Presentació del llibre 'Ara sóc jo qui mana' de Josep Freixas
El taradellenc Josep Freixas presentarà a la Biblioteca de Taradell Ara sóc jo qui mana. Història de la meva addicció, una crònica valenta i sincera sobre la batalla llarga i dura que l'autor va mantenir contra l'addicció a l'alcohol i, alhora, una crida a favor de l'esperança i la confiança en un mateix.
La presentació del llibre serà el dimecres 18 de desembre a les 7 de la tarda i a banda de l'autor es comptarà amb la presència de l'escriptor Antoni Pladevall i Arumí.
La depressió és una malaltia que, mentre et domina, no et deixa ni sortir del llit perquè ets incapaç d'afrontar un fet tan corrent com parlar amb un amic o un veí, de manera que només tens ganes de desaparèixer de la vista de tothom i acabes plorant per qualsevol cosa. La realització d'un tràmit qualsevol et suposa un esforç increïble i t'acostumes a ajornar-lo pensant que més endavant et trobaràs millor. La simple espera a la cua d'una caixa per pagar et pot provocar un atac d'ansietat, de manera que sovint, abans d'entrar a l'establiment, mires quanta gent hi ha a dins i, s'hi veus més de dues persones, decideixes quedar-te a fora. Cada dia, doncs, es converteix en una batalla d'una guerra perduda per endavant. I arriba que poder-te ficar al llit cada vespre és una petita victòria perquè et sembla, equivocadament, un refugi segur. L'autor Emprenador des de molt jove, l'autor d'aquest llibre, tot i no tenir estudis, aconsegueix endegar diversos negocis al llarg dels anys i tots amb molt d'èxit. Viatja amb la seva parella i el seu fill gairebé per tot Europa i la Xina a l'encalç d'uns negocis que, finalment, no són res més que una fugida endavant perquè ell, per tal de sortir-se'n, necessita una benzina molt nociva: l'alcohol. Actualment segueix estudis per treballar com a terapeuta i cursa, a la Universitat de Vic, el grau 'Suport entre iguals', que està orientat a formar persones que volen ajudar tant els malalts de qualsevol addicció com les seves famílies. També s'ha ofert com a voluntari a Osonament. Havia escrit alguna cosa, però no és fins als 58 anys que comença a escriure diàriament; aquesta obra és la priemra que publica, però té al calaix un altre llibre biogràfic, dedicat al pare, i una novel·la. 
L'argument
