La seva mare, Angeleta Farrés, era coneguda com l’Angeleta Peluquera ja que havia tingut una perruqueria a davant de l’escola de Les Monges, al carrer de la Vila. El seu pare treballava de pastisser a Can Rafús, que era al costat, i allà es van conèixer. Més endavant van muntar la perruqueria al Carrer Sant Sebastià. A la casa on vivien encara hi ha un Sant Roc amb els senyals de trets que uns soldats van disparar per la Guerra Civil. Del poble també recorda l’illa de cases de la plaça de les Eres i la font que hi havia a la part dreta.
Escola
Va anar a escola a les Monges amb la germana Montserrat Tenas, li agradava molt. Feien religió, labors, resaven el rosari cada tarda i els divendres, la germana Rosa els feia copiar l’evangeli que tenien escrit a la pissarra. També va aprendre de cosir a Vic i més endavant a Ca la Rita. Jugaven a bales i a la cuit, sobretot quan a Can Rafús hi portaven els feixos per cremar i s’amagaven al mig d’ells.
Les festes del poble
De la festa dels Tonis recorda les carretes de bous del Reig i que es feia una volta pel poble amb sortida d’allà mateix, cap al carrer de la Vila, el Sant Sebastià, per La Plaça on els de Can Tuneu donaven beure, i tornaven cap al Reig. Per Setmana Santa feien la processó dels misteris i a Can Ton Jeroni hi havia el Natzarè. Els carrers s’engalanaven per Corpus amb unes grans catifes de flors al carrer de la Vila i de Sant Sebastià que els mateixos veïns s’encarregaven de fer. Per la Festa Major no podia sortir gaire però hi havia l’Envelat. Havia anat a veure Pastorets al Centre Catòlic.
Telèfons
Va ser una de les primeres telefonistes de Taradell. Quan l’Àngel Casademunt es va fer càrrec de ‘Telèfons’ de Taradell va demanar una persona que l’ajudés. Aquesta va ser la Fina Pou que amb només 14 anys va anar a aprendre’n durant un mes i mig a Can Teno, al carrer de la Vila, i amb la Filomena Martí, que li va passar el relleu. L’Àngel Casademunt era l’agutzil del poble i de la Central de Telèfons se n’encarregava la seva dona, la Neus Castells. La Fina Pou hi va estar dos anys però recorda com aquest món ha evolucionat. En aquella època només hi havia un quadre i segons els abonats hi havia més o menys endolls i l’any 1957 totes les connexions havien de passar per Vic. Més tard les trucades locals ja es van passar des de la mateixa central. Es pagava segons el temps de cada trucada però totes aquestes gestions també es feien des de la capital comarcal.
La fàbrica de Can Costa
Als 16 anys va anar a treballar al despatx de Can Costa fent d’administrativa i controlant els setmanals, el control de metres, etc. Al despatx de Can Costa hi havia el director, un seu fill, l’Andreu Ramírez i un noi que donava els recanvis. L’amo, el Sr. Costa, vivia a Barcelona, ja que també tenien una altra fàbrica allà, i a Taradell hi pujava poc. Per això tenien un encarregat general. Hi va treballar fins als 19 anys, quan es va casar i se’n va anar a viure a Blanes. La fàbrica de Can Costa tenia una entrada amb una rampa i una escala. A fora hi havia una paret que arribava fins a la torre. A sobre l’entrada hi havia el despatx i al costat una habitació per un director que la feia servir per rebre visites. Tenia unes finestres que donava a tota la nau de la fàbrica. Hi havia entre 115 i 120 treballadors que venien a banda de Taradell d'altres municipis de la comarca. De Santa Eugènia i Balenyà anaven amb un autocar.
