Eloi Creus Casassas (Taradell, 10 d'octubre de 1989). Es va formar acadèmicament com a Enginyer Tècnic en Informàtica, professió en la qual va treballar i va formar-se fins l'any 2017. Des de llavors ha centrat la seva vida a la poesia i a l'espiritualitat que, amb altres interessos històrics, filosòfics i antropològics, abonen els seus versos. D'altra banda, el fet de ser una persona amb diversitat funcional li ha permès connectar amb la mort i la vulnerabilitat com a forces de vida, cosa que també impregna els seus poemes.
En l'àmbit poètic ha participat en diferents activitats culturals que s'organitzen a Taradell per fomentar la poesia s'ha format al Laboratori de Lletres amb diferents cursos impartits allà per millorar la seva escriptura poètica i aprendre d'altres poetes. També li agrada molt la poesia japonesa i el haiku, i bona part de la poesia que escriu es basa en aquest estil. Des de l'any 2018 també publica part dels seus poemes i haikus al meu compte d'Instagram (@ecreuscas). Tiempos de llama hielo va ser el seu primer llibre publicat.
Tiempos de llama en hielo és un viatge al meu món interior representat pel moviment glacial de plaques de gel que apareixen repetidament al llarg dels poemes. Explica la repressió del meu foc interior per diferents circumstàncies. Dins el poemari, s'intercalen poemes que parlen i narren la meva història, amb altres poemes més filosòfics que aprofundeixen en temes que emanen de la història general. Tot això amenitza el fil principal i el dota d'una profunditat punyent. Amors impossibles, resistències contra fets traumàtics, lluites internes i molt de foc i gel en permanent lluita.
Els traços de l'equilibrista. Neret edicions, 2022. Es tracta d'un poemari amb poemes molt breus que experimenten amb la forma del haiku i la tanka, però amb continguts occidentalitzats, i que tracten sobre la vulnerabilitat, el límit vital, l'amor, el desamor, l'amistat, la tendresa, la naturalesa i els records. Aquest poemari compta amb il·lustracions del Col·lectiu Fulcre d'Algaida de Mallorca.
Afrau. Alzira, Bromera, abril 2023. Es tracta d'un poemari que el seu propi autor ha definit com "una emanació de silenci que pren forma en les paraules. És un abisme que es fa paraula. Tambe hi es molt present la transformació i la tendresa, individual i col·lectiva. Un laberint, tambe el del mite grec, pero mirant a orient, fusionant-s'hi, i fent que tot plegat tambe parli d'escriure, de viure. Pero, mes que res, són flames que et cremen per dur-te al silenci, per trobar-te amb tu en la cendra, mes enllà del que diuen els mots i el significat concret que cadascú li vulgui donar".
Las ausencias se olvidan al atardecer (abril 2024). És una indagació en els oblits i les absències que habiten dins de nosaltres i, alhora, un diàleg amb ells, si s'aconsegueix trobar-los en els mites o en els ancestres, o simplement un reconèixer-los per deixar-los anar. En definitiva, una evocació dels meus records, oblits i absències, un diàleg amb ells que permetrà a cada lector fer el seu amb les seves.
