Roser Sala Pou va néixer el 31 de juliol del 1941 a Cal Correu, al Carrer Vilanova. El seu pare era de Cal Correu i feia de mecànic al Vapor i la seva mare, teixidora de la mateixa fàbrica. Va néixer al Molí de més A Prop i té un germà més petit.
La guarderia del Vapor
Com que els seus pares treballaven al Vapor (també conegut com Serra Balet) la van portar, de ben petita, a la guarderia d’allà; de fet, eren tant petits que quasi no sabien ni parlar. Era un lloc on els treballadors hi portaven la canalla tot just acabats de néixer, de ben petits, perquè llavors a les mares se les deixava escapar una estoneta per donar el pit. D’aquella època en recorda la germana Filomena (li deien Xumeneia). Hi va estar fins als 7 anys i hi feien tres àpats, sempre arròs bullit. En recorda una cuina molt gran i uns llits petits on hi dormien. La guarderia del Vapor era només per les dones que treballaven a la fàbrica i tenien fills.
Allà hi va estar fins als 7 anys. Després va anar a Les Dominiques amb la Dolores i l’Emília (que amb una canya et picava el cap i que tenia la mania d’agafar una llimona i rentar-se sempre les mans amb ella). A la tarda feien labors amb la Remei, en sabia molt. El matí també tenien a la germana Rosa i els divendres els hi feia escriure l’Evangeli en català (tota la resta ho feien en castellà). Més tard també van tenir una germana de Saragossa que no els hi agradava tant. Recorda que els hi feia cantar una cançó del Pilar.
La feina al despatx del Tint
Un cop va complir 14 anys va anar a treballar El Tint. De fet, en aquella època, quan un nen/a feia 14 anys en Roig d’El Tint ja els esperava per anar a treballar a Comercial Sert. Ella tenia una parenta, la Teresa Font, que estava al despatx de la fàbrica i va anar-la a ajudar. Li deien l’escolà perquè la seva feina consistia en anar a totes les seccions, amb el contramestre, i demanar qui havia fallat. Eren més de 300 treballadors. Hi anava a les 5 del matí i les diferents seccions eren a Baix, amb en Tuneu; a les" hermanites", amb en Lleonart; a Dalt, amb en Molet. Aquests eren els encarregats de cada secció. Amb en Molet, els telers eren els que feien tapisseria mentre que en Lleonart estava a les bicicletes (tal i com anomenaven uns telers molt petits). A la secció d’en Tuneu hi havia els telers anomenats Jacarts que també feien tapisseria. Al despatx hi treballava en Joan Martí (en Teno) que era el cap; també hi havia la Teresa Font, la Maria Sellés i la Roser Sala. Cada setmana havia de posar el nom de cada treballador i cada dia fer el recompte. El cap de setmana havia de donar el full amb totes les dades. Es feien dos torns i ella havia d’anar a treballar matí i tarda. Hi havia treballadors de diferents pobles de la comarca, no només de Taradell. Els amos eren Don Carlos i Don Antonio, que estiuejaven a la torre. Tenien moltes minyones. Don Carlos era marquès de Madrid i Don Antonio era Conde. Al Tint s’hi va estar fins als 22 anys, quan es va casar i és que com que estava al despatx, una dona casada no s’hi podia quedar i va haver de plegar perquè noes podia faltar ni un dia. En canvi, a la fàbrica sí.
Després va anar a treballar amb en Ramon Casademunt (de Can Pelat) que va muntar una empresa d’excavacions i de fer pous amb el seu tiet. La Roser portava els comptes i feia els pressupostos. Hi va estar fins que va tenir la nena. Aquesta empresa, al cap d’uns anys, se la va quedar en Ramon Costa.
Representant d’Stanhome
Anava per les cases a fer reunions de l’Stanhome. Era representant de productes de neteja. "Anàvem allà on ens convidaven, reunions a Taradell però també altres pobles i els ensenyàvem: rentar en fred, desengrassants, suavitzants, etc. Després fèiem una llista i demanàvem tots els productes". Un dels avantatges que tenia la Roser per fer aquesta feina és que tenia cotxe.
Dolly Parramon
Més endavant va anar a treballar amb la Dolly que comprava pells a Genís i Rius de Vic i el què feien elles era tallar-les per acabar de fer els bolsos. La roba tallada la portaven perquè la cosissin, ja que elles només tallaven. Dels retalls agafaven una frisalina (paper transparent, com un forro, perquè es pogués enganxar) i en feien bosses que en deien ‘parracs’, eren bolsos fets amb retalls que van tenir molt d’èxit. També feien jaquetes de pell, faldilles curtes, etc. Tenien molta gent a cosir però ho feien des de casa, no en el taller que tenien en el carrer de la Vila. Un cop fet, la Dolly s’ho emportava a la costa i allà venia molt.
Correus
La Roser és de "cal Correu" perquè el seu avi Cinto feia de carter. L’herència en aquest ofici la va agafar el seu tiet Pere que quan es va jubilar, a principis dels anys 80, li va dir si volia portar ella el negoci. Llavors era una casa particular, no depenien de Correus (ni de l’Estat), com més tard passaria. Quan se’n va fer càrrec la Roser, amb l’ajuda de la seva tieta, Correus ja estava instal·lat al Passeig Domènec Sert, en un edifici que donava també al passeig Sant Genís. Allà va ser on van muntar l’oficina. Un senyor de Balenyà els hi portava les cartes que arribaven amb el tren (repartia les cartes de Taradell, Seva, Viladrau, Tona i El Brull) i ella, juntament amb la seva tieta i en Jack Casanovas, les classificaven i les repartien pel poble. Cada un tenia el seu tram. La Roser feia el cap d’avall del poble, la seva tieta el centre i portava l’oficina i en Jack, el capdamunt. Era una manera de conèixer a tothom. Del barri de Mont-rodon recorda que venia un senyor que es deia Jaén que les recollia i llavors ell les repartia pel barri. Després, quan van agafar els extraradis (Mont-rodon, Madriguera, la Roca i Goitallops) hi anaven ells a repartir, tot i que el cap de poc van posar unes bústies a les entrades de cada urbanització. Repartia les cartes amb un carro de la compra. L’oficina era petita, estava en un primer pis i després, quan van canviar de local, ja van agafar-ho des de l’Estat, el que coneixem avui en dia com a Correus.
De bústies n’hi havia a davant de l’Estanc, a l’Ajuntament (on hi havia hagut la presó) i a davant de Correus. Recorda que era una feina molt pesada, que s’havia de caminar molt però el carro li anava molt bé pel pes. Ho tenien distribuït molt bé i molta feina consistia en classificar-ho. Per altra banda, les cartes que s’enviaven des de Taradell, s’havia de fer el procés a l’inversa i a les 2 ho havien de tenir tot apunt i timbrades perquè el mateix senyor de Balenyà ho passava a recollir.
Un cop va arribar Correus de l’Estat, la Roser es va plantar per ella. Tenia totes les cartes de la Caixa de Manlleu que llavors en feien moltes i també dels industrials del poble. I també de Vic, de l’empresa Unipost (la competència de Correus). Ella s’encarregava de les cartes de Taradell. Es va jubilar als 63 anys.
Infància i adolescència
Els jocs que jugava eren a bales, saltar corda i la xarranca. De més gran, en el temps lliure, anaven al cine del Centro. Per poder-hi anar, anaven primer a doctrina "perquè s’hi hi anaves et donaven un paper que es deia "l’assistència" i et deixaven entrar gratis a dalt el Galliner, que valia una pesseta". També recorda anar amb tota la colla, agafades de bracet, amunt i avall, pel carrer, per veure si les veia algun vailet. Sempre anava amb les tres cosines, que van néixer el mateix any: la Mercè, la Dolors i ella. Tenien 14 anys. A en Frederic el va conèixer així i anava a Can Valldemunt per poder-lo veure ja que ell vivia al carrer de l’Església. Tenia 16 anys però els seus pares no volien que festegessin i s’havien d’amagar.
Ballets
També havia ballat ballets, a dalt de l’Ajuntament, amb en Cuní i en Pressegué. Recorda una vegada que van anar a Barcelona, pel maig, aprofitant que era festa en una jornada d’Educación y descanso. Recorda l’inici de l’Esbart, amb Mn. Genís Padrós que va portar en Vicenç Orriols de Manresa. El primer assaig que van fer van quedar morts de cansament. A partir de llavors es va ballar d’una altra manera, nous balls i van anar a diferents pobles.
Anava a rentar a la Fontasana i quan feia molt fred anaven a esclarir la roba a la Font Gran perquè l’aigua sortia calenta.
Dels estiuejants explica que es tenien mania mútuament, eren "els potis" i molts es concentraven a Can Ton.
També havia anat a cosir a Ca l’Emilio. Es feien la roba per casar. La Maria era la professora i qui li va fer el vestit de casament. "Miraves el model en un catàleg i ella el feia, en sabia molt"
Les festes
Per Nadal, una colla de nois del poble anaven casa per casa a cantar. Es paraven a casa les noies que volien ‘convèncer’. Per Sant Sebastià en recorda els jocs i les competicions a la plaça de les Eres. Del 2 de febrer, ja de més gran, les sardanes. De Setmana Santa, els monuments i les cases on estaven: Can Capellà, Can Titu, a la Plaça, Santa Llúcia, ... També les processons, cadascú portava la seva. Elles acompanyaven la "Soledat", amb els nois, i les noies portaven un ciri cadascuna. De Sant Antoni té present les carreres de cavalls i burros a la carretera de Viladrau. Un any n'hi va anar un que es deia "Botón de Oro" que va patinar i va caure. El cavall va acabar coix...
Per Sant Joan es feien fogueres a cada barri i hi havia molta rivalitat. El 18 de juliol feien festa i per la festa major en recorda les "Barques d’en Mir" a davant de Can Solà, a La Plaça. També n'hi havia unes de petites que s’havien d’empènyer. També recorda haver anat a buscar bolets a la Roca, on hi ha ara l’urbanització, amb la seva iaia, que li feia por anar al bosc sola, i l’acompanyaven.
El carnet de cotxe
No hi havia gaires dones que se’l treiessin el carnet de conduir. Ho va fer un cop casada. Va anar a Barcelona a fer l’examen teòric, amb en Joan de Can Xec i en Ferran Bosch. Anaven a l’autoescola d’en Vila, de Can Llogari, que estava a sobre de Can Marxant. Van anar a fer l’examen en tren i tots el van aprovar. Després, però només va aprovar ella la circulació.
També va anar a cursos de català amb Mossèn Genís, que s’organitzaven dins la Cultura del Foment de la Dona. Hi havia molta gent, eren majoritàriament cursos de cuina però entremigs’hi van fer dos cursos de català.
Etiquetes: Revetlles, Estiueig, Serra i Balet, Mestres, Indústria tèxtil, Escoles bressol
