Roger Galisteo Megina (Còrdoba, 10 de maig de 1941 - Taradell, 4 de novembre de 2017), va realitzar estudis d'Economia Política i d'Urbanisme a la Universitat de Barcelona i més tard v a obtenir el títol de capità de mar a l'Escola Nàutica. Com aficions cal destacar-li la literatura, el teatre i la mar. Pel que fa al teatre va fundar a Barcelona La Cabana de Tespis i en l'àmbit personal va arribar a treballar durant diversos anys amb la Companyia de Núria Espert, Armando Moreno i Carlos Lemos del Teatre Nacional. La literatura sempre ha estat la seva veritable passió. En aquest aspecte el seu autèntic sender ha estat la de la crítica política i la desmitificació de personatge amb un sentit envejable d'objectivitat i imparcialitat. Entre els llibres que ha escrit destaca Històries i llegendes de la mar catalana, Entre Castilla y Catalunya, Otra historia de Córdoba, El febrer maleït, Temps d'angoixes o La identidad perdida.
Històries i llegendes de la mar catalana. Barcelona, Galman, 2008. Històries i llegendes de la mar catalana és una selecció de 30 llegendes sobre els racons de la nostra costa. La selecció d'aquestes 30 llegendes s'ha fet a partir d'un recull de més de 100 històries de diversos indrets de la mar catalana que l'autor va recórrer personalment amb “La Xopa”, una barca de 14 metres d'eslora.
Otra historia de Córdoba. Madrid, Bubok, 2012. El poble cordovès va arribar a la seva fi delmat, famèlic i físicament desfet, encara que ens hagi deixat, a tota la humanitat, la grandesa de la seva cultura, que continua activa, vital, persistent, impressionant i absolutament necessària per entendre la història de l'home. I també aquest és la fi de la meva història, la meva altra Història de Còrdova, perquè el que va passar després, no ho recordo, ni desig recordar-ho, no ho he somiat, no ho he vist, potser vaig perdre l'interès, després de gairebé setanta anys desterrat en una altra terra.
Entre Castilla y Catalunya. Madrid, Bubok, 2013. Una publicació que en més de 600 pàgines analitza Castella des de la diversitat dels regnes que la integren i la seva incapacitat per respectar costums, llengua, cultura i insitucions de les altres nacions que va conquerir. I ho fa analitzant històricament la nació de Castella i la de Catalunya i aportant moltes imatges, documents, escuts i il·lustracions.
Històries i llegendes de la mar catalana. Barcelona, Edlibrix, 2014. En aquest nou treball, Roger Galisteo, tracta de recuperar, o més ben dit, de conservar tanta història com sigui possible, història o històries, d'aquelles que no ens han estat escrites per la pròpia Història, sinó que ens han arribat gràcies a la caparrudesa de molts éssers responsables, en explicar-les de pares a fills, i sobre tot d'avis a néts. Ampliació del llibre editat el 2008.
Más allá del olvido. Barcelona, Edlibrix, 2014. La bellesa i la intel·ligència femenina sempre han estat sinònim de bruixeria i maldat. Després d'una llarga època en la qual la dona era pràcticamnent igual que un home, neix i es desenvolupa al llarg de molts segles una cultura fosca i trista que ha portat a considerar la dona com un ésser inferior, dèbil i subjecte a un pare, un germà o un marit.
Temps d'angoixes. Taradell, 2014. Quan el 1703, Felip V i els seus ministres van agredir, com ho havia fet Joan II, els usos, privilegis i maneres de fer de les institucions catalanes trencant l'equilibri polític, el país es va alçar en armes i els catalans van anar a buscar un rei que acceptés les regles del joc que venien de segles enrere. En fer això, Catalunya, Aragó, València i Mallorca van provocar un conflicte internacional. Traïts pels interessos partidistes de gairebé tot Europa a través del Tractat d'Utrecht, abandonats per les promeses d'Anglaterra i l'aprofitament i tradïdoria de França, la Junta de Braços Catalana va prendre una decisió tant heroïca com temerària de declarar la Guerra a Felip V, net del rei francès, provocant així la fi de la seva Història com a Nació.
La Identidad perdida. Barcelona, Edlibrix, 2016. És una novel·la senzilla, que planteja uns fets senzills que perfectament podrien haver-se produït tal i com Galisteo els relata, en uns escenaris reals i com uns personatges que podien haver existit. Una senzillesa que ens porta a un anàlisis sobre l'abandonament dels homes forçats, davant la pèrdua de les seves arrels, de les seves identitats i dels seus pobles a protegir-se en noves i defensives personalitats. Dues històries i dues famílies enfrontades pels dos bàndols que es van formar durant la Guerra Civil espanyola i en la qual les seves vides acabaran trobant-se sense que els seus cors renunciïn a res.
