Pergamí de l'Arxiu Mas El Colomer
Pergamí de l'arxiu del Mas Colomer que data del segle XIV fet o redactat per la Cúria del batlle de Taradell i del que penjava un segell de cera amb l'escut o segell de la Cúria, que era el del la família Vilademany, que és l'escult actual de Taradell. És l'únic, segons costa, que s'ha conservat, al terme.
Va ser regalat per en Joan Lleopart, propietari del Mas Colomer a l'Ajuntament de Taradell perquè havia estat redactat per ordre de Francesc del Puig, batlle del Castell i terme de Taradell nomenat pel senyor Bernat de Vilademany, amo del Castell i terme i per conservar encara el segell de la Cúria del batlle de Taradell, que és l'escut actual de la vila i terme.

El document fa referència al mas Valtraiguera, escrit en el document Vayll Trayguera, els habitants del qual varen morir tots en la terrible Pesta Negra iniciada el 1348 i que en una generació va fer perdre 52 masos a parròquia de Taradell. Aquest mas va acabar unint les seves terres al mas Colomer, que té una partida de terra que encara és coneguda com Valltraiguera.
En el pergamí hi figura el batlle del castell i gran terme de Taradell, en Francesc del Puig, posat pel senyor del Castell Bernat de Vilademany, el seu agutzil Pere ça Muntada i el seu notari Joan de Puigjoan, que eren els principals components de la Cúria o batllia de Taradell.

En ell s'explica que el 3 de juny de 1376 Mn. Galzeran Sala, beneficiat de l'església de Santa Maria de la Rodona de Vic es va presentar a la Cúria del batlle de Taradell i li va demanar que es posés a subhasta el mas Valltraiguera, que és entre el mas Colomer, el mas Hom de Taradell, que era de domini del dit benefici de la Rodona de Vic, perquè es trobava despoblat i erm i sense ningú que pagués els censos i rèdits que el seu benefici rebia del mas.
El document és en llatí però els dos decrets de subhasta que hi ha copiats en ell són en català. En el primer llegir que “el mas estava depopulat des de les mortendats les quals foren generalment en Osona e per diverses parts del mon en l'any MCCXLVIII a ençà per mort dels hereus e propietaris del dit mas”.
La crida deixava 30 dies per presentar-se qualsevol persona que tingués drets en el mas, sinó es vendria al millor pastor.
Passats els 30 dies no es va presentar ningú, només en Jaume del Colomer, fill del difunt Guillem del Colomer, que va dir que ell era creditor del mas, o sigui, que els difunts propietaris tenien deutes amb ell.
El batlle, veient això, va encarregar a en Jaume de Gorombau, que fes de curador o que es preocupés de trobar qui es volgués quedar el mas. Foren testimonis d'això en Guillem d'Olleres, en Guillem Blanch i en Berenguer de l'Esquís, tots de Taradell.
Davant del fet de no trobar ningú que s'interessés pel mas, en Gorombau va instar el saig, Pere ça Muntada, que fes una nova crida de subhasta per tothom qui vullgal comprar lo mas Vayll Traygyera”.
Curiosament però hi ha un canvi de noms, potser per equivocació del notari, ja que diu que ho fa a petició de Pere de Sala, beneficiat de loa >rodona i de Pere del Colomer com a creditor.
Veient que ningú volia comprar el mas, segurament pels deutes que en Colomer i altres al·legaven, perquè no passés al senyor del Castell com a “bé vagant”, se'l va quedar per dos sous el mateix beneficiat Pere Sala.
El diumenge 19 d'octubre de 1376, el batlle de Taradell, en Puig, amb el notari Joan de Puigjoan, varen donar possessió del mas al beneficiat Pere Sala, que només va donar com a senyal de presa de possessió dos diners menuts.
Això consta en la segona part del document de la que són testimonis Guillem i Berenguer de la Vall, de la parròquia de Taradell, i en Bernat de la Serra de la parròquia de Santa Eugènia.
De tot és notari en Joan de Puigjoan, el document gros es va fer a la Sagrera de Taradell, que era domini del rector. El tros final o segon document es va fer al Prat de Sant Genís que és l'espai on ara hi ha la Plaça, que era de domini del senyor del Castell de Taradell.
Una còpia d'aquest pergamí està col·locat a la primera planta de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Donat el valor i la fragilitat del document, l'original es conserva a l'Ajuntament.




