Genís Autonell Roma va viure a Taradell fins als 28 anys. De ca la Mangia, era fill d’en Salvador de Ca la Corona i de la Nita de Can Cotxes. L’any 1955, quan es va casar, va anar a viure a Santa Eugènia, al barri del Raval, encara que aquesta zona fins a la dècada dels 90 pertanyia a Taradell.
La festa de Sant Sebastià
Com a veí del carrer Sant Sebastià va estar molt implicat en l’organització de la festa en un “tros de carrer on tots ens aveníem molt”. La seva tia, de Ca la Corona, va ser una de les impulsores en la recuperació de la festa, una festa de barri, i recorda com es decorava amb cintes, boixos i pins o com feien habilitats amb motos i bicicletes: “Cadascú feia la seva feina”. També els ballets, abans que es formés l’esbart, amb gent del carrer i com assajaven uns dies abans de la Festa al Centro.
El tros de baix del carrer Sant Sebastià
Eren 18 o 20 cases: Can Capellà, Can Pubilla, ca la Corona, Can Vivet, Can Mangia, Can Busquets, Can Joan Garriga (del forn), i Can Ton Cames a una banda i Can Silu, Can Llosa, Can Titu, Can Masover, Can Garriga, Can Frederico, Ca la Rosa de l’Esquís, Can Xec, la farmàcia Molas i Can Caseta. Entre les anècdotes d’aquell carrer en recorda dues. Una va ser quan, escombrant una teulada d’una de les cases del carrer, van començar a caure monedes d’or i tothom va anar a collir-les. Durant molts anys van fer la broma que ‘plovia or’. I en una altra casa del carrer van trobar duros de plata que tenien amagats al pati.
La Guerra
De la Guerra en recorda com van cremar-ho tot. Com l’església va quedar neta i com els altars i altres objectes els van portar al camp de futbol i allà ho van cremar. A l’església, i també a la fàbrica de Can Costa, hi feien avions, mentre que els soldats es van instal·lar al Maricel.
La infància
Va anar a escola amb els capellans del Centro. Recorda Mn. Llorenç i Mn. Carbó. Pràcticament però es passaven els dies jugant fins que es feia fosc. El Dijous Sant, com que tots els cafès estaven tancats anaven a saltar corda. També jugaven a bales, a baldufes i a cartons. Quan tenia tretze anys i mig va anar a treballar. Explica que els estudis no li anaven gairebé i com que els seus pares treballaven al Vapor, ell també hi va anar a treballar. Primer fent una mica de tot i després va ser-ne contramestra durant 20 anys. Allà hi havia la guarderia del Vapor. Explica que no va durar molts anys. Hi havia monges que cuidaven els fills dels treballadors i hi havia menjadors pels homes i per les dones. Estava pensat com si fos una colònia tèxtil però només funcionava la guarderia o col·legi.
Altres festes del poble
De la cavalcada de Reis recorda que passaven tres cavalls amb els Reis vestits amb roba de teatre. Després, quan se’n va cuidar l’Àngel ‘Seva’, van llogar els vestits a Barcelona i feien el recorregut pel poble una mica més llarg. Per Setmana Santa havia fet d’armat acompanyant els misteris. Cada misteri tenia una colla i aquestes cantaven. També hi havia la processó del Dijous Sant, amb les dones que anaven totes vestides de negra, i que acabava a la Plaça amb el sermó del rector. El divendres Sant era per la gent més devota, amb el Via Crucis que sortia de Santa Llúcia. Dies abans de Sant Joan tallaven bardisses per començar a fer pilot per cremar a la foguera. Hi havia diferents fogueres al poble. La de la seva colla la tenien a davant de Cal Fusteret. La festa major durava tres dies i el tercer era el dia d’anar a la font. Algun any havien muntat l’envelat però el seu record és anar a ballar al Maricel o el Casino amb les millors orquestres del moment. També recorda els Pastorets i alguna obra de teatre i com homes i dones no podien fer comèdia junts.
El futbol
El futbol va donar vida a El Centro, que quedava ple. De la seva infància recorda com hi havia el camp de la Rectoria i també el del Casino (on ara hi ha la fàbrica d’en Cassany) i com hi havia dos equips que s’enfrontaven entre ells. En Genís hi va jugar fins que va tenir 27 anys i va fer de tot menys de porter. Recorda que cada dia jugaven 40 o 50 persones al camp de la Rectoria i quan es feia fosc passaven del futbol al rugbi. Entre les anècdotes que recorda hi ha la del famós partit amb el Sant Hilari que va acabar amb una important i recordava picabaralla que va fer que durant molts anys no hi hagués bona relació entre els dos pobles. Explica que el resultat no anava bé pel Taradell i van posar en ‘Saca’ (Joan Roma) a la davantera i va fer un gol. A partir d’aquí va començar tot el mal rotllo.
La Penya Botifarra
La Penya Botifarra va ser molt coneguda a Taradell. Formada per una quinzena de joves, entre ells en Genís Autonell, han estat molt ben avinguts durant tota la vida i van ser dels impulsors de la junta del futbol a Taradell, i per exemple, van ser qui van comprar unes equipacions. Tots els membres de la Penya Botifarra portaven un penjoll amb un tros de metall i una botifarra d’aram i tots portaven sempre la mateixa corbata. Per Nadal sortien a la nit a cantar. Llogaven un carro i un piano ‘Manubrio’ i tocaven pels carrers. Tot i que més endavant molts joves es van aprofitar d’ells per fer bestieses i encarregar-los la culpa.
