Va néixer a Esterri d’Aneu però de molt jove va anar a viure a Barcelona. Allà va cursar els estudis i amb 20 anys es va casar. Va tenir tres fills i amb ells i el seu marit venien a passar els estius a Taradell. Va venir a Taradell perquè a l’escala on vivia de Barcelona tenia com a veí el fill petit de Can Reig i la Rosa de Can Molet i van ser ells la que els van convèncer de venir a passar els estius a Taradell. Ho recorda com una etapa molt maca però també assenyala que la gent era molt diferent: sense sabates (només espardenyes i més tard, bambes) ni bolso i tot el dia passejant amunt i avall al carrer.
Els primers records de Taradell
Tenia 25 o 26 anys la primera vegada que va venir a Taradell. Sempre li han agradat els pobles i la vida de poble. La primera impressió va ser un poble amb molta pedra però els hi va agradar molt, tant als grans com als petits. No era una estiuejant com molts dels que hi havia, que se separaven de la resta del poble. Els estiuejants d’aquella època havien de llogar cases velles. Primer va estar al carrer de Vic i després al carrer Sant Sebastià. Sortir a fora al carrer al vespre. Poble tot de pedra i no sabates, només espardenyes i després vambes i també s’oblidaven del bolso. Diumenge fer la passejada, mig poble cap avall i cap amunt, pe això em coneix tanta gent perquè m’he adaptat molt al poble.
L’estiu a Taradell
A la que acabava el col·legi ja venien a Taradell. S’hi estaven des de finals de juny fins al 2 d’octubre quan començava l’escola. Llogaven una camioneta perquè havien de portar moltes coses (fins i tot unes botes d’aigua) assenyala com a anècdota. El seu marit, que pujava el cap de setmana, anava amb el cotxe de línia de Can Prat. Durant els mesos d’estiu, la Teresa de Can Mariano els hi feia els uniformes per l’escola i també s’emportaven les patates de Can Mariano per passar l’estiu.
Les piscines de Taradell
Fins que no hi havia les piscines anaven al bosc a passar les estones, amb un cistell i berenaven a la Vallmitjana, al Pujoló i també anaven a les fonts a berenar.
La primera piscina pública que es va fer a Taradell va ser la de la Roca. Era un espai amb un paisatge molt maco i en Claudi de Can Prat era qui pujava a tots els que hi anaven amb el cotxe de línia. Anava ben carregat, amb persones dretes i assentades i s’hi estaven entre les 11 del matí i les 2 del migdia, quan el de Can Prat els recollia i els tornava cap al poble. Després es va fer la piscina de l’Hotel Rosa i finalment les del Parc d’Esports. La Regina en va ser socia fundadora del Parc d’Esports. I és que quan van fer l’espai van demanar gent que portés una quantitat econòmica per poder engegar el projecte.
Ca la Magdalena
Anaven molt sovint a Ca la Magdalena, a la plaça de les Eres, que també era fonda i en recorda els pollastres i la carn penjada per vendre. Feien esmorzar i era una tradició anar-hi a menjar sang i perdiu però les dones no hi podien anar, era costum anar-hi només els homes sol. El seu marit però, i com que li agrada molt la sang i perdiu, ni portava. També anaven a l’Hotel Rosa a buscar els canelons i van ser dels primers que pujaven a menjar a La Roca, quan van obrir. Hi havien d’anar a peu i a vegades trucaven en Claudi perquè els anés a recollir. D’entre dels costums del poble també comenta que a missa era obligat que els homes i les dones havien de seure separat. Van ser els estiuejants qui van treure aquest costum i des de llavors homes i dones van poder seure junts.
La festa major
De la festa major en té un record molt bo i comenta que era molt maca. La gent vestia molt bé pel ball de rams, és a dir que els nois portaven un ram que servia per anar a buscar la noia i portar-les a ballar. Diu que la festa major a Taradell es vivia molt. També recorda els cavallitos, l’envelat, el xurrero, el tiro... una festa major de poble. I dels ballets, que els feien al migdia, no se’ls perdia. En aquest cas no hi havia lloc reservat a l’envelat (com passava amb el teatre o altres el ball). Els ballets li han agradat molt sempre i no només per festa major sinó a totes per qualsevol festa.
El telèfon
Quan va arribar a Taradell a la majoria de cases no hi havia telèfon i s’havia d’anar a l’edifici de Telèfons a trucar, a prop de la Plaça. Ho portava la família de l’Àngel Seva i quan volies trucar havies de demanar per fer una conferència. Més endavant quan va comprar un habitatge en els pisos de Can Blanch ja va posar telèfon.
La Regina va ser la primera persona de fora de Taradell -ja que no estava empadronada aquí-, que va entrar a la residència, encara que la seva vinculació amb Taradell és de fa molts anys.
