Miquel Vilardell i Molsosa (Taradell, 1961) és un escriptor que també es dedica a la crítica literària. Les seves obres contenen com a element fonamental una dosi important d'intriga i misteri, la qual cosa les converteix en amenes i de lectura ràpida i interessant. Lector impenitent, principalment de novel·la negra, ha sabut harmonitzar la part més dura de les novel·les del gènere amb les exigències més elementals de la literatura juvenil.
Ha publicat les novel·les Una setmana de bòlit, Estiu roig, Carnaval al·lucinant i Els expulsats de la nit. També prosa humorística com Instruccions per escriure una obra mestra, el dietari de viatge La meva pel·lícula i reculls de contes com Lletjor. Ha col·laborat en mitjans escrits com Home Zero, Cavall Fort, El 9 Nou i Avui i també ha impartit cursos d'escriptura creativa al Patronat d'Estudis Osonencs.
Una Setmana de bòlit. Barcelona, Baula, 1995. Poques vegades els set dies d'una setmana poden arribar a ser tan plens d'emocions i de riscs com els del protagonista d'aquest història. Una banda de malfactors, assassins a sou, el posaran en perills de tota mena, dels quals aconseguirà sortir-se'n gràcies a la sort, l'astúcia i l'ajuda d'un ex-saxofonista que coneix fortuïtament.
Estiu roig. Barcelona, Baula, 1996. És una novel·la actual, escrita amb un llenguatge directe i viu. En Santi, testimoni atent d'un seguit de fets luctuosos,es veu involucrat, sense acabar d'adonar-se'n, en una espiral vertiginosa. La seva vida, tranquil·la i monòtona, es veu dràsticament convulsionada. Els estudis, els horaris, la família deixen de ser l'important. ara tem per la seva vida i cal que corri per salvar-se, per trobar la sortida d'un pou que no sembla tenir fi.
Carnaval al·lucinant. Barcelona, Baula, 1998. A Carnaval Al·lucinant, Miquel Vilardell reprèn el protagonista de les dues novel·les anteriors, el Santi, i ordeix amb la seva complicitat una història intrigant i seductora que té com a teló de fons aspectes absolutament actuals, com són ara la prostitució de menors, el tràfic d'influències,..; i tot plegat amb uns personatges que semblen extrets, igual que els decorats de Vic i el seu entorn, de la geagrafia humana que ens és més propera.
Instruccions per escriure una obra mestra. Vic, Emboscall, 1998. En aquesta ocasió, Miquel Vilardell elabora una paròdia, irònica i fins i tot sarcàstica, de la crítica literària quan acadèmics desvagats la converteixen en un lleure cultural, dissociat de la realitat elemental: l'acte d'escriure.
Els Expulsats de la nit. Vic, Emboscall, 1999. Està tot a punt per al solemne acte destructiu d'aquesta nit. Fins i tot, més a punt del que m'havia pensat dies enrera. Són les cinc de la tarda i em fa l'efecte que aviat tornarem a tenir la boira amb nosaltres. Des del finestral d'aquí darrera casa veig com va pujant lentament pel clot del Rieral.
La Meva pel·lícula: diari d'un viatge als Estats Units d'Amèrica : en sis seqüències (Agost de 1993). Vic, Emboscall, 2003. Els Estats Units d'Amèrica, com a nació hegemònica dels nostres temps, ha projectat un poderós imaginari a través de l'art, sobretot del cinema. Així, la visita a aquest país esdevé, per a algú que, com el novel·lista taradellenc coneix i admira críticament aquesta tradició, un joc de reflexos entre els paisatges reals per on transita i les imatges gravades per sempre en la memòria. Així, des de les amples avingudes i immensos gratacels de Nova York, a les planes desèrtiques de l'oest o els humits paisatges del sud negre, el viatge físic és contrastat amb el bagatge acumulat d'experiències estètiques emmarcades en aquestes terres.
Lletjor: divuit contes. Vic, Emboscall, 2004. Aquest volum recull divuit contes inèdits i ofereix un ampli ventall de les inquietuds i els recursos de l'autor: d'una banda, l'absurd, la manca de sentit i desesperació existencial; i de l'altra, la recerca i l'experimentació en les tècniques narratives, sempre canviants. Es tracta, doncs, d'una obra inconformista, que avança pel camí personal emprès per l'autor des dels seus inicis.
La Fi de la literatura: dotze contes. Les Franqueses del Vallès, Emboscall, 2009. Presenta uns personatges que voldrien ser escriptors però de moment són escrivans, o redactors, o amanuenses, o cal·lígrafs, o lexicògrafs, a tot estirar. Intenten escriure dotze relats que han escoltat o han viscut, però es pregunten: narra és explicar? Argumentar és saber escriure? Un relat sempre és una història? I la ficció és pura imaginació? I mentre ho escriuen, intenten respondre-ho. Però... i la literatura? On és? Està a la Residència Caritativa dels Clàssics? O bé està jubilada i va a veure les obres on hi treballen aquests brillants Frankensteins de ficcions?
