Miralpeix Tarrats, Laia

Laia Miralpeix Tarrats (Taradell, 1981) és llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Periodisme per la Universitat de Vic. És tècnica auxiliar de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell, responsable de l'Arxiu Fotogràfic i coordinadora del Grup de Recerca Local. Del 1999 al 2024 va estar vinculada a Ràdio Taradell. És autora, juntament amb Marc Güell, del llibre 25 anys sonant sense parar (2008); del llibre Costa i Font. De cultura industrial a fàbriques de cultura (2019), i juntament amb Pep Bosch, Eva Leucó i Míriam Martínez de L'Abans Taradell. Recull gràfic (1885-1979). Ha escrit articles en el volum I, III, IV i V de la publicació Nou Vint-i-u. Taradell, història, imatges i memòria; a la revista de la Festa d'en Toca-sons; a la revista i al web dels Tonis de Taradell; al Butlletí d'Informació Municipal, i al Llibre de Tona (2022). Des del 2001 col·labora al bisetmanari El 9 Nou i des del 2007, a El 9 TV.

25 anys sonant sense parar. L'any 2008 Marc Güell i Laia Miralpeix van escriure un petit repàs de la història de Ràdio Taradell, una emissora important en la tasca diària d'informació i de coneixement de la realitat social i cultural de la vila del municipi. Es tracta de 25 anys sonant sense parar en el qual s'explica des del naixement i l'evolució de l'emissora durant el seu primer quart de vida.

Portada llibre “Costa i Font, de cultura industrial a fàbriques de cultura”

Costa i Font. De cultura industrial a fàbriques de cultura. (1999). El llibre explica la història de l'empresa tèxtil Costa i Font, S.A., fundada per Bonaventura Costa i Font, i com les seves antigues fàbriques han passat de ser espais de producció industrial a centres culturals. A partir del cas de Taradell i Barcelona, es mostra la transformació del patrimoni industrial en equipaments culturals com el Centre Cultural Costa i Font. L'obra combina documentació històrica, testimonis familiars i reflexió sobre la importància de preservar i donar nou sentit al llegat industrial. En conjunt, el llibre reivindica que els espais fabrils poden renéixer com a “fàbriques de cultura”, mantenint viva la memòria col·lectiva i reforçant la identitat del territori.