Va néixer a Masgrau, una casa de pagès propietat del Reig. Ella era la del mig de cinc germans però els dos grans pràcticament no els veia mai perquè no eren mai a casa. Amb els dos grasn, que eren bessons, es portaven tres anys i de petits ja anaven al camp o a buscar tòfones. Un d’ells es va estar una temporada a casa de l’àvia, a Can Farines. Quan tenia tres ells va néixer el quart fill. Els seus pares anaven al camp i se’n feia càrrec ella però recorda que plorava molt. Al cap de tres anys, quan la Felisa en tenia 6, va néixer el germà petit, en Pere i llavors la van fer anar a col·legi.
La feina i la vida a pagès
A la casa de pagès tenien quatre vaques i una truja que la portaven a menar al Molist i porcs per vendre. També tenien aviram, conills i una euga. Anaven a collir naps i després el seu pare els anava a buscar amb el carro i servien per alimentar els porcs i l’euga. El menjar dels porcs eren unes pastes que feien a partir d’unes segones i naps bullits i també a vegades fals que prèviament havien anat a dallar. Quan era l’època de collir patates, les anaven a buscar, les portaven cap a la casa i les colgaven amb sacs per guardar-les per quan el preu per vendre fos més elevat. També anaven a buscar menjar pels conills: tot tipus d’herbes als camps i ordi. A les gallines els hi donaven gra de la collita. Tenien dos camps a Vilacís, dos més a la zona del molí de vent i dos a La Madriguera a banda dels de Masgrau, que n’hi havia sis més. Tots eren de lloguer i els sistema per pagar era a parts. És a dir, de cinc parts, tres per ells i dues per l’amo. El seu pare també portava blat a Can Rafús, a Can Dolfo i a Can Garriga i a canvi tenien pa per tot l’any. Els hi donaven un cartó i segons els quilos de blat que hi portaven en podien anar a buscar més o menys. Pel batre el seu pare havia anat a segar amb volant. S’ajudaven entre veïns (el Bou, a Can Mascarell...). Primer s’ajuntaven tota una colla i més endavant ja hi anava una màquina de segar amb dos cavalls que voltava pels camps. Els homes anaven fent les garbes i la canalla les apartaven perquè els cavalls no les xafés. Una garba pesava al voltant de 15 quilos. I llavors feien les garberes, ben apilades perquè no es mullés el blat. Quan eren seques el seu pare les portava a l’era i en feia com un paller però de garbes. Totes posades juntes. Llavors hi anava la màquina de batre d'en Martí Clatellada (de petita havia vist batre amb acalls). Els seus germans erene els encarregats de fer els pallers. Cada any mataven una truja d’uns 200 quilos i conills de bosc. Anaven a treure nius i en feien arròs amb els ocells que en treien: tudons, garses, gaigs, esquirols... Els seus germans n’havien portat més de mig sac ple.. A la casa hi tenien un llum de carburo per fer llum i a les quadres hi anaven amb espelmes. Per beure tenien l’aigua de la font i pel bestiar, un dipòsit ple d’aigua de la pluja. A vegades, a l’estiu , la font no rajava. El seu pare la tenia tancada sempre perquè el bosc s’omplia a totes èpoques de gent, estiu i hivern, i quan volien beure , l’obríem. Per rentar, per no agafar aigua de la font i com que la del dipòsit del bestiar era tèrbola, anaven a una bassa del Pujol. A les nits cosien mitjons, treien espigues del blat de moro i en feien rams. Per dormir s’emportaven una pedra de riu, al matí la desembolicaven i estava tot el dia a la vora del foc. Al vespre la desembolicàvem i la posàvem als peus per escalfar-nos. A vegades era tant calenta que cremàvem als llençols. També havien anat a buscar bolets per fer diners. Cada germà marxava pel seu compte i, en època boletaire, cada dia en feien una cistella que venien a Can Lau o a Can Jaume Gran. Tenien una tartana, amb dues cadires, que feia la funció de cotxe, un carro de trabuc pels fems i un carro d’escala per les garbes o el fals, entre d’altres. Plantaven cigrons al costat de les patates i primer collien els cigrons i es batien a l’era. Amb el menjar eren autosuficients però amb la roba tenien més problemes. Va marxar de Masgrau amb 18 anys.
Records d’infantesa
De gana no en passaven però en canvi tenien més dificultats en tenir roba. Es feien un vestit cada any per la festa major. Hi havia les barques i pels àpats ho celebraven amb ànecs, pollastres o conills. Per Reis feien atxes i encenien els marges per escalfar-se fins a Can Mascarell. Tot el camí era ple de foc. Poques vegades van anar al poble a veure la cavalcada i una vegada el seu pare es va disfressar de Rei i se’l van trobar a mig camí. El seu pare anava a buscar tòfones i a vegades es passava una setmana fora de casa. Per Sant Joan encenien les foguers i anaven a jugar a la zona del Castell, que no estava arreglat i tenia moltes pedres i forats en els quals podies entrar. Va participar a la Setmana Santa ja de gran. Va anar a la processó dels misteris. A davant hi havia l’orquestra i quan acabaven anaven a sopar. També anaven a ballar sardanes, a ballar al Maricel i al cine de Falange i al del Centro. Allà es posaven al Galliner amb tot el jovent.
L’escola
Va anar al col·legi amb els germans grans. Anaven a l’escola Nacional, amb la Teresa de Can Non, que li va ensenyar molt. Amb només un any va aprendre moltes coses i llavors van canviar la senyoreta per una de més gran que sempre plorava. Va plegar d’allà i la van fer anar a les Monges. En recorda la germana Montserrat i sobretot la Dolores. Com que vivia en una casa de pagès molts dies no podia anar a l’escola perquè s’havia de quedar a ajudar i quan hi tornava la renyaven i la feina anar amb la Germana Superior. Només hi va anar un any.
Feina de mainadera
Un dia, a la perruqueria de Can Silo (a davant de Can Capellà) s’hi va trobar la Josefina de Ca l’Autonell i li van demanar l’ajudaria a cuidar les seves filles. Poc temps després es va posar malalta perquè pràcticament no menjava. Tenia 11 anys i es va passar sis mesos al llit. Cada dia hi anava en Serdà a punxar-la. Amb aquest mig any però el va aprofitar per llegir, escriure i pintar. Un cop recuperada va tornar altra vegada a l’escola amb les Monges. Hi va estar dos anys més fins que amb 14 anys se’n va anar a la fàbrica.
El Tint
Hi va anar amb 16 anys. VA començar a fer bitlles i després a teixir. Hi havia una sala per esmorzar però habitualment anava la Font Gran. A la fàbrica hi feia més aviat calor, sobretot a l’estiu. Més endavant, en els telers de la part de dalt ja hi van posar aire condicionat. Feien Jakar (de 2 o 3 fils) i les valencianes de seda amb 6 o 7 fils. Hi va treballar 37 anys, fins que van tancar. Va passar per diverses seccions. Els amos no els veien gaire. Vivien a la Torre i tenien minyones. El pare es passejava amb un barret per la fàbrica. Hi havia diversos encarregats.
