Albert Molist va néixer a una casa de la Plaça anomenada Ca l'Albert. Va cursar diferents estudis i fins i tot durant un any va estar amb els Salesians a Barcelona. El seu pare volia que fos farmacèutic però no li agradava estudiar i a més volia ajudar econòmicament a casa. Per això es va posar a treballar. Ho va fer de forner, a Can Refús.
Entre els seus records d'infància recorda la primera comunió: “Anava ben vestit, era l'únic fill i els pares s'hi van poder gastar una mica més amb roba”. De les festes de Nadal en recorda el Tió, amb una caixa, i les joguines que cagava. Dels Reis, que arribaven amb cavall, que els anava a rebre a la Plaça amb els atxes de barballó i de la il·lusió per saber el què li haurien deixat a casa. Durant molts anys de la seva infantesa va fer d'escolà, en una època on hi havia una escolania molt gran a Taradell, i feien torns per fer les diferents tasques encomanades com per exemple, tocar la campana abans de missa.
La Guerra Civil li va tocar de ple. Va marxar de Taradell amb 18 anys i no en va tornar fins els 25. Lluitava a la banda Nacional. Explica que els italians el van fer presoner i el van portar al camp de concentració d'Aranda del Duero. Un cop en va poder sortir, i després de passar per diferents pobles, va arribar mig ferit a Alcázar de San Juan, fugint dels Rojos. Novament li va tocar travessar mig Espanya: Bilbao, Burgos i Mallorca on el van llicenciar però sense temps de tornar a casa, el van tornar a cridar a files quan es va produir el desembarcament de Normandia. Entre Barcelona i Mataró es va estar tres anys més fora de Taradell.
Recorda l'Envelat de les festes majors, situat a la plaça de Can Tuneu (actual La Plaça) i on hi actuaven diferents orquestres. Era un apassionat del ball i el practicava.
Amb 35 anys es va casar amb l'Esperança, que havia conegut durant una representació de teatre. Es van quedar a viure a Ca l'Albert i van començar un negoci de menjar i lloguer d'habitacions, que s'ocupaven majoritàriament, durant l'estiu, quan venien els estiuejants a passar-hi les vacances. Ell però va seguir fent de forner i també ajudava al seu pare i fadrí que feien espardenyes.
Durant l'entrevista parla de l'ofici de forner, des del forn de llenya, passant pels horaris nocturns que havien de fer, a l'elaboració de pans de quatre quilos, de les coques, que només es feien els caps de setmana, i de la compra de la farina que pagaven amb pa.
