Encara hi ha flors | Margarida Aritzeta

L'argument

Encara hi ha flors

Poc podia imaginar-se en Kàputx com s'embolicarien les coses quan va rebre l'encàrrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietària, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perquè la zona tingui un atractiu turístic nou. Però en aquella casa, encara en obres, ja s'hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kàputx hi trobarà un ambient inquietant, fins i tot fantasmagòric.

 

 

 

L'autora 

Margarida Aritzeta   Diari de tarragonaMargarida Aritzeta (Valls, 1953) és novel·lista i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va debutar amb el premi Víctor Català de contes i narracions (1980) i el premi Sant Joan de novel·la (1983). Des d'aleshores ha publicat més de quaranta obres, de les quals vint novel·les, dos reculls de relats, tretze novel·les juvenils i nombrosos treballs d'investigació i crítica literària. Durant uns anys va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs, al qual deu el gust per practicar gèneres diversos i alhora fer una literatura de qualitat.

L'obra abasta diversos cicles: Les novel·les del cicle de Cuba (L'herència de Cuba, etc.), les de la memòria silenciada (Perfils de Nora, El Pou dels maquis, Bandoler, La filla esborrada, etc.), i les novel·les de gènere (fantàstic i criminal). A partir de 2013 apareix el primer relat criminal de la sèrie de la inspectora Mina Fuster a Llibres del Delicte: L'assassinat de la venedora de cupons (Elles també maten). Des d'aleshores se n'han publicat els relats L'or del ring  i Mala sang i les novel·les L'amant xinès (2015), Els fils de l'aranya (2016), La filla esborrada (2017), Rapsòdia per a un mort (2018) i Teoria del gall (2020).

Foto: Diari de Tarragona