Durant tot el mes d'octubre es pot veure al vestíbul de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell una exposició de fotografies sobre la sardana a Taradell.
L'Arxiu Fotogràfic de Taradell, amb motiu de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que es farà el 26 d'octubre, ha preparat una exposició amb un centenar de fotografies que mostren les diverses etapes que ha viscut la sardana a Taradell.
La mostra es complementa amb cartells i documentació de la primera època de l'Agrupació Sardanista de Taradell.
L'exposició es podrà veure fins al 31 d'octubre a l'entrada de la Biblioteca.
La sardana a Taradell
A Taradell es té constància que es ballaven sardanes abans de la Guerra Civil ja fos per la festa major, per la festa del carrer Sant Sebastià i/o altres festivitats del poble. Als anys 40 un grup de noies havien organitzat pel seu compte les audicions de sardanes a Taradell, que amb la Guerra Civil, es van acabar. Aquest grup de noies comptaven amb la col·laboració d'uns joves amics que les van ajudar a organitzar audicions. I, davant l'afició que hi havia, es va decidir fer un aplec a Taradell. Va ser el 20 de juliol de 1947 quan es va iniciar una festa que fins a l'actualitat s'ha anat celebrant ininterrompudament: l'Aplec de la Sardana.
L'any 1957, a fi de no interrompre's l'ambient que s'havia aplegat al voltant de les sardanes al poble de Taradell, Joan Vila va proposar la tasca d'organitzar les sardanes a Taradell a un grup de joves format per Joan Casassas, Antoni Godayol, Jaume Miralpeix , Àngel Puig, Pere Ramírez i Salvador Solagran. Aquests en no poder comptar, en un principi, de cap ajut econòmic, van convidar, en especial al jovent, a formar una Agrupació. Davant la resposta entusiasta del poble i l'ambient creat a favor de la continuïtat de la sardana, la Junta del Centre Catòlic encapçalada per la JAC (Joves d'Acció Catòlica) van decidir deslligar aquesta activitat del ‘Centro'.
Així naixia l'Agrupació Sardanista de Taradell, en una reunió el 5 de maig del 1957. En aquella reunió es van exposar les diverses iniciatives i es van començar a captar els primers socis. Al mateix temps es va presentar el programa d'activitats per aquella temporada. Com emblema d'identitat de l'Agrupació es va fer servir un escut pintat sobre fusta elaborat per Salvador Solagran que es col·locava a la pissarra on s'anunciaven les audicions. I es va fer el primer programa en català.
Els responsables de l'Agrupació Sardanista es van anar renovant ja que constantment es buscava gent nova que hi volgués col·laborar. Els següents van ser Magí Reig, Josep Brussosa, Vicenç Tió i Pere Papell. D'aquesta manera s'assegurava la continuïtat de l'entitat sardanística. Fins que a principis dels anys seixanta aquest grup de joves va haver d'anar a la mili i l'Agrupació va desaparèixer.
Alguns, en tornar del servei militar, van intentar fer reviure l'Agrupació, però només van poder tirar endavant l'Aplec. Mentre ells es plantejaven si calia continuar, una colla de jovent encapçalada per Joaquim Barfull es van fer càrrec de l'entitat. Era l'any 1964 quan la sardana novament renaixia a Taradell.
En aquella època l'entitat va canviar de nom i es va passar a dinar Amics de la Sardana. Aquests es van fixar tres objectius: 1) Animar a la gent, especialment el jovent, perquè cada dia fossin més els que anessin a les ballades; 2) organitzar les màximes audicions possibles durant l'any i sobretot a l'estiu i 3) mantenir la continuïtat dels aplecs.
Entre el 1971 el 1973 va ser la JUT (Joventut Unida de Taradell) qui es va fer càrrec de l'Entitat. En aquella època hi havia pocs socis i una de les tasques que va realitzar la JUT va ser una campanya per recaptar-ne.
El 1971 es va crear la Federació d'Agrupacions Sardanistes de la Comarca d'Osona (FESCO) i l'entitat taradellenca en va ser soci fundador. L'any 1975 es va celebrar l'Aplec comarcal a Taradell i l'Agrupació Sardanista va ser l'encarregada d'organitzar-lo amb una nova junta i noves persones al capdavant. Aquells anys, l'entitat va tenir una gran empenta gràcies a la unió que tenia la junta. Amb l'arribada de la dècada dels 80 es van començar a realitzar altres activitats per engrescar la gent a participar més de les ballades.
És en aquesta època quan es comencen a fer les sardanesvermut, la Castanyada, el sorteig de mones de Pasqua, la parada de Sant Jordi, diversos cursets per ensenyar a ballar sardanes, es recupera el berenar a la font (actualment sardanes-berenar), l'arribada de la Flama del Canigó i a l'Aplec de la Sardana s'hi comencen a realitzar activitats paral·leles com la virola de la sort, el concurs de dibuix, el conill de la sort... amb l'objectiu de buscar més participació i alhora nous ingressos per finançar l'entitat. Va ser la revifalla de la sardana a Taradell.
El 1991 s'aproven els Estatuts i l'entitat es tornar a dir Agrupació Sardanista de Taradell, que des de llavors té la seu al carrer Miquel Martí i Pol, en un local que es va inaugurar l'1 de maig d'aquell mateix any. Des de llavors cal remarcar que cada any es fan una desena d'audicions, entre elles l'Aplec al Castell, el primer diumenge de maig.
Es continua fent l'Aplec de la sardana i altres activitats com la Castanyada. L'Agrupació Sardanista també participa en diferents festes del poble. També cal destacar que Taradell té dues cobles: Els Lluïsos (1876) i La Genisenca (1950). Taradell ha estat un poble que ha tingut diferents compositors i moltes sardanes s'han dedicat a Taradell, a la seva gent i/o al seu teixit associatiu.
