Govern Català.
