El segon dilluns de mes és sinònim de Club de Lectura de novel·la negra a la Biblioteca de Taradell. El del mes d'abril coincideix amb Dilluns de Pasqua i la trobada es farà l'endemà, el dimarts dia 11 d'abril a les 7 de la tarda.
En aquesta ocasió es llegirà Encara hi ha flors i es comptarà amb la presència de l'autora, Margarida Aritzeta en una activitat que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. Com és habitual, el Club de Lectura de novel·la negra estarà conduït per Núria Martínez. Aquesta activitat forma part del Festival de Novel·la Negra que se celebrarà el següent cap de setmana a Taradell.
Amb el subtítol de Quan els morts no descansen en pau, Encara hi ha flors és una novel·la que té la culpa i el misteri com a arguments principals.
L'argument
Poc podia imaginar-se en Kàputx com s'embolicarien les coses quan va rebre l'encàrrec de desplaçar-se a La Malvasia, una casa a prop del monestir de Santes Creus. La propietària, una arquitecta que vol convertir-la en una casa rural de luxe, li demana que aplegui les llegendes locals sobre bandolers perquè la zona tingui un atractiu turístic nou. Però en aquella casa, encara en obres, ja s'hi han viscut diverses amenaces (rodes punxades, pintades fetes amb sang) i en Kàputx hi trobarà un ambient inquietant, fins i tot fantasmagòric.
Qui són l'avi, la mainadera i el nadó que ronden per la casa? Qui és l'home que camina amb una soga a punt? Pot ser que només en Kàputx vegi aquells morts? Què hi va passar, a La Malvasia? Quins secrets de les famílies que hi van viure perduren fins avui? Cal remoure el passat?
L'autora
(Valls, 1953) és novel·lista i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Va debutar amb el premi Víctor Català de contes i narracions (1980) i el premi Sant Joan de novel·la (1983). Des d'aleshores ha publicat més de quaranta obres, de les quals vint novel·les, dos reculls de relats, tretze novel·les juvenils i nombrosos treballs d'investigació i crítica literària. Durant uns anys va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs, al qual deu el gust per practicar gèneres diversos i alhora fer una literatura de qualitat.
L'autora busca els temes de la seva obra en una realitat que el lector pot reconèixer perfectament i fins i tot recórrer físicament (en rutes literàries). Els seus personatges són sempre singulars (de vegades herois, sovint antiherois), a contracorrent d'un món que sovint els és hostil.
L'obra abasta diversos cicles: Les novel·les del cicle de Cuba (L'herència de Cuba, etc.), les de la memòria silenciada (Perfils de Nora, El Pou dels maquis, Bandoler, La filla esborrada, etc.), i les novel·les de gènere (fantàstic i criminal).
A partir de 2013 apareix el primer relat criminal de la sèrie de la inspectora Mina Fuster a Llibres del Delicte: L'assassinat de la venedora de cupons (Elles també maten). Des d'aleshores se n'han publicat els relats L'or del ring i Mala sang i les novel·les L'amant xinès (2015), Els fils de l'aranya (2016), La filla esborrada (2017), Rapsòdia per a un mort (2018) i Teoria del gall (2020).
