Llogari Pujol Boix (Taradell, 1939) és especialista en textos bíblics i egipcis. Va ser sacerdot, és teòleg i psicoanalista. Investiga les fonts egipcies dels Evangelis. Ha estudiat llengües antigues per llegir amb les paraules exactes els textos evangèlics i els egipcis. Ha arribat a la conclusió de que el Nou Testament està basat en antics escrits de la religió egipcia.
Contes egipcis per a l'eternitat : el Nàufrag i Sinuhe l'egipci. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2015. Aquest llibre apunta, després d'un extens treball de literatura comparada, que contes egipcios com Sinhué el egipcio, escrit entre el 2025 i el 1700AC van servir de referència per crera diversos paisatges de la Bíblia. Ofereix al lector unes primícies detallades, en literatura comparada, de com els grans autors de tots els temps van inspirar-se en uns textos nascuts a les terres egípcies, ara fa uns 4. 000 anys, com a fonts dels personatges «clàssics» i bíblics immortals. Sinuhe, al final de la seva vida, després d'haver fugit d'Egipte, poble rere poble, fins el país de Retenu (Canaan-Síria), torna a retrobar-se amb el faraó. Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó. Jesús trepitja, en el seu incansable viatge per tota la geografia Palestina, fins i tot els països estrangers, com les ciutats fenícies de Sidó i Tir, o bé Cesarea de Filip, abans de tornar a Jerusalem. Ulisses, Jonàs, Pau, seguint també el mateix patró literari, amb naufragi inclòs, no acaben d'arribar mai a destinació.
Contra Flac: In Flaccum. Barcelona. Llibres de l'Índex, 2018. Edició de l'obra de Filó d'Alexandria a càrrec de Llogari Pujol. El llibre es divideix en dues parts. La primera és una traducció del grec del llibre original que ha realitzat el també taradellenc Lluís Rovira. L'altra part és una interpretació que ha fet el propi Pujol. Es tracta d'una crònica d'un jueu alexandrí del primer pogrom antijueu i, segons Llogari Pujol, base de la creació literària del personatge de ficció de Sant Pau (Aulus-Saulus-Paulus). Una crònica d'un jueu alexandrí del primer pogrom antijueu i, segons Llogari Pujol, base de la creació literària del personatge de ficció de sant Pau. Els personatges són reals, un romà i un grec que compartien un mateix passat i uns mateixos valors. Una obra essencial per refer la cronologia i la protohistòria del cristianisme.
La Saviesa d'Egipte, mare del cristianisme. Barcelona, Llibres de l'Índex, febrer de 2022. La saviesa d'Egipte, mare del cristianisme vol donar una resposta a la pregunta dels veïns de Jesús (Mateu, 13): Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se'n va anar d'aquell lloc. Arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: -D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? Tots els ensenyaments posats a la boca de Jesús, provenen de la Saviesa egípcia. (Les ensenyances de Ptahhotep, Els ensenyaments d'Ani o El papir Insinger). Amb aquest estudi, Llogari Pujol dona una resposta als quatre viatges de Sant Pau. Tots ells, versió i copia dels quatre viatges de Herkhuf, governador d'Elefantina, en l'Alt Egipte, sota el regne del Faraó Merenra I (2.300 a.n.e).
Érase una vez...Jesús, el egipcio: del libro de Toth al libro de la Vida Setme I, Barcelona : ediciones la Tempestad, 2022. Jesús va néixer, va celebrar l'Eucaristia, i va ser enterrat al Monestir de Saqqara a Memphis, d'on eren els monjos de Serapis, els veritables evangelistes. El que és històric és el Mite. Allò Mític és el "Jesús històric". Érase una vez...Jesús, el egipcio: del libro de Toth al libro de la Vida Setme I, és el document egipci que ens permet passar de la noció universal d'arquetip únic, segons el qual Jesús estaria construït sobre el model de tots els déus, a la noció d'estructura defiliació-parentiu. D'aquí es pot afirmar que el seu llinatge és egipci.
