'Eixavuiros' d'Irene Solanich
En alguns territoris de parla catalana, un eixavuiro és un esternut, en definitiva, un pessigolleig al nas que provoca una expiració d'aire sobtada, a vegades, fins i tot, violenta. Una mica com els relats que trobaràs en aquest recull que ara sostens entre les mans. Aquests escrits són fruit de l'espontaneïtat que el poc temps de la vida quotidiana ens deixa. Neixen d'un pessigolleig i surten sense planificació, de manera sobtada i, a vegades, fins i tot, violenta. No tenen cap més objectiu que fer-m'ho passar bé a mi escrivint i a tu llegint. N'hi ha de divertits, de foscos, angoixants, entranyables i de desconcertants. El que sí que he detectat, ara posant-los tots junts, és que tenen una cosa en comú: a tots s'hi comet un crim. Irene Solanich Traductora, correctora, professora, editora i escriptora. Actualment dur a terme estudis de doctorat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya amb una investigació sobre la història i trajectòria de La Negra, de La Magrana. Treballa com a professora de literatura i llengua a la UVic-UCC, a la UAB, a la UOC i a la VIU també com a correctora i editora a Llibres del Delicte i a Spècula. Escriu a diferents mitjans de divulgació sobre cinema i literatura, entre els quals hi ha L'escriba i El Cinèfil. Ha publicat relats a diferents antologies entre les quals hi ha Terra de crims (Edicions Xandri, 2017), El futbol és així (Edicions Xandri, 2018), Política criminal (Edicions Xandri, 2019) i Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020), així com un llibre de poesia traduït de l'anglès, Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020). Ha participat també en l'elaboració d'un llibre de text de llengua catalana, A punt 4 (Publicacions Abadia de Montserrat, 2021) i ha publicat articles d'investigació entorn la novel·la negra en català. 
Eixabuiros 
