Exposició de fotografies sobre el Campanar de Taradell
En el marc del projecte L'Arxiu Fotogràfic surt al carrer, aquest dijous 23 d'abril es podrà veure al Passeig Domènec Sert una exposició amb més de 150 fotografies dedicades al campanar de Taradell. La mostra per nom 'Exposició fotogràfica en commemoració del 950è aniversari del Campanar de Taradell'.
A partir de divendres, l'exposició es traslladarà al vestíbul de Can Costa, on es podrà visitar amb més detall. El recull presenta diversos moments del campanar entre el 1885 i l'actualitat, oferint una mirada històrica i evolutiva de l'edifici. S'hi podran observar imatges del campanar romànic tal com era fins al 1949, així com del campanar actual amb el rellotge, captat des de diferents punts del poble.
La mostra es completa amb fotografies de la inauguració de la restauració de l'interior del campanar l'any 1996, així com imatges del carrer del Campanar i d'alguns campaners, aportant una visió més humana i quotidiana vinculada a aquest element patrimonial tan significatiu. No hi falta també, algunes imatges del Campanar que es pot veure al Poble Espanyol.
Una mica d'història
El campanar de Taradell és una torre de planta quadrada que constitueix l'únic element conservat de l'antiga església romànica, consagrada l'any 1076 i dedicada a Sant Genís, Sant Pere i Sant Joan. El campanar es va construir al costat de l'església, però de manera independent, i constava de tres pisos damunt d'un sòcol. Fins a finals del segle XVIII va mantenir la seva estructura original.
L'any 1799, davant el risc d'ensorrament de la part superior, s'hi va afegir un nou pis perquè sobresortís respecte al temple construït el 1765, ja que havia quedat massa baix. Aquest afegit no respectava l'estil romànic: a cada cara presentava un finestral molt allargat i es coronava amb una coberta piramidal molt pronunciada, revestida amb teules vidriades de color verd.
La part inferior, d'uns deu metres d'alçada, està decorada a les tres cares visibles amb dos registres de bandes llombardes, separats per una lesena central que es connecta amb les laterals. Aquesta decoració es completa amb tres arcuacions cegues per cara, formades per petits arcs de pedra llisa i dovelles petites, recolzades sobre mènsules inclinades.
Entre els anys 1949 i 1959, aprofitant el mal estat de la coberta, es va dur a terme una transformació important de la part afegida el 1799. Es va revestir amb elements d'estil romànic per harmonitzar-la amb la resta de la torre i es van elevar els murs per incorporar-hi un nou nivell destinat al rellotge, amb quatre esferes de vidre visibles i il·luminades a la nit, a manera d'òculs. Tot i això, l'alçada total del campanar no va augmentar, ja que la coberta piramidal anterior es va substituir per una de quatre vessants i de poc pendent, similar a la que probablement tenia el campanar original.
El projecte d'aquesta reforma va ser obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que el va realitzar als 82 anys, set anys abans de morir, empès pels veïns de Taradell que volien un rellotge amb esferes lluminoses. L'arquitecte es va limitar a repetir l'estructura de l'últim pis, substituint les tres finestres per quatre grans òculs amb les esferes del rellotge, i reproduint exteriorment la decoració llombarda dels nivells inferiors. El contractista va ser Josep Serra, juntament amb el seu fill Joan.
La inauguració del nou rellotge i la benedicció del campanar es van celebrar l'1 de gener de 1950, amb una cercavila i l'ofici al matí, i un concert i sardanes al Centre Catòlic a la tarda.
Pel que fa al carrer del Campanar, el seu nom està documentat almenys des del segle XVIII. En els llibres d'amillarament anteriors a 1862, les cases d'aquest carrer apareixen incloses dins la plaça Major. Segons una acta municipal del 28 de setembre de 1936, el carrer va ser rebatejat com a carrer 16 de febrer, nom que va mantenir durant pràcticament tota la Guerra Civil espanyola. El 16 d'abril de 1939 es va recuperar la denominació tradicional. Aquesta data commemorava les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, que van donar la victòria al Front Popular. També hi ha documents del segle XVII, datats el 1622, que fan referència a la placeta del Campanar o del Cloquer.
