Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, 31 de juliol de 1961) és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa, la crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l'escriptura i la investigació. Es va donar a conèixer amb els poemes Les noies de l'hoste, inclosos en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983).
Ha publicat resenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d'Or, i estudis de tema historiogràfic a Llengua i Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual en va ser el director entre 1990 i 1994. Ha publicat els llibres següents: L'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa, el dietari La mentida original, el volum de proses breus Quadern de Can Garbells i les novel·les La lliça bruta, Massey Ferguson 35, Terres de lloguer, La Papallona negra, Tot és possible i El dia que vaig fer vuit anys. El 2015 va ser l'autor de capçalera de la Biblioteca de Taradell.
La Il·lustració a Vic: les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa. Cabrera de Mar, Galerada, 2000. Aquest estudi demostra que Vic, com altres ciutats episcopals i exuniversitàries del país, acabà participant, en la transició del segle XVIII al XIX, dels corrents renovadors propis de la il·lustració europea que, el temps passant, propiciaran la fi de l'Antic Règim. La seva introducció, encara que tardana, resultà molt positiva perquè posà les bases amb les quals Vic contribuí estel·larment a la regeneració cultural divuitesca a Catalunya.
La Mentida original. Barcelona, Emboscall, 2000. La mentida original és un dietari que narra l'estada que un jove corat va fer a casa de l'autor durant els mesos de maig-juliol de 1992, un cop acabada oficialment la guerra entre Croàcia i Sèrbia. La relació diària, sempre absorvent, amb un hoste tan especial, punyit encara per la memòria recent de sis mesos de trinxera, vertebra de cap a cap el relat, que, d'altra banda, també compta amb el contrapunt de diverses reflexions personals sobre assumptes tan diferents com el poder de l'amistat, l'ànsia de bellesa, la recança amorosa o la quimera poètica.
La Lliça bruta. Cabrera de Mar, Galerada, 2001. En l'època de les grans concentracions urbanes, del progrés, encara perviu un món per al qual res, o pràcticament res, no ha canviat. Els masos disseminats, la relació i l'aïllament de les persones marquen un ritme que contrapunta terriblement el món d'avui. Gats esclafats, una truja muntada, la bestialitat amb què es presenta el desig, el terror viscut per dins, l'alliberament del paisatge obert dels terrers van dibuixant de mica en mica la psicologia turmentada d'uns personatges que, sense ser-ho, semblen extrets del pou del temps. Antoni Pladevall aconsegueix que en l'aparent quietud dels masos i camps d'un mes de juliol els esdeveniments — també del passat — es precipitin, com les espigues en temps de sega, implacables.
Quadern de Can Garbells. Cabrera de Mar. Galerada, 2002. Dos mons contraposats, dues realitats en conflicte, i el contrast entre les cosmologies que representen aquests dos mons és un dels elements centrals del llibre. Posa constantment èmfasi en aquesta sobreposició de natura i tècnica, de racionalisme i mitologia, i sap plasmar-la en imatges. El savi ús que l'autor fa del llenguatge i els seus recursos expressius, oscil·lant també entre la poesia i el realisme, entre el banal i el sublim, ajuda el lector a acceptar aquesta creixent interrelació de dues realitats aparentment incompatibles.
Massey Ferguson 35. Cabrera de Mar, Galerada, 2003. El tractor que revolucionarà el camp a les darreries dels anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l'odi entre germans, en una comarca d'interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades.La guerra, un espòs que no n'ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l'accident, un testament que ningúo vol llegir, els pins de l'obaga, la serradora, l'odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l'encalç de qui s'embosca fan que, com l'envestida del porc senglar en sentir-se acorralat, aparegui instintivament l'afany de supervivència.
Terres de lloguer. Barcelona, Columna, 2006. Terres de lloguer entrellaça els drames personals de dos pagesos masovers -en Vicenç de Monells i en Josep de la Teuleria- que han de deixar per força, a contracor, el mas i els camps que han treballat fins a l'últim moment amb dedicació i rendiment diversos. El seu arrelament a la terra és tan profund que se senten expulsats, arrencats violentament del món del qual formen part, i no saben adaptar-se a la nova situació.Situada entre el drama i l'elegia, aquesta novel·la mostra la desaparició imparable actual dels llogaters de la terra, i per tant la liquidació d'una manera de viure que havia perdurat durant moltes generacions, i alerta de passada sobre el futur incert del món rural en general, sotmès a un procés d'industrialització i terciarització brutals que en desfiguren espectacularment la fesomia.Terres de lloguer retrata l'univers humà, el paisatge, la parla i les formes de vida pròpies de la nostra pagesia en el decurs dels últims cinquanta anys.
La Papallona negra. Barcelona, Columna, 2009. Obra guanyadora del Premi Carlemany de Novel·la, 2008. La papallona negra narra la relació amorosa apassionada i absorbent entre en Jordi, l'hereu de Can Montalà, una casa pairal molt antiga de la Catalunya interior, i la Martina, una estudiant universitària de Barcelona d'una bellesa inquietant. A la primeria d'una tardor sense pluges, tots dos es coneixen perquè ella passa un cap de setmana amb unes amigues en un dels allotjaments que la família Montalà ha inaugurat a la vella pallissa del mas.Les aventures personal i familiar -la celebració de la intimitat d'alt voltatge eròtic de la parella protagonista, i el negoci de l'agroturisme com a complement de les activitats agràries i ramaderes- segueixen rutes diferents, de manera que el benefici i la pèrdua, la felicitat i el turment, el fulgor i la ruïna s'alternen en aquesta novel·la sobre la bellesa tràgica, alhora metàfora de l'enfonsament definitiu d'un sistema de vida rural que havia persistit durant moltes generacions.
Tot és possible. Barcelona, Columna, 2011. La Núria és una periodista amb una filla petita, en Ramon s'acaba de separar, l'Albert és professor d'institut... Aparentment no tenen res en comú, però tots comparteixen un somni: la idea de la justícia per a la seva gent i el seu poble, l'anhel de llibertat absoluta.
El Dia que vaig fer vuit anys. Barcelona, Columna, 2014. Obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana (2014). El dia que va fer vuit anys, l'avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, va pesar el nét a la mateixa bàscula que servia per mesurar els sacs de gra i de patates del mas. El vailet, sorprès, va registrar aquell fet com el primer record impactant de la seva vida. L'autor ordena els records més intensos de la seva infantesa en una col·lecció de trenta estampes que dibuixen el retrat d'un nen dividit emocionalment entre la fascinació i la vergonya, entre la il·lusió i la por.
La clau anglesa. Barcelona. Univers, 2020. Els pèsols negres exquisits que cada dia se serveixen a l'hostal de Cruallops no amoroseixen gaire les vides dels protagonistes d'aquesta història que transcorre en un entorn rural aparentment tranquil: la Rosa de l'Albereda, una dona esquerpa i irascible, i en Tomàs de Bancells, un mecànic solitari i cansat, fugitiu d'un passat familiar misteriós.
