El Club de Lectura del mes d'octubre estarà dedicat al llibre La trena de la meva àvia d'Alina Bronsky, autora de la novel·la L'últim amor de Baba Dúnia.
La trobada per comentar i debatre sobre el llibre serà el dimecres 25 d'octubre a patir de les 7 de la tarda i com és habitual estarà conduït per Núria Martínez.
A La trena de la meva àvia Bronsky ens explica la història, ja en territori alemany, d'una família emigrada que s'instal·la en un petit i modest apartament d'una residència per emigrants de quota (un hotel rehabilitat). Es tracta d'un trio compost pels dos avis -encara que deuen rondar els cinquanta anys-, Txinguis i Margarita (coneguda també com Margo), i el seu nét, el petit Max, de sis anys.
L'argument
«Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l'àvia no s'havia d'assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l'avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.»
La família d'en Max viu en un pis per a refugiats a Alemanya. L'àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la Pàtria va ser a la recerca d'un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.
L'àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s'ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l'avi. Aleshores, tothom haurà d'aprendre a defensar-se de l'àvia.
Alina Bronsky
Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n'ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Die schärfsten Gerichte der tatarischen Küche (2010) i Nenn mich einfach Superheld (2013), i contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. L'últim amor de Baba Dúnia (2015) va ser preseleccionada com a candidata al Premi del Llibre Alemany.
Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l'ús d'un llenguatge enginyós i poètic.
