Després de la xerrada Introducció a l'òpera que Albert Ferrer Flamarich va fer fa uns mesos, el dijous 12 de maig tornarà a la Biblioteca per parlar de Rigoletto, l'obra que alguns usuàris de la Biblioteca aniran a veure a L'Atlàntida de Vic el 15 de maig. L'historiador de l'art i musicògraf, gràcies a Fundació Òpera Catalunya, explicarà algunes claus musicals i dramatúrgies per entendre l'òpera.
Estrenada a La Fenice de Venècia l'11 de març de 1851 Rigoletto va néixer en un context polític agitat convertint-se en una òpera innovadora per l'evident presentació de la sexualitat i la corrupció moral del poder, per la introspecció i justificació emocional i psicològica de les accions i actituds dels personatges, i pel capgirament de l'estatus dels mateixos com a protagonistes. Comentarem les seves claus musicals i dramatúrgiques.
Rigoletto és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo. És una de les òperes més populars i representades de tot el repertori italià.
El protagonista Rigoletto, bufò del duc de Màntua, té una filla secreta (Gilda) que és seduïda pel duc. Els cortesans la rapten i la porten a palau creient que és l'amant de Rigoletto, que els insulta i els reclama la seva filla. Després de fer veure a la filla que el duc no l'estima, Rigoletto planeja la seva venjança.
Una història de passions, falsedat, venjança i amor. I conté, evidentment, una de les àries més famoses de la història: La donna è mobile. Daniel Gil de Tejada a la batuta i Carles Ortiz a la direcció d'escena encapçalen una gran producció amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor dels Amics de l'Òpera, que arriba a Vic aquest mes de maig.
