El Club de Lectura comentarà 'El poema de la rosa als llavis' a Joan Salvat-Papasseit
El Club de Lectura del mes de juny estarà dedicat al llibre El poema de la rosa als llavis, el recull de poemes més conegut i llegit de Joan Salvat-Papasseit, obra cabdal de la poesia d'amor i avantguarda de la literatura catalana. L'activitat està emmarcada dins del #JunyPoètic
La trobada serà el dijous 13 de juny a les 7 de la tarda i es comptarà amb la presència d'Anna Perera d'Espais Escrits. De fet, aquest Club de Lectura és possible gràcies al Servei de Biblioteques i Espais Escrits i que neix amb la idea d'acostar els clàssics catalans a les biblioteques.
L'argument
Un gran clàssic de la poesia catalana, bellament il·lustrat
Pocs llibres de poesia han tingut tanta fortuna aquest. Des del 1923 cada nova generació de lectors i d'enamorats l'ha llegit amb autèntica fruïció. El poeta hi recorre tot l'itinerari amorós —del festeig al comiat— en una celebració ardent de la vida, el desig i la figura sensual de la dona.
L'autor
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) De família humil i formació autodidacta, Salvat va destacar pel seu estil fresc i enèrgic, modern i rebel. Simpatitzant amb les idees socialistes i anarquistes, va escriure nombrosos articles de crítica social i política en tota mena de revistes llibertàries, que pagaven poc o gens.
Tot i estar amarada d'aires populars, la seva poesia expressava una extraordinària voluntat de modernitat. Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921) són llibres plenament avantguardistes, que segueixen els postulats futuristes: l'associació lliure de paraules, una sintaxi i una puntuació alterades, una disposició visual dels versos, la fascinació pels nous invents amb l'ús de paraules tècniques (trolley, dinamo, ones hertzianes), etc.
Amb El poema de la rosa als llavis (1923), un dels llibres de poesia més llegits de la literatura catalana, va aconseguir una fusió plena dels dos pols: les arrels populars i l'impuls avantguardista.
Salvat va morir el 1924 de tuberculosi. La seva poesia va tenir poca difusió fins que als anys seixanta es va tornar a publicar i va ser popularitzada amb versions musicades.