Sergi Mingote, alpinista

Qui és Sergi Mingote?

Un apassionat de les muntanyes. En Sergi és un alpinista que s'ha anat formant a base de molt treball. Sempre dic que hi ha alguns que estan tocat per una vareta i d'altres que fem el que fem a base de molt treball i molta constància i crec que l'esport és una passió per mi, m'ha format com a persona i al conèixer les grans muntanyes m'han portat a conèixer molt més a mi mateix. I soc un apassionat de les nostres muntanyes però també de les muntanyes de tot el món.

Quan comences i d'on et ve aquesta afició?

Als tres anys començo a fer esport perquè els meus pares són d'aquelles persones, estranyes en aquella època, que donen tanta importància a l'estudiar com al fer esport. I llavors començo a fer esports més d'equips, allò típic. No és fins l'any 1995 que intento fer el record de l'ascens sobre neu amb bicicleta, jo corria amb bicicleta havia competit, i conec a molta gent de muntanya, de neu i començo a fer escaldada, i la modalitat que més m'agrada i que segueix agradant-me molt, és l'escalada amb gel. Em formo i començo a fer cascades de gel. I a partir d'aquí ja ve tot seguit. El 1997 faig la meva primera expedició d'alta muntanya a l'Equador, el 1998 faig el primer vuit mil, el 99 el segon, el 2000, el tercer. I fins al 2003 que faig dues vegades l'Everest i aquí vaig empalmant fins avui que porto ja 25 expedicions d'alta muntanya.

Explica'ns quina aventura vas començar el mes de juliol del 2018.

Ha sigut una aventura que vaig començar per motius més per remoure consciència. Jo ja feia molt temps que col·laborava en causes solidaries i inclusives, ho hem viscut molt d'ap rop des de casa, i volia tornar als 8.000, a les muntanyes de 8.000 metres, doncs amb un projecte ambiciós però que doni a conèixer la tasca que fan moltes associacions i entitats. En aquell moment és quan comencem a plantejar de pujar un vuit mil per cada una de les associacions i fem el 3x8.000. Però veiem que se sumen més associacions i pensem que n'hauríem de fer més. I ara és un 3x2x8.000 que el  que fa és explicar com l'esport genera inclusió. És a dir, per exemple, el darrer pas  és que ara estem conformant un equip inclusiu amb nanos discapacitats però que tenen capacitats increïbles i que vindran a fer el treckking a l'Everest. Formarem un sol equip per demostrar que les limitacions estan només en els nostres caps i llavors aquesta és la motivació que a mi m'ha portat a fer aquest important projecte.

D'aquí surt ‘72 dies al límit'...

La veritat és que a l'intentar pujar tres muntanyes de 8.000 mestres amb 72 dies, l'exigència que portes al cos és molt alta. Sense una motivació tant forta a darrera, un grup de gent a darrera que et dona suport, que se suma al projecte, que dones a conèixer les seves causes.... crec que no hagués estat possible. Ara em queda la segona part, aquest tres, tres més dins d'aquests 365 dies, a més em queda la primera, la tercera i la quarta més alta del món, però amb molta motivació, molta il·lusió i ganes que vagi tant bé com ha anat la primera part.

Quan serà?

Marxo el 15 de març a aclimatar als Andes, a Xile, intentaré pujar alguna muntanya per aclimatar-me.. Tornaré l'1 d'abril i el dia 10 ja volo cap a Nepal probablement per estar dos mesos per fer aquests dos vuit mils que m'agradaria poder fer ala primavera. Llavors acabaré decidint com van els calendaris, però de mitjans de març podríem dir que empalmo ja fins a l'estiu

Com et prepares?

Mai m'hi havia dedicat professionalment fins ara. Per tant el què feia era entrenar molt amb disciplines de resistència. Havia fet iromans, ultramans, corria amb bicicleta, escalava, escalava amb gel, feia maratons ...una bona condició física ja et pot ajudar a fer muntanyes amb bones condicions... Ara ha canviat tot, ara estic al Centre d'Alt Rendiment, em tracten de forma professional i el meu rendiment ha pujat i puc fer projectes com aquests que no hauria pogut imaginar abans.

Quan corones un cim fas el símbol de l'àguila.

La van generar els joves d'una cooperativa inclusiva amb diferent tipus de discapacitats al món laboral. Van muntar un equip i van ser periodistes durant tota una expedició. Em van posar un sobrenom i em van dir que seria l'àguila, van fer el gest que volia que fes quan volia pugues al cim i se m'ha quedat. Crec que per sempre més m'acompanyarà, ells es posen molt contents, els veus feliços i això també em fa feliç a mi.

Què és per tu la muntanya?

És la meva vida. El tot. Per mi la muntanya m'ha donat els millors moments de la meva vida.

Oxigen o sense oxigen?

Sense. Sens dubte.

Quina és la muntanya que t'agrada més?

K2, és la muntanya de les muntanyes, per mi ho té tot.

I la més difícil?

Diria que també, la que m'agrada també és la més difícil, la que se m'ha fet més dura.

Uns instantània d'una expedició.

Em quedo amb la foto del meu primer vuit mil, és la que més il·lusió em va fer. D'això ja fa 20 anys, l'any 1998, i aquella imatge me la guardaré sempre perquè va ser el meu primer vuit mil i és especial.

Música?

Una de la que més m'agrada és ‘Camins' de Sopa de Cabra.

Allò imprescindible per emportar-te en una expedició?

Uns bons companys sempre és fonamental però desprens jo que vaig sempre molt lleuger  perquè faig ascensos molt ràpids però sobretot penso que és la hidratació, portar molt de líquid.

Un alpinista de referència?

En tinc molts. Per exemple  un pioner és el  Reinhold Messner, va fer història. Però si haguéssim de parlar d'alpinistes nostres, del país, un home amb qui hi tinc molta amistat i és un gran alpinista i bona persona és Ferran Latorre.

Ets supersticiós?

Una mica, en coses simples. M'haig de tocar un penjoll que porto quan vaig a un gran cim perquè considero que em dona sort o per exemple en algun moment determinat dic tres vegades la mateixa cosa perquè tinc aquesta mania de fer-ho.

Què et sembla el fons de Senderisme, excursionisme i viatge de la Biblioteca de Taradell?

Em sembla un espai meravellós, una enveja sana. Ens agradaria a qualsevol poble, amants de la muntanya i del senderisme, tenir un espai com aquest. És un espai que a més té molta història, la primera expedició a l'Everest del 1985, teniu molta història.  en aquesta fàbrica tèxtil restaurada acull teniu un racó que pels amants de la muntanya és una virgaria. Així que moltes felicitats i segur que alguna vegada m'escapo per poder llegir alguna cosa!

Moltes gràcies Sergi i molta sort! T'esperem molt aviat!