‘Estudi en lila’, al Club de Lectura de Novel·la Negra
Els membres del Club de Lectura de Novel·la Negra es trobaran el dilluns 14 de març a 2/4 de 8 del vespre per comentar i debatre sobre la novel·la Estudi en lila de la recent desapareguda Maria Antònia Oliver.
Es tracta de la primera de tota la sèrie que va crear l'autora amb la investigadora Lònia Guiu com a protagonista. Després d'Estudi en lila, la trilogia continua amb Antípodes i El sol que fa l'ànec.
En aquestes novel·les, l'escriptora mallorquina converteix els seus personatges femenins en víctimes del masclisme i utilitza la seva literatura per denunciar la societat patriarcal. Aquesta trilogia d'Oliver representa un canvi dins el circuit literari de la novel·la negra en català, sobretot, per la introducció d'una mirada feminista.
Concretament a Estudi en lila, el text conté una forta crítica social i utilitza els personatges secundaris com a tàndems antagonistes per aprofundir sobre els prejudicis i els hàbits masclistes d'una societat que, en aquest aspecte, no ha evolucionat tant i que la dotarà d'una vigència esfereïdora. Es tracta d'una novel·la que evidencia la impotència de les dones que han estat violades a l'hora de denunciar-ho públicament, així com el seu patiment en sentir-se jutjades per la doble moral d'una societat androcentrista on la dona té totes les de perdre. Però algunes no es resignaran i necessitaran posar un punt final al seu calvari.
L'argument
En aquesta primera novel·la, Lònia investigarà dos casos paral·lels: d'una banda, la desaparició de Sebastiana, una noia mallorquina, i, d'altra banda la recerca de tres homes (Gòmara, Antal i Jovel), els quals han robat, presumptament, una peça important a l'antiquària Elena Gaudí, però finalment resulten ser-ne els violadors.
La detectiva privada Lònia Guiu i el seu ajudant, en Quim, han d'investigar dos casos que d'inici no tenen cap lligam però que després convergiran en dues maneres d'enfrontar-se a un mateix delicte. D'una banda han de cercar na Sebastiana, una jove mallorquina que ha desaparegut de l'illa i que els pares creuen que és a Barcelona. D'altra, la identificació de tres individus misteriosos que se'ls pressuposa còmplices d'una estafa i vinculats al tràfic d'antiguitats.
L'autora
Manacor, 1946 – Barcelona, 2022). Novel·lista. Resident a Barcelona des de 1969 i casada amb Jaume Fuster, va col·laborar en diversos diaris. Considerada una de les capdavanteres de la generació literària dels setanta, Oliver va destacar per la dedicació a la literatura de gènere, sobretot a la novel·la detectivesca; en aquest sentit és significava tant la producció individual -Estudi en lila (1986), Antípodes (1988), El sol que fa l'ànec (1994), etc.- com la pertinença al col·lectiu Ofèlia Dracs.La seva narrativa, que dóna un protagonisme especial a la dona, és temàticament i formalment variada; abasta des de les transformacions de la societat mallorquina amb una important base rondallística i fantàstica -Cròniques d'un mig estiu (1970) o El vaixell d'iràs i no tornaràs (1976)- fins a la reelaboració de fórmules d'herència fulletonesca com les que forneixen Joana E. (1992), amb la qual guanyà el Premi Prudenci Bertrana.
L'autora ha obtingut un considerable reconeixement públic -Crineres de foc fou finalista del Premi Sant Jordi 1984 i Amor de cans (1995) obtingué el Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Vilallonga, per exemple- i ha estat traduïda a altres llengües. També ha conreat el guionatge, el teatre, la literatura infantil, la traducció (la seva versió de Moby Dick mereixé el Premi Literatura Catalana de la Generalitat el 1985) i l'assaig literari (pròlegs i introduccions essencialment). (Text extret de https://lletra.uoc.edu/)
