Exposició 'La memòria dels objectes. La casa'
Del 22 al 16 d'agost es pot veure a la Biblioteca una primera mostra sobre la casa, de les seves estances principals com són la cuina, el rebost, el menjador, el 'cuarto', el safareig i la comuna, i dels atuells i estris que feia servir la gent que hi vivia.
El Grup de Recerca Local de Taradell, l'Arxiu Fotogràfic i la Biblioteca Antoni Pladevall i Font han engegat aquest estiu un nou projecte.
Es tracta d'una sèrie d'exposicions que porten per nom ‘La memòria dels objectes' i que té com a objectiu ensenyar alguns objectes que la gent de Taradell feia servir antigament i que ha explicat a les entrevistes sobre la vida quotidiana del nostre poble.
Els objectes de cada estança corresponien a una mateixa època, però les diferents estances podrien ser de moments cronològics diferents. L'objectiu ha estat recuperar objectes ja perduts o oblidats de cada una d'elles perquè les noves generacions també els recordin.
Paral·lement, i a la pàgina web del Grup de Recerca es poden trobar diversos fragments de les entrevistes realitzades als nostres avis i avis i que ens parlen de la casa i dels seus objectes: “el burro, la planxa, el rentamans, la farmaciola, el safareig, el molinet de cafè, les pedres per escalfar el llit, el braser, la comuna, el càntir per anar a veure aigua, el llum de carbur, el banc escó o la cuina econòmica, entre d'altres. Objectes d'una cultura popular que els nous temps han condemnat a la desaparició.
Aquesta exposició ha volgut recordar a la gent gran molts moments de la seva infantesa i als joves els ha facilitat un coneixement d'un passat del qual són fills. Un recull que és el viu testimoni d'unes persones que varen néixer i créixer amb uns objectes molt utilitzats en el passat, objectes que un dia hi van ser i avui en dia ja no hi són.
Les parts de l'exposició
La cuina era una de les estances més importants i utilitzades de la casa on hi havia el foc, la cuina econòmica, el banc escon i un a taula. Al foc o a la cuina econòmica sempre hi havia una olla plena d'aigua i hi havia prestatges per posar i penjar els estris. La cuina era un espai de reunió de la gent de la casa que servia per intercanviar tota mena d'informacions i d'experiències.
Molt a prop de la cuina hi havia el rebost, el lloc per conservar els aliments, sobretot aquells que s'havien preparat per conservar-los i també s'hi guardaven tots els derivats del poc després de la matança. També hi havia prestatges per guardar els tupis, les gerres i les cassoles.
Al menjador hi havia un armari anomenat “trinxant” que es dividia en dues parts. A sota, amb prestatges i a sobre, on s'hi guardava la cristalleria. Hi havia també una taula gran i llarga per celebrar les trobades festives de tota la família. No hi faltava el rellotge i altres elements decoratius. En molts casos, també hi trobàvem la màquina de cosir.
Els 'cuartos' eren els espais per anar a dormir, les habitacions que al mateix temps servien per canviar-se de roba i com a espai de neteja personal. El llit amb el seu capçal, les calaixeres per guardar-hi la roba personal, el bressol pels que tenien canalla i el rentamans.
On feien les necessitats els habitants de la casa? A la comuna. Era un espai amb un banc amb un forat on les persones s'assentaven. El forat es tapava amb una tapa. Aquest espai s'ubicava en un lloc estratègic ja que el forat havia de donar directament al femer.
D'altra banda, moltes cases tenien safareig per poder rentar la roba i estendre-la.
Un projecte que va més enllà
El patrimoni etnològic inclou el conjunt de testimonis, tant materials com immaterials, representatius de les formes de vida populars i tradicionals. Entenen com a tal des dels estris i les tècniques relacionades amb els oficis artesanals, a les rondalles, les cançons, les danses, o el propi llenguatge que utilitzem per a definir feines o objectes.
És a dir, patrimoni etnològic és la pròpia cultura popular i la seva riquesa cultural. Així doncs, la tasca del Grup de Recerca també té a veure amb la conservació i millora del coneixement que tenim d'aquesta cultura, és a dir, de la memòria col·lectiva del nostre poble i de les seves persones. Per tant, cal conservar, estudiar i difondre aquests elements per tal de garantir la pervivència de la memòria. Una memòria que s'amaga en cada un dels racons que ens donen forma i contingut com és, per exemple, el nostre propi llenguatge i la definició d'alguns objectes ja oblidats per la transformació social que ha viscut el país.
En aquest sentit, i coneixedors d'aquestes transformacions que han anat deixant en l'oblit moltes paraules i objectes que feien servir, no fa pas tant de temps els nostres avis, els hem volgut recuperar perquè defineixen el nostre passat més immediat.
El Grup de Recerca té la intenció de continuar amb aquestes exposicions temàtiques sobre 'La memòria dels objectes' i ja està treballant, per exemple, amb els jocs que jugaven els nostres avantpassats i també amb la devoció religiosa.
