Llibres sobre les dones al món rural
Les dones han realitzat des de sempre un paper món important en el món rural i són molts els llibres que ens en parlen. Aquí en teniu una petita mostra. Tots ells els podeu trobar al fons de Món Rural de la Biblioteca:
Converses a peu de vinya: 50 viticultores del Penedès. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, novembre de 2022. Les protagonistes d'aquest llibre són dones valentes que porten el tractor i tota mena de maquinària, que llauren, poden, emparren filferros, esporguen i cullen; dones que surten de casa quan encara és fosc per anar a la vinya, al mercat o a l'hort i que tornen quan el sol es pon; que traginen i van a descarregar la verema, portant milers de quilos de raïm, amb tractors de mides impossibles, de dia i de nit; dones que estimen la terra, que porten, administren o treballen en explotacions agrícoles, que van on sigui a vendre els seus productes... i que, a més, cuiden fills, pares, avis, i encara tenen temps per formar-se.
Dones ramaderes: 36 mirades de futur d'un ofici ancestral d'Inés Butrón Parra. Valls: Cossetània, març del 2022. Trenta-sis viatges d'exploració, descoberta i fascinació a través d'un àmbit tradicionalment masculí i, tanmateix, transitat per dones invisibilitzades. Dins d'aquests relats es plantegen temes com la gestió del territori, la difícil interacció del món rural amb la cultura urbana, com encaixar un turisme sostenible dins un sector que vol continuar sent productiu amb les pròpies arrels culturals, quin és el model alimentari que demana la societat actual, què entenem per "benestar animal"... Aquests testimonis són molt més que una simple ruta per un paisatge físic i humà.
Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats. Textos: Federica Ravera il·lustracions: Martina Manyà. Sant Cugat del Vallès: Pol·len Edicions, novembre de 2022.
Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d'una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d'alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l'art, on la protagonista, amb contradiccions d'urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones per parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i agricultura d'alta muntanya.
Entre mans: dones pageses, dones dempeus. Text de Laia de Ahumada i il·lustracions de M. Rosa Vidal Tosas. Girona, Anem Editors, octubre de 2021.
Entrevistes a catorze dones pageses, al capdavant de petites explotacions de caire familiar, amb maneig tradicional i/o agroecològic, que agafen el relleu d'una pagesia a la qual costa d'acceptar que les dones, tants anys invisibilitzades, puguin ser el seu futur. Un futur ple de reptes, perquè d'aquí a uns anys potser ja no hi haurà prou terra ni prou pagesia per alimentar-nos.
"Haberlas, haylas": campesinas en la historia de España del siglo XX. Teresa María Ortega López, Ana Cabana Iglesia. Madrid, Marcial Pons Historia, 2021. Sempre s'ha sabut que hi són, que importen, que la feina al camp i la vida al medi rural contemporani no s'expliquen sense. Però entre aquesta percepció i el reconeixement als llibres d'història hi ha un abisme. El rigor acadèmic de l'anàlisi històrica i la perspectiva de gènere sustenten aquesta publicació que ofereix una visió plural sobre el protagonisme de les dones rurals. Perquè n'hi ha, n'hi ha i són moltes i molt diferents: pageses, jornaleres, propietàries, artesanes..., i totes dignes de figurar en un relat historiogràfic que cal ser integrador.
Terra de dones: pageses de Catalunya. Laura Saula Tañà ; amb pròleg de Teresa Jordà i Meritxell Serret. Juneda: Editorial Fonoll, juliol de 2021.
Una oportunitat per parlar amb vuit dones pageses de diverses generacions d'arreu, des de les Terres de l'Ebre fins a l'Alt Pirineu, que expliquen les seves històries personals, inquietuds i visió del món rural. Una mostra clara i senzilla, però profunda, que permet plantar-les a la terra, a la física, la de la feina, la de l'esforç, però també a la terra com a paisatge humà que defineix un país.
Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya. 2016-2020. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 2016.
El Programa de Dones del Món Rural i Marítim 2016-2020, que va néixer amb la voluntat d'impulsar millores per a les dones que viuen i treballen en els entorns rurals i marítims de Catalunya. L'anàlisi dels components i els reptes que s'han donat en el desplegament del Programa indica que el seu disseny ha estat coherent en termes generals i que la seva estructura es va veure condicionada per les eines de planificació del moment en què es va realitzar.
Aquest llibre es el resultat de les entrevistes a una trentena de dones pageses de les Terres de l'Ebre. Son testimoni del treball al camp entre la Guerra Civil i els grans canvis dels anys 60, que les obliga a adaptar-se a un nou context que deixava enrere unes formes de treballar i de viure. El relat es directe i fresc. Ens trasllada en aquell moment historic, fent-nos una estampa del seu dia a dia: les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l'oci, els costums i la moralitat de l'epoca que els va condicionar.
A sol i serena: dones, món rural i pagesia. Rosa Binimelis Adell, Mariona Bosch Oliver, Amaranta Herrero Cabrejas. Barcelona. Institut Català de les Dones, DL 2008.
Aquesta publicació descriu què significa ser dona i viure en un entorn rural a Catalunya en l'actualitat. Tenint en compte les experiències de les dones com a font fonamental d'informació, fa una anàlisi general de la situació de les dones en el món rural i aprofundeix en el grup de les dones que tenen com a projecte central de vida la viabilitat productiva de l'agricultura, no solament participant en el procés, sinó també com a gestores i impulsores d'innovacions, com és el cas de les dones dedicades a l'agroecologia.
Dones que anaven pel món: estudi etnogràfic de les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Joan Frigolé Reixach. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005.
Monografia de recerca sobre les trementinaires, venedores ambulants d'herbes i remeis naturals per a la gent i el bestiar. El text descriu la seva posició a la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'activitat d'aquestes dones va minvar, fins a desaparèixer del tot, a partir de mitjans del segle XX. Cap a la fi del segle la figura de les trementinaires fou recuperada i convertida en un bé patrimonial i en símbol d'identitat local amb la creació del Museu de les Trementinaires a Tuixent (Alt Urgell).
La Dona en el món rural: situació i perspectives Universitat de Lleida, 28-29 de setembre de 1992. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Dona, 1994. Unes jornades que aprofundeixen en la situació de les dones pageses així com en la seva història recent i les seves perspectives immediates. Una temàtica d'importància cabdal en un moment en el qual la pagesia s'enfronta al repte de la modernització, de la competitivitat i de l'ajustament a les directrius de la Nova Europa.
Gènere, agricultura i representació de les dones en les cooperatives agràries a Catalunya. Institut Català de la Dona, Generalitat de Catalunya, 2003. Aquest estudi revela una realitat complexa: el fet que, al món rural, la major part de les dones compaginen les tasques del sector amb les responsabilitats domèstiques, la qual cosa comporta que la seva contribució quedi diluïda i estigui considerada només com una " col·laboració" a l'economia familiar. Per aquest motiu, la seva presència com a sòcies a les cooperatives no supera el 22% i la seva participació en la presa de decisions és pràcticament inexistent.
Las Mujeres en el medio rural. Ana Sabaté Martínez (textos) i Paca Arceo i Susi Bellves (imatges). Madrid, Instituto de la Mujer, 1989. Un llibre que facilita el coneixement de la situació actual de les dones que resideixen en zones rurals prenent com a punt de referència unes fotografies de Paca Arceo i Susi Bellver, organitzades i seleccionades per temes d'especial interès.
Enllaços d'interés: