Jordi Arrufat presentarà a Taradell 'La via Bàltica'

Dijous, 13/02/2025

En el marc del projecte De Biblioteca a Biblioteca, de País a País. Taradell- Panevezys (Lituània), el proper divendres 21 de febrer a les 7 de la tarda Jordi Arrufat presentarà a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell el llibre La via Bàltica. El somni d'Estònia, Letònia i Lituània de viure a l'Europa democràtica.

Es tracta d'un llibre en el qual explica la seva experiència caminant per la via que uneix Estònia, Letònia i Lituània i que el 1989 es va convertir en una cadena humana per reivindicar la independència d'aquests països de l'URSS. Arrufat, politòleg de professió i amant dels viatges, va decidir plasmar l'any 2022 en aquest assaig una aventura a peu que conté grans dosis de crònica periodística, però també és un document que aporta un contingut inèdit sobre la realitat actual dels països bàltics i el seu procés cap a la independència.

Sense voler fer paral·lelismes històrics amb el cas català, Arrufat coincideix que aquella experiència col·lectiva i pacífica mereix ser contada, i que potser aquest llibre no hagués estat possible sense tres persones amb noms i cognoms. Otto Ozols, Ülo Laanoia, organitzadors de la Via Bàltica i còmplices de la Via Catalana, i Kristina Prancikeviciûté, parella de Jordi d'origen lituà.

Després de la presentació s'inaugurarà l'exposició de fotografies Camí cap a la llibertat de Romualdas Pozerskis.


L'argument

Portada La Via Bàltica

El 23 d'agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se'n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.

Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n'han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d'aquella proesa històrica en l'esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.

La Via Bàltica és el retrat d'unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l'Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.



Jordi Arrufat (Tortosa, 1979) és graduat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, és assessor en assumptes públics, comunicació digital i relacions internacionals. Entre els anys 2013 i 2017, gràcies a la seva dedicació professional a DIPLOCAT, i juntament amb els seus vincles personals, va conèixer de primera mà i amb profunditat l'actualitat i la història de les tres repúbliques bàltiques: Estònia, Letònia i Lituània.