Josep Junyent i Rafart (Vic, 14 de juliol de 1930-16 de gener de 1993). Va néixer a Vic, a la botiga de Can Junyent. Era l'hereu dels quatre germans (Josep, Miquel, Maria i Roser), però amb 13 anys va decidir entrar al Seminari de Vic. Hi va estar 11 anys i el 1954, amb 24 anys, va ser ordenat sacerdot. La seva mare era del Furriol de Taradell, casa de pagès en la qual Junyent passava tots els estius. Al Seminari va coincidir amb diversos lletraferits que més endavant van ser coneguts com el Grup d'Estudiants de Vic. Es tractava de Ramon Cotrina, Josep Esteve, Josep Grau, Antoni Pous, Josep Maria Riubrogent i Segimon Serrallonga.
El seu tiet era el Dr. Eduard Junyent i Subirà, sacerdot, historiador i arqueòleg. Aquest fet li va obrir les portes a col·laborar, de ben jove, en tallers de restauració del Museu i a l'Arxiu Episcopal de Vic, que dirigia el seu tiet. Durant cinc anys va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a Roma es va llicenciar en Teologia per la Universitat Gregoriana i en Arqueologia pel PontificioIstituto di Archeologia Cristiana.ç
Tenia com a objectiu laboral entrar a treballar al Museu de Vic, però un malentès amb el bisbe Ramon Masnou va fer que acabés treballant a Manresa, on va establir la seva casa. Va fer de professor a l'Escola Tècnica Universitària Minero-Metal·lúrgica i classes de religió a l'escola Badia Solé. També a Manresa va fer de professor a l'escola d'assistents socials i va ser fundador i director de la Revista Prebiteryum (1969) com també de la seva continuadora, Quaderns de Pastoral (1972-1976). En aquestes revistes hi va publicar articles de tema religiós i alguns d'interès literari. Als anys 70 va ser nomenat consiliari diocesà del Moviment de Cursets de Cristiandat. L'any 1989 va rebre el Premi Bages de Cultura.
Al peu del segle. Aportació de l'Església al nacionalisme català. Manresa,Faig Cultura, 1994 (2a edició,Berga, Edicions de l'Albí, novembre del 2019)Els textos de Josep Junyent i Rafart, aplegats en aquest volum, es concentren, per una banda, en qüestions entorn a la relació entre l'Església i el nacionalisme català, ja sigui mitjançant l'anàlisi de períodes concrets o bé de les actituds, relacions i accions de personalitats rellevants, o de la reflexió entorn de dates significatives. Per una altra banda, escrits de caràcter més general però amb la implicació directa del fet religiós.
Obra lírica. Barcelona. Columna, 1995. Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú, amics de Junyent i hereus de la seva producció literària, van decidir aplegar la seva obra poètica sota un mateix volum. Hi ha diverses poesies dedicades a Taradell. El treball consta de nou parts anomenades «El Xiprer contraclaror», «Ventall de randes», «Àngel d'un dia, rossinyol», «Estàtues antigues», «Cua de garsa», «De les quatre estacions», «Sonets d'espera»,«Altres poemes» i «Versions».
Herbari i lepidopterologia. Barcelona, Angle, 2004. (Es pot consultar a la biblioteca de Taradell). És el fruit de la fusió de dues grans passions de Josep Junyent: el món natural i la poesia. S'hi inclouen els poemes, tots ells inèdits, que l'autor va dedicar a plantes, flors i papallones, acompanyats cada un d'ells per una il·lustració creada exclusivament per a aquesta edició pels artistes de Quaderns de Taller. Una obra d'un gran valor per als amants de la natura i la lepidopterologia, una disciplina que l'autor va investigar amb profunditat.
