Manel Gausa de Mas (Vic, 22 de juny de 1933) va estudiar a l'Institut del Teatre. Al llarg de la seva vida ha anat compaginant les activitats teatrals (actor, director, escenògraf, promotor) amb la fotografia, a la qual arriba buscant noves possibilitats plàstiques. El seu aprenentatge en aquest món, per tant, va ser sobretot intuïtiu i autodidacte.
Taradell, un poble amb visió de futur (2003). Manel Gausa i Xavier Baliellas van plasmar el 2003 quina és la imatge actual de la població de Taradell. Un total de 33 imatges en blanc i negre i 47 imatges en color són les que es poden trobar en el llibre Nou Taradell que té com a objectiu deixar constància de com és Taradell actualment i de com s'ha transformat al llarg dels darrers 25 anys.
Fotografies : retrats d'una dècada: 1956-1966 (2012). Fotografies realitzades a gent de l'art i del teatre: escenes teatrals i personatges
Somorrostro: crònica visual d'un barri oblidat (2013). El Somorrostro va ser un barri d'origen incert situat a les platges de la Barceloneta, més enllà del que avui és l'Hospital del Mar. S'hi va aplegar gent vinguda de diferents indrets, que vivia en barraques, en una situació molt degradada. Si avui encara és recordat és potser perquè hi va néixer Carmen Amaya, la gran bailaora, i va ser escenari de la pel·lícula Los Tarantos (1962). El 1966 el barri va ser arrasat, coincidint amb la vinguda del general Franco a Barcelona per presenciar unes maniobres militars. Manel Gausa va tenir ocasió d'anar un diumenge al Somorrostro, animat per una companya de la ràdio que hi feia serveis socials i que l'hi va acompanyar. Això el va introduir entre la gent que hi vivia i li va permetre fotografiar amb comoditat. Les fotos són d'un mateix dia de l'any 1958, en plena època franquista. Acompanyen aquestes fotos esplèndides un escrit personal de l'autor i un resum de la història del barri a càrrec de la historiadora Mercè Tatjer, editora del llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, publicat pel Museu d'Història de la Ciutat.
El Meu pare l'arquitecte: reconstrucció de la Catedral de Vic. Vic. Revista de Vic, 2017. Poder explicar algunes de les eventualitats que es van anar produint durant el període de reconstrucció de la catedral van portar a Manel Gaus de Mas escriure aquesta memòria dedicada al seu pare. Aquestes són històries que normalment s'obliden o s'amaguen, petites històries que no atrauren els savis, historiadors o erudits. El que vol deixar clar són els farts de treballar que es va fer el seu pare. Mal pagat, la seva feina no va ser mai reconeguda. Muntanyes de paperassa plena de dibuixos, fotografies, esborralls, cartes a proveïdors... tot un munt de documents guardats en carpetes a l'arxiu. I alhora un reconeixement profund a un altre tipus de treball que no es guarda en els arxius: un treball en somort, desconegut, fet a casa -on hi tenia el taller-, entregat a la família, sempre tan atent, cordial i humil; deixant a part qualsevol problema.
