El seu pare era fill de Barcelona. Tenia cinc germans i va quedar tot sol. Treballava en un vaixell que feia la travessa Barcelona-Buenos Aires. Els seus pares van arribar a Taradell perquè el seu avi era catedràtic i tenien relació amb Ca l’Arumí. En Jordi Recoder va néixer a La Plaça i, dels seus records d’infància recorda que va ensenyar a fer d’escolà a l’estiuejant Rafel Ribó. El seu pare va morir quan tenia 9 anys. Recorda la mort del seu pare, estava molt greu i fins i tot quan en Sardà el va veure es va desmaiar. Era massa tard i només tenia 35 anys. El seu pare havia treballat al bar Montserrat de Vic. Va morir l’1 d’agost de 1945. Llavors Mossèn Picas se’l va emportar un mes i mig. Després li van proposar d’anar a Montserrat però estava ple i va acabar a Igualada, un any, amb els frares franciscans. En recorda molt pobresa. Allà va estudiar música (també n’havia après amb Mn. Vidal) i va anar a l’Escola Industrial més d’un any. Allà va estudiar, entre d’altres, dibuix lineal).No hi va voler tornar i amb 10 anys se’n va anar a Terrassa, a casa d’uns tiets. Aquests van tornar a Taradell, on s’hi van instal·lar per viure. Van muntar la Barberia.
De la seva infància, i un cop mort el pare, recorda uns Nadals tristos. De la joventut, uns molt bons amics, molt units i que a l’estiu jugaven a La Plaça. Una de les seves primeres feines va ser treballar al Centre Catòlic a posar fibra de vidre a les parets. Allà hi havia el Casinet (als baixos de l’escola), que feien pel·lícules mudes i també moltes classes de joc com escacs o futbolí. Explica que si erets del "Centro" no podies anar als altres llocs.
Ràdio Taradell
La primera etapa de Ràdio Taradell, a principis dels anys 70, va tenir com impulsors Domingo Vilaró, Lluís Vivet i Josep Pladevall i amb ells molts col·laboradors com Jordi Recoder que juntament amb Fina Roma eren els encarregats de presentar uns dels programes de més èxit: El disc Sol·licitat, un programa en el qual la gent demanava cançons. Ho feien a Can Vilaró i llavors ells dos llegien les dedicatòries. L’emissora estava situada a la part alta de la Rectoria i a banda d’aquest programa també es feien misses en directe (cada dia a les 8 del vespre i també es passava el rosari) i en Genís Autonell feia els esports. Hi havia altres programes. L’espai era un lloc molt petit i per poder posar les cançons hi havia dos vinils i els discos els compraven els mateixos responsables que van ser els que el van anar a buscar i li van dir si volia ser locutor. Mn. Joan Vilacís i Mn. Jaume Mugosa també s’hi van involucrar.
El teatre
Amb 8 anys ja feia Pastorets. El seu pare recitava i li va encomanar aquesta passió. Va fer moltes obres com El metge improvisat, sarsueles com La ciutat de Lleida, entre d’altres. Primer les obres les feien homes i dones separats i després ja es van ajuntar. En aquest sentit explica com una vegada Rosa Miralpeix va poder fer de Verge en una obra amb tot d’homes perquè Sant Josep era el seu germà, Mn. Eusebi. Destaca la persona de Joan Casanovas, una gran artista que feia els decorats i se les arreglaven per fer diversos invents com el fet de provocar llamps. Al Centre Catòlic hi havia palcos a baix i a dalt.
Els ballets
Persones com Vicenç Orriols en els seus inicis o Antoni Navarro, a la segona etapa, són noms importants que cal tenir en compte quan es parla de l’Esbart Dansaire Sant Genís de Taradell. Van donar una empenta important a l’entitat. Ells els hi van ensenyar diversos balls, els van ajudar a fer els patrons dels vestits que després cosien a casa. Assajaven divendres, dissabte i diumenge però a vegades era complicat poder comptar amb tothom. En els inicis la música era en directa. Havien fet diversos ‘bolos’ per poblacions no només de la comarca sinó també de Catalunya i fins i tot van participar al programa Gente Joven de Televisió Espanyola. També van viatjar a Europa ensenyant les seves danses.
Futbol
Va jugar al Juvenil i al primer equip del Manlleu amb diversos taradellencs que amb el cotxe d’en Claudi Prat, que feia de porter, feien els viatges. El va fitxar un noi de Manlleu casat amb la Roser de Can Garriga que treballava a Taradell. Jugava d’interior esquerra però també havia fet de volant. La seva habilitat era rematar de cap. Es va lesionar al menisc i ho va deixar. Quan van inaugurar el camp de la Roureda l’acabaven d’operar. Tot i no continuar jugant va seguir el futbol a Taradell i no s’oblida del famós partit contra el Sant Hilari.
Feina
Va començar treballant a calefaccions Arumí, un lloc en el qual hi havia molta gent de Taradell. Com a anècdota recorda que baixava a peu o amb bici i que del fred, quedava afònic. El metge li va recomanar no patir fred i com que la seva mare treballava a casa els amos de Can Prat, baixava gratuïtament amb l’auto de línia. Després va anar a treballar a Can Benguerel, al torn petit, i a continuació va anar a Can Costa.
Festeig
Primer va anar amb la Maria Sellés però aquesta va marxar a viure a Barcelona. Un dia es va trobar amb la Maria Crous, la seva dona, i van fer-se amics. Eren joves, tenien 17 anys, i la seva mare no volia que festegés (tenia gelos) i necessitava l’ajuda de dos amics seus per poder veure’s. Es van casar el 1963 i van anar a fer el viatge de nuvis o la passejada a Barcelona. Van veure un partit de futbol i, per casualitats de la vida, es van trobar amb Mn. Farràs.
D’altres records que té de Taradell de quan era petit són de les excursions amb Mn. Farràs i Mn. Vidal, que va crear el cor de vailets, ensenyava caramelles, corrandes i també la colla de l’Enciam o la visita del bisbe Camprodon a Taradell.
Etiquetes: Cinemes, Cors, Jocs
*La segona part de l'entrevista es va realitzar el 8 d’agost de 2018
