Posa en valor un patrimoni arquitectònic que sobreviu entre l'amenaça del despoblament del món rural i el creixement del món urbà.
El 24 de març es farà a la Biblioteca de Taradell la presentació del llibre La caçadora de masies de Marta Lloret. Aquesta activitat servirà per donar el tret de sortida als actes de commemoració del Centenari Joan Lleopart, en Joan del Colomer ja que el 24 d'abril hauria fet 100 anys.
Des de l'any 2004, coincidint amb les Festes de Sant Antoni Abat, la Biblioteca Antoni Pladevall i Font disposa d'una secció dedicada a recollir informació de tot tipus sobre el món rural. Està ubicada a la primera planta i porta per nom Espai Joan del Colomer.
I precisament, una de les quinze masies que Lloret ha 'caçat' en aquest llibre és la del Colomer.
La presentació del llibre es farà a les 7 de la tarda i anirà a càrrec de l'autora, de Josep Munmany i d'Antoni Pladevall i Arumí. L'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, serà l'encarregada de tancar l'acte.
La caçadora de masies
Cada casa de pagès té una història carregada de vida i emotivitat en alguns casos i de dramatisme i perspectives de futur incertes i obscures en altres –massa– casos. En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. M'han semblat històries mereixedores de ser explicades com a casos paradigmàtics que reflecteixen molt bé quina és la situació actual de les masies catalanes. No pretén ser un manual ni una obra d'història de les masies, sinó una reflexió humil sobre el llegat que hi ha entre els seus murs de pedra, d'on venen, on es troben i com afronten el futur.
L'autora
Marta Lloret Blackburn (La Garriga, 1982). Abans d'acabar la carrera d'Humanitats, la Marta va conèixer un dels grans amors de la seva vida, la masia catalana, a través d'una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des de llavors, amb un màster en Gestió del Patrimoni Cultural pel mig, treballa en la documentació de patrimoni cultural a l'empresa d'arqueologia Antequem.
Ja com a directora de la Fundació Mas i Terra, el darrer any compagina aquesta feina amb el projecte Masiaire, en què busca masovers per a masies que estan deshabitades, amb la voluntat de recuperar-les i evitar-ne la desaparició. Va ser una de les autores del llibre Masies de Barcelona, que va tenir una exposició homònima al Palau Robert.
Molt conscient del valor del patrimoni rural del país i de l'abandonament progressiu que pateix, des de l'any 2019 comparteix fotografies de les masies que documenta a les xarxes socials, sota el nom de La Caçadora de Masies: Instagram @lloret.m.b Twitter @martamasies
