Som uns pringats | Empar Fernández

L'argument

Som uns pringats

Em dic Rosendo Luppo i soc un pringat. Sempre ha estat així i és bastant probable que sempre ho sigui. A la meva edat ja n he vistes de tots colors i, mancat de força i de coratge, he aprés a mantenir-me tan allunyat com puc dels problemes de tota mena. Això, molt sovint, significa no parlar ni riure amb ningú. La feina del pare ens ha portat sovint a trasllats en diferents ciutats i a mi m ha obligat a anar-me adaptant a diferents escoles. L últim salt que hem fet ens ha portat a Barcelona i a mi a començar secundària en un institut nou. L ambient és hostil, com sempre, i el meu nom és el motiu de totes les burles. Intento passar desapercebut, es tracta de sobreviure, però no ho aconsegueixo. Ara bé, a vegades, qui menys t esperes en brinda un cop de mà.

 

 

L'autora

Empar Fernández   Foto Mireia VivesEmpar Fernández, nascuda a Barcelona, alterna la docència amb l'escriptura, tant de ficció com de no-ficció. És autora de les novel·les Perquè mai claregi, Fills de la derrota i El boig de les nines, que va resultar Finalista de l'IX Premi Unicaja de Novel·la Fernando Quiñones. Amb Judit Pujadó ha publicat les obres satíriques Planeta ESO, que va ser reconeguda amb el Premi Pere Quart, i 30, 40, l'edat amarga. En col·laboració amb Pablo Bonell Goytisolo, Cienfuegos, 17 d'agost, ambientada a la Cuba colonial, i la sèrie de novel·les negres protagonitzada per l'inspector Escalona, de la que han aparegut Les coses de la mort, Mala sang y Un mal día para morir. Ha rebut el Premi Rejadorada de Novel·la Breu per La cicatriu. Al marge de la ficció, ha publicat obres de divulgació de la nostra història recent com Vostres i de la causa i La jornada interminable. El 1997 va obtenir el Premi Serra i Moret al millor guió original de documental per La ciutat foradada. Col·labora ocasionalment en premsa, com a columnista, i com a guionista en la producció de documentals històrics.

Foto: Mireia Vives