Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, Solsonès, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 28 de setembre de 1992). Polític. El 1922 es va afiliar a Estat Català, i durant la Dictadura va col·laborar en la preparació d'una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener. El 1931 va ingressar a Esquerra Republicana, i el 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la guerra va ser delegat d'ordre públic de la Generalitat (gener del 1937) i es va enfrontar amb la FAI i el POUM. Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d'altres persones. Es va exiliar a França el 1939, i va participar activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d'aviadors aliats. Va ser condecorat pel president dels EUA i pel rei d'Anglaterra. Va tornar a Barcelona el 1952 i, tot i les promeses de les autoritats, va ingressar un any a la presó. Després va regentar una impremta. És autor de diversos llibres i té unes memòries inèdites. El 1976 es va incorporar a Esquerra Republicana, partit que va abandonar el 1982.
L'Hostal d'entença. Barcelona, Hogar del Libro, 1980. Relat de les vivències de Francesc Viadiu durant la seva estada a la presó Model en tornar de l''exili
Delegat d'ordre públic a "Lleida la Roja". Barcelona : Rafael Dalmau, 1979. Viadiu dóna testimoni de les dificultats a la rereguarda durant la Guerra Civil. Durant el mesos que ocupà el càrrec de Delegat d'Ordre Públic (de gener a setembre de 1937), procurà de fer prevaler la legalitat republicana i de garantir la seguretat de la població. Visqué de ben a prop tota mena d'incidents, entre els mes conguts hi ha el fets de Bellver de Cerdanya, en els quals morí Antonio Martín Escudero, el temut «Cojo de Màlaga», pocs dies abans dels Fets de Maig.
Entre el torb i la Gestapo. Barcelona : Dalmau, 2000. La història apassionant de la cadena d'evasió que tenia per missió salvar, de les urpes de la Gestapo, els combatents contra la invasió nazi. Foren quasi tres mil els canadencs, anglesos, nord-americans, francesos... que es reincorporaren a la defensa aliada o que marxaren cap a la llibertat, gràcies al coratge i l'audàcia de persones com ara l'autor.
