L'any 1999 la Conferència General de la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-ho, des de l'any 2008 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l'organització de diferents accions presencials i/o a través de la xarxa amb l'objectiu de difondre el fet poètic: des de lectures de poemes fins a l'edició d'un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l'ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Les 30 llengües a les quals ha estat traduït el poema són: alemany, anglès, àrab, armeni, asturià, bretó, castellà, danès, eusquera, francès, fula, gallec, hindi, ídix, italià, japonès, kurd, llatí, mandarí, mandinga, neerlandès, occità (aranès), polonès, portuguès, quítxua, romanès, rus, sard, serbi i wòlof.
Com és habitual, des de la biblioteca de Taradell s'ha demanat a alguns usuaris que llegeixin el poema en una d'aquestes llengües i els hem gravat. En quins idiomes ho hem fet? Quins són els usuaris que han col·laborat amb nosaltres? Dimecres ho descobrirem a les xarxes socials de la Biblioteca!
L'autor
Marc Granell (València, 1953). Poeta i traductor, fou un dels fundadors de la revista literària Cairell (1979-1981), que emmarcà els primers passos de la generació poètica dels anys 70 a València. Des de l'obtenció del Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1976) per Llarg camí llarg, ha compaginat la poesia, per a adults i infants i joves, amb la dedicació professional a la traducció i l'activitat com a editor i promotor d'activitats literàries. Després de ser guardonat amb el Premi Ausiàs March (1979), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1991, 1992 i 2016), el Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians (2010) i el Joan Roís de Corella a la trajectòria literària (2017), ha aplegat el conjunt de la seva obra a Poesia completa (1976-2016). Ha estat traduït al portuguès, l'italià, el gallec i el castellà.
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.