El Club de Lectura de novel·la negra del mes d'octubre estarà dedicat a una de les novel·les de Manuel Vázquez Montalbán, Tatuaje.
La trobada, que com és habitual estarà conduïda per Núria Martínez, serà el dilluns 9 d'octubre a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
És la seva segona novel·la amb l'investigador privat Pepe Carvalho com a protagonista.
L'argument
Un cos d'home jove nu sobre la sorra, ia la pell, un tatuatge: «He nascut per revolucionar l'infern.» Neix un enigma i neix un investigador privat, Pepe Carvalho, que al llarg de la història descobreix la vida atzarosa de supervivent d'un home que tenia bona entrada amb les dones. La retina de Carvalho permet descobrir les pistes que condueixen a la solució, però també descriure l'entorn social i sentimental que ha fet possible el crim. Tatuaje, primera novel·la en què Carvalho exerceix com a investigador privat va ser portada al cinema per Bigas Luna
L'autor
Manuel Vázquez Montalbán. Va estudiar filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l'assaig i la novel·lística constitueïren els eixos de la seva activitat literària. Escriví algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l'ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d'esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint l'ha portat a adoptar la forma de pamflet o de manifest.
En la novel·la es va decantar amb preferència pel gènere negre, i va crear la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de molts dels seus relats policíacs: Yo maté a Kennedy (1972), Tatuaje (1974) Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central (1981), Los pájaros de Bangkok (1983), El balneario (1986), Quinteto de Buenos Aires (1997), El hombre de mi vida (2000), i, pòstumament, Milenio Carvalho (2004, 2 volums). A banda, en El pianista (1985), va interrogar sobre el paper de l'artista en la societat; en Galíndez (1990, premi nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de literatura 1992), construïda a partir d'un persontage real, va ordir una intriga política.
En Autobiografia del General Franco (1992) va construïr una versió personal del dictador i El estrangulador (1994, premi de la Crítica) és una història rocambolesca en un univers kafkià. O César o nada (1998), és una novel·la sobre la família Borja, i en Y Dios entró en la Habana (1999), va fer una reflexió sobre el règim de Fidel Castro a través del diàleg amb diversos personatges. En una de les darreres novel·les, Erec y Enide (2002) transposè en una sàtira contemporània la narració medieval homònima de Chrétien de Troyes.
A banda, és autor també de poesia ( Una educación sentimental , 1967; Praga , 1982; Pero el viajero que huye , 1991, etc) de caire autobiogràfic, així com d'obres teatrals (El viaje, 1989; textos del musical Flor de Nit , 1992, etc.), de reportatges, entrevistes i articles ( Mis almuerzos con gente inquietante , 1984; Elogis desmesurats , 1997) i d'obres de tema divers (L'art de menjar a Catalunya, 1977; Barcelones , 1987; El escriba sentado, 1997; Blancanieves y los siete enanitos , premi Scanno 1997.
Pòstumament van ser publicades Fútbol. Una religión en busca de Dios (2005) i Jack el decorador (2008). Entre d'altres guardons, rebé els premis Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra (1995), Ciutat de Barcelona (1998) i Grinzane Cavour 2000 per la seva carrera literària. va ser membre del comitè central del PSUC. El 2004 es creà el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán
