Va néixer el 2 de febrer de l’any 1935 a Can Cotxes, al carrer Quintana, 1. És de Can Cotxes perquè el seu besavi feia de ‘cotxero’ dels amos d’El Tint. Fill d’en Ramon i la Maria, eren dos germans. Ell i la Carme. La seva mare va treballar al tèxtil (al Vapor i El Tint) i el seu pare era jornaler al Magatzem de Baix. Després també va portar carretons, és a dir, era transportista però amb un burro o un matx i el carro: anava a buscar feixos, llenya, sorra, etc., al Montseny. A casa seva també tenien porcs i vaques i de ben petit va agafar afició pels animals i sempre anava a casa els seus avis (Ca l’Isaac – l’última casa del carrer de l’Església). Es passava el dia allà. De fet, hi ha un refrany que diu: Ha passat a Ca l’Isaac i ja va a sentir el gall de Marenga que volia dir que anava al cementiri.
L’escola
Fins als 12 anys va anar a la Rectoria a col·legi però dels 12 als 14 va anar a baix a l’ajuntament amb en Pardillus. Després va anar un any al Matadero. Va estudiar poc, no li agradava i inclús, a l’hivern, a les hores d’escola anaven a buscar llenya per l’estufa. Entre els mestres que més record i que va disfrutar més hi ha en Faro, que també anava a les cases de pagès. Per la primera comunió va estrenar un traje que ja el tenien per una altra festa. Pel que fa el menjar, per esmorzar menja una truita acompanyada de dos trossos de pa. No era habitual entre les famílies. Per dinar, sopa o patates xafades i un tall de cansalada. Com que mataven port, també tenien tall. Per berenar menjava un plàtan i per sopar, sopa i poca cosa més. Abans que hi hagués una peixateria al poble recorda que venia un de Sant Julià que venia arengades. En alguna ocasió, costella del confitat. La primera vegada que recorda que va veure ‘xampany’ va ser un 2 de febrer, la festa que es feia per celebrar l’entrada dels Nacionals. Va anar a Falange i els que feien teatre els van convidar a un tros de braç de gitano i a cava. Era canalla i recorda que el van haver de portar a casa. Entre les feienes que recorda de petit hi havia anar a buscar aigua a la Plaça; herbejar: passar per dins del camp de blat quan es petit i treure les males herbes; i collir naps i herba pels conills i les vaques. Per rentar, tenien dos cubells grans, un per escalfar l’aigua i rentar i l’altre per esclarir. Anaven als safareigs de la Font Gran. N’hi havia a dins, pràcticament en ruïnes, i a fora. Ells anaven a fora, davant de les fonts, i al baixar hi havia l’aclaridor perquè era aigua molt neta, fes fred o calor. I després ajudaven a portar la cistella. No hi havia escales, era tot una rampa.
Els jocs
Jugaven a futbol al camp de futbol del Centro. Per jugar havies de ser d’Acció Catòlica. A ell el van expulsar perquè va anar a veure Gilda al cine, però tot i així el deixaven jugar, com a excepció. Feien partits amb els del Seminari, a Vic, a Santa Eugènia, però no era campionat. Anaven vestits amb el símbol d’Acció Catòlica i s’havien de comprar les sabates ells mateixos. Va jugar al Manlleu fins que va fer la mili.
També havia jugat al frontón. El va fer en Pardillos, en Benguerel i en Segimon de Can Non, entre d’altres. Van haver de demanar permís al rector. Recorda que ell no era molt fort i li quedava la mà inflada perquè la pilota era molt dura.
De jocs també anaven a buscar nius, a buscar maduixes i a agafar pinyes al bosc per posar-les al foc perquè s’obrissin i en treien el pinyons.
L’ofici de forner
Als 14 anys va començar a treballar a Can Rafús de Forner. Feien 5 o 6 fornades cada dia en plena època de l’estraperlo. Portaven molt pa a Balenyà pels estraperlistes que carregaven el farcell de pa, el posaven sota els seients del tren i si mai els arribaven a enganxar ningú sabia de qui era. Entre els tipus de pa hi havia el de mig quilo, el de quilo, les barres de quilo, els pans de 5 lliures (2,5kg) i els de 10 lliures (5kg). Ho feien tot a mà i alguna vegada, quan marxava la llum a la nit, tots havien d’amassar i només podien fer 2 o 3 fornades. Sempre treballaven a la nit. Els aprenents s’hi posaven a les 6 del matí i plegaven entre les 2 i les 4 del migdia mentre que els oficials s’hi posaven a les 10 de la nit i plegaven a les 7 o a les 8 del matí. Explica que no anaven a hores, quan acabaven la feina, plegaven.
La primera feina a Can Rafús va ser escombrar. Després va aprendre a triar la pasta, passar farina, tallar sopar torrada, posar els pans bé, etc. Més endavant, ja li deixaven fer el llevat, fer la pasta i amassar. Els primers anys, abans d’anar a treballar, feia repàs amb en Pardillus (càlcul Mercantil, dictats, etc. tot en castellà). Als 16 anys anava a la tarda a Vic, a apendre de pastisseria al Forn Joan de Vic. Ho feia gratis.
El forn funcionava amb feixos de llenya, tres per fornada. Havien de treure el carbonet, els posaven en unes llaunes i havien de netejar les cendres per posar-hi el pa. A la mili, a la Seu d’Urgell, també va fer de forner.
Teatre
El seu tiet, el noi de Can Cotxes, ja feia de Garrofa i a la Passió, de Judes. Ell, de canalla, va fer de Pallanga.
Precisament, fent teatre va conèixer a la Marta, la seva esposa. Va ser en un bolo a Santa Maria d’Oló. La va veure des de l’escenari i després de l’obra de teatre, feien sardanes i van començar a parlar. L’obra es deia ‘Un pas en fals’.
L’Aplec de la sardana
La colla de l’enciam va ser qui va començar l’Aplec de la Sardana de Taradell. Eren els ‘vells’ del Centro (en Revenedor, en Pere Martic, el seu tiet, alguns Lluïsos com en Solagran, organitzaven fetes al Centro. També algun de jove com en Pressegué, en Caballero, en Vilardell, en Vilu, Mn. Vildal i en Joan Vila. Tots aquests van dir de fer l’Aplec i van haver de demanar permís a l’Ajuntament i a la Guàrdia Civil i també al Governador Civil de Barcelona. Els primers anys venia la Guàrdia Civil perquè no es toques, per exemple, Serra d’Or, la Moreneta, la Santa Espina... Com que es volia tocar recorda que els més joves es posaven a la punta del Matadero o a la Coma del Reig per avisar s’hi venien i havíem d’avisar amb un xiulet perquè paressin i començaven a tocar-ne una altra. Recorda que el primer Aplec va ser al Pujoló i que després també es va fer a la Vinya d’en Pallassa, baixant pel camp de futbol i dos o tres anys a Can Llebre.
Els ballets
Els primers ballets van començar per Sant Sebastià. A la primera junta hi havia els Ballús, els Pous, en Comas, en Recoder, ell i la seva germana, Mn. Genís Padrós i l’alcalde, que era en Viceç Autonell. Mn. Genís tenia amistat amb en Vicenç Orriols, de Manresa, que va ser qui ens en va ensenyar. En Pepet es cuidava dels vestits i també hi havia en Pressegué i en Cuní de Can Moreu que ens ajudaven en els assajos. Va ballar fins a la mili. També feia de monitor de la canalla amb en Recoder. Tenien un toca-discos que van pagar de mica en mica a en Vilaró i assajaven a dalt de tot de la Rectoria, on també hi havia el magatzem pels vestits.
Setmana Santa
Una de les cites habituals de Setmana Santa eren les caramelles. Dissabte al matí anaven a la cases de pagès de la part de baix del poble i a la tarda feien la resta. S’organitzaven des de l’escola i els que cantaven eren alumnes de l’escola però hi podia anar tothom. Els assajava el vicari, Mn. Vidal, i a les cases on anaven a cantar els hi donaven llonganisses, ous i fins i tot berenar i esmorzar. Posa èmfasi que les carreteres no eren com les d’ara.
El diumenge, dia de Pasqua, anaven a missa i a la sortida cantaven a l’Ajuntament i després donaven la volta al poble. Començaven a Can Vilaclara (a vora el pont de la carretera de Viladrau, a davant de Can Xiu). Sinó sortia gent, picàvem a les cases. Eren uns 20-25 nens.
Per Setmana Santa, els escolans també sortien a portar els Gafarons (el cordill que penjava de la creu). També hi havia els Misteris, cadascú amb els seus cantants. Aquests estaven col·locats a diferents cases del poble com Can Capellà, Can Fernando o Can Revendor). Per la processó els anaven a buscar a cada casa i se sortia de l’església. Les processons solien anar acompanyades per uns tambors i més d’una vegada hi havia hagut baralles perquè hi havia qui no marcava els passos bé.
Hi havia una associació de Barcelona que per Setmana Santa acampava a la Vinya d’en Pallassa. Van venir dos o tres anys i un d’aquests anys havien passat molt fred. Feien arrossada i foc per escalfar-se.
De Can Benguerel al restaurant de La Roca
Es va casar a Santa Maria d’Oló però van venir a viure a Taradell. La lluna de mel la van passar a Barcelona, Mallorca i Montserrat. Van tenir dos fills, en Joan i la Marta. Un cop casat va deixar de fer de forner i va treballar cinc anys a Can Benguerel. Primer d’aprenent i després va estar a la fresadora, al torn de l’aire i a la rectificadora. A les hores lliures feia de representant de Viatges Alemany.
El seu cunyat sempre deia que li agradaria muntar un restaurant. Van obrir per Sant Joan i van fer una berbena amb panets, vi i cava. L’endemà van engegar el que seria la brasa. La casa de La Roca era d’una senyora de Mallorca que havien comprat la finca. En aquella època no hi havia la carretera i recorda que havien de pujar amb carro tot els materials i productes. La urbanització encara no estava feta i les úniques cases que hi havia eren Can Vilarrassa, Can Fuma i l’Hostalet del Bou. Després es van fer les primeres torres i va començar la urbanització que va créixer ràpidament. Amb la construcció de les piscines també hi havia molta gent d’arreu de Catalunya. Al restaurant de La Roca feien dos torns. El de la 1 i el de les 3. Havien fet més de 300 plats i per els berbenes o festes assenyalades havien arribat als 500. L’ofici de cambrer els hi va ensenyar un del Mexicà de Vic. Entre els primers cambrers que van tenir hi havia en Saborit, l’Antonio, en Pepet, la Maria de l’Hostalet, ... havien estat 15 o 16 segons el dia.
Una de les aficions que ha tingut el llarg dels anys és fer de col·leccionista. Entre les moltes coses que col·lecciona hi ha la de les faixes dels puros, segells de tot el món o de figuretes d’ous kinder.
