Ramon Serra i Toneu (Taradell, 1880 - La Línea de la Concepción (Andalusia), 1943). Escriptor d'obres de poesia i de teatre taradellenc però també de novel·la i assaig. Col·laborador de la premsa local barcelonina i corrector en cap de La Veu de Catalunya. Va ser col·laborador de Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans. Va formar-se al Seminari de Vic. Allà hi va estudiar Humanitats i Filosofia. Va ser membre de l'Associació Catalana de Premsa i un dels signants de la Lletra de gratitud dels escriptors de Catalunya.
Va iniciar-se professionalment en l'àmbit del periodisme, primer com a col·laborador de la premsa vigatana a El Norte Catalán (1894-889) escrivint estrictament en castellà, a excepció d'unes gloses poètiques de determinades festivitats i efemèrides. L'any 1900, aprofitant que va anar a viure a Tarragona, va començar a col·laborar amb els diaris L'Opinió i El Feliuenc. Més tard va aconseguir una plaça de corrector al rotatiu La Veu de Catalunya que li va servir per conèixer Pompeu Fabra. A partir d'aquí va aconseguir ingressar a l'oficina de correcció de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i s'encarregava de fer la revisió dels originals abans d'enviar-los a impremta.
Va ser un autor polifacètic, ja que va escriure tant prosa com poesia, teatre, assaig.
Un Malalt de cuidado: comèdia en dos actes i en vers. Barcelona, Tipografía Vilá y Comp.ª, 1903.
L'acció passa en un poble de muntanya i en el primer acte hi trobem el pare d'un nuvi que està malalt per culpa d'aquest fet, el neguit de la preparació de la boda. Tothom està pendent del malalt, però en el fons el motiu del pare malalt és que no vol que se li casi l'hereu. En el segon acte s'intensifica aquest neguit. El pare, que alhora és l'alcalde, és vidu i fa la reflexió que casar-se és per lligar-se per tota la vida i no vol que el seu fill el deixi sol. Aquest estira-i-arronsa entre pare i fill es va repetint fins al final, amb un pare que es converteix en un malalt de cuidado.
Il·lusions: drama en un acte. Barcelona, Estampa de Francisco X. Altés, 1909.
És una nadala que explica la història d'una família pels voltants de les festes de Nadal. Un dels fills, en Lluïset, està malalt, més del que es pensa la seva família. Es tracta d'un acte únic amb vuit personatges principals (tots homes) i altres nois que fan de cor i canten nadales.
Pare nostre... :drama en tres actes i en vers. Barcelona: Salvador Bonavia, 1922
És un drama en tres actes i en vers que es va estrenar al Teatre Romea el maig del 1922 sota la direcció d'Enric Giménez. Compta amb 16 personatges, homes i dones. L'escena transcorre el Nadal de l'any 1869 al mas Bonavall, l'únic immoble que queda al seu propietari. De fet, sobre la hisenda de la família gira l'argument d'una obra en què la supervivència dels protagonistes conviurà amb els seus sentiments, d'amor i de tristesa, però també amb la mort.
Fruits tardans: poesies. Barcelona, 1925.
L'única obra que se li coneix en poesia. Hi trobem 29 de les seves millors poesies. 4 d'elles aplegades amb el títol d'Amatòries, 1 amb el d'Imprecació, 4 amb el de Medievals, 1 amb el de Monorimia, 8 amb el d'Epigramàtiques i 9 amb el d'Impresios.Va ser una obra molt comentada per nombroses revistes catalanes, amb crítiques tant a favor com en contra. D'elogis en va rebre, per exemple, de Narcís Oller, Joaquim Ruyra i Josep Carner, tal com ho explica en el pròleg De mort a vida.
De mort a vida: impressions d'un pobre viatger de tercera poc abans de venir la República. Barcelona, Impremta Altés, 1931.
L'argument de l'obra té per escenari un viatge d'anada i tornada d'un poble de Barcelona. Parla d'un personatge estrafolari que el mateix autor es troba en aquest viatge i que ha comès un crim. Tota la sèrie de preguntes que es fa l'autor en el viatge formen l'entrellat de la novel·la. Aquestes divagacions mentals creixen i arriben a produir angoixa en el mateix autor quan, assabentat ja del crim i després del viatge d'anada, torna a trobar-se, per coincidència, en un vagó sol amb el criminal i es pensa que el segueix. El viatge de tornada es fa llarg. Un petit intercanvi d'opinions entre els dos personatges i el temor del protagonista a ser una nova víctima de l'assassí són la part més exòtica de la novel·la, que acaba amb l'empresonament de l'assassí per part dels mossos d'esquadra i que fa que l'autor torni a la realitat, és a dir, de mort a vida.
