L'autora catalana parlarà de L'últim patriarca.
La novel·la L'últim patriarca de Najat El Hachmi és el llibre escollit pel Club de Lectura del mes de novembre. La data de la trobada serà el dilluns 29 de novembre a 2/4 de 8 del vespre i es comptarà amb la presència de la seva autora, Najat El Hachmi. Els participants al Club de Lectura podran debatre i comentar aquest llibre -premi Ramon Llull 2008-. L'activitat compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
L'argument
L'últim patriarca és la història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips.Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l'ordre de les coses.Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació.La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l'han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.A partir d'un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l'escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d'un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l'humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d'abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana.
L'autora
Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el 1979. Filla d'una família musulmana marroquina, quan tenia vuit anys es va traslladar a Vic, ciutat on va créixer. Va cursar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. Ha fet de mediadora cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Va publicar el seu primer llibre el 2004, Jo també sóc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L'últim patriarca, també premiada amb el Prix Ulysse i finalista del Prix Méditerranée étranger 2009. Aquesta novel·la ha estat traduïda a deu llengües. El 2011 va publicar La caçadora de cossos. Amb La filla estrangera (2015) va obtenir el Premi BBVA Sant Joan i el Premi Ciutat de Barcelona. De Mare de mel i llet (2018), la filòloga Mita Casacuberta en va dir: «Hi ha tres personatges femenins a la literatura catalana: la Mila, la Colometa i la Fatima». A l'assaig Sempre han parlat per nosaltres (2019) denuncia les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. La versió castellana de Dilluns ens estimaran, la seva nova novel·la, ha rebut el Premi Nadal.
(Font: Grup 62)
