El Club de Lectura del mes d’abril llegirà Josafat

01/04/2017
01 de abril de 2017
La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i de la seva filla Aurora. 

Per aquest motiu, el Club de Lectura del mes d'abril llegirà una de obres més conegudes de Prudenci Bertrana, Josafat. El comentari de l'obra, que comptarà amb membres de l'Institució de les Lletres Catalanes, es farà el dimecres 26 d'abril a  2/4 de 8 del vespre.

Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català. Impresa a Palafrugell va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa de Palafrugell l'any 1905, on no va ser premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter que podia ser considerat "sacríleg" de l'obra. S'engloba dins del moviment modernista, que es trobava ja en un moment de maduresa. En aquest cas, es tracten temes com l'heroi i la natura o l'individu i la massa El protagonista, Josafat, prové d'una família pagesa, i això fa que també es presenti la dualitat món rural/món urbà.

 

 

L'argument

Portada llibre \'Josefat\'

Josafat viu en la ruralia i s'endinsa en el món de la ciutat per a dedicar-se a la seva vocació religiosa, basada majoritàriament en la ira i la violència, amb un fanatisme absolut. És per evitar els problemes que podia ocasionar la seva manera de fer que és enviat a fer de campaner. Al principi Josafat feia companyia a un vell parroquià, però després de la seva mort exerceix sol amb el vistiplau de l'Església. A través d'un vell conegut del poble es presenta la clau de la trama: es retroba amb la Pepona i coneix la Fineta, totes dues prostitutes. Malgrat l'interès eròtic que li desperta la Pepona (de fet, ja havia somiat amb ella anteriorment), i que s'hi vol casar per accedir al sexe, és amb la Fineta, que està fascinada per l'aparença salvatge del campaner, amb qui consuma una aventura sexual central al llibre. Posteriorment ve l'avorriment i la por. La por es veu augmentada amb la confessió a un jesuïta, i això en "determina la seva violència". La Fineta no vol renunciar a la seva "fera domada", a la seva excitant aventura de "bella i bèstia", i intenta que en Josafat la segueixi complaent. Ell li dóna un fort cop a la base del crani, però la Fineta encara és viva. Després de rematar-la, comença un fort neguit, que el farà arribar al límit de la bogeria, accentuada amb la imatge del campaner arrossegant el cos putrefacte en un sac d'un racó a l'altre de l'església. L'última imatge que queda de l'església és la dels feligresos entrant amb l'ajuda d'un manyà, per descobrir un únic rastre: una melodia de flabiol que sorgeix de la penombra santa.

 

L'autor

Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867-Barcelona, 1941) va ser un escriptor modernista català conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906). El 1899 va escriure la seva primera novel·la, Violeta, inèdita fins l'any 2013. L'any 1902 va entrar a la redacció de la revista Vida on Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes. El 1903 va publicar Tard i el 1906 Josafat, la novel·la que el va consagrar com a escriptor. Amb Nàufrags (1907) va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català. El 1908 el van demandar a Barcelona per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferència van sortir les Proses bàrbares (1910)- Premi extraordinari dels Jocs Floras de Barcelona.  Va dirigir l'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia; va col·laborar amb El poble Català i Iberia. En aquest període va editar diferents reculls de contes. El 1925 va publicar la novel·la Jo! Memòries d'un metge filòsof. El 1929 va publicar Tieta Claudina, però la veritable revisió de la seva pròpia trajectòria biogràfica vindrà amb la trilogia Entre la terra i els núvols, integrada per L'hereu (1931), amb el qual va guanyar el premi Creixells, El vagabund (1933) i L'impenitent (1948). El 1933 va guanyar el Premi Fastenrath per l'obra El Comiat de Teresa. Va morir el 1941 a Barcelona i a partirdel 1968, per subscripció popular, es va organitzar a Girona el repartiment del premi de novel·la que porta el seu nom i que s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.

twitter