Va néixer en una casa anomenada Can Mon Espardanyer que fa cantonada amb el carrer Església i el Domènec Sert. En aquella zona, el centre del poble, hi havia Can Valldemunt (terrissa), Can Quel (carnisseria), Can Mero (barber), Can Mont-rodon (pa), Can Ramon del Reig (fruiteria) Can Tuneu (bar) Can Generó (fonda), Can Maginetes, Can Llogari Madriguera, Ca la Laia i l’escloper Garolera. Hi havia aigua corrent i el banyaven amb un cubell. El seu germà, que és més gran, va néixer en una altra casa, just abans d’arribar al Vapor.
Primer va anar amb les Germanes Dominiques que recorda que el van ensenyar a llegir. Més tard va anar amb el mestre Francisco Pardillos, fins als 13 o 14 anys, i a Sant Miquel a Vic, a fer comerç. El seu pare volia que aprengués l’ofici d’electricista i va anar amb en Raurell de Vic que li va ensenyar els temes més elèctrics dels cotxes. El seu germà era més mecànic i d’aquesta manera, amb el pas dels anys, entre l’un i l’altre podien solucionar la majoria d’avaries que tenien els autocars, o si més no, les emergències.
Havia jugat a bales, cartons (capses de mistos que les tiraves a terra i amb unes rodes del vapor els havies de fer sortir d’una rotllana). A vegades també havien jugat a pilota al mig de la carretera, a davant de Can Mont-rodon, que eren molt aficionats al futbol, tant en Pau de Can Garriga que hi treballava com l’amo, que també anava a caçar. De més grans anaven al bosc, a la Vinya d’en Pallassa i a l’estiu a banyar-se a una gorga i un bassa prop del Molí dels Capellans. Van aprendre a nedar pel seu propi compte i també a tirar-se de cap. També va fer teatre, només dues comèdies amb l’Estable amb en Ton de Seva. Una de les obres es deia ‘El bateig de la nina’. Tenia 12 o 13 anys.
Va enganxar una època que a Taradell no hi havia futbol federat i amb cinc nois més del poble (en Jordi Recoder, en Joan Roma ‘cotxes’, en Prat que era de Manlleu però es va casar amb una noia de Can Garriga i en Baldomero Freixes) anaven a jugar a Manlleu. Eren encara juvenils i el seu pare els hi deixava el taxi de l’empresa per fer el transport. En Claudi jugava de porter. A Taradell hi va jugar molt poc, uns anys ja a la Roureda. D’aquella època recorda el polèmic partit amb el Sant Hilari que va acabar amb baralles i la rivalitat que va quedar durant molts anys. Inclús els hi va tocar el rebre a Els Lluïsos que sempre anaven a tocar allà i no els van contractar més.
Els seus pares van iniciar l’empresa Autocars Prat de Taradell. Tot va començar quan a Can Barfull, que tenien tartanes i les feien servir per anar a Vic a portar paquets i fer transport, van comprar un autocar però no el sabien conduir. El pare d’en Claudi, Joan Prat, feia de xofer amb una empresa d’autocars de Roda i el van llogar per portar-lo. Aquest es va traslladar a Taradell i allà va ser on va conèixer a la Maria Barfull i es van casar. D’aquesta manera, Joan Prat va assumir el negoci. Fins llavors, l’empresa Barfull tenia la línia regular de Taradell-Santa Eugènia-Vic i amb el traspàs a Joan Prat i Creus hi van afegir la de Taradell-Balenyà Estació. Va tenir un soci, l’Emilio Barfull però es van acabar separant. Aquest es va quedar amb uns autocars que un fill seu se’ls va acabar emportant a Barcelona mentre que la família Prat es va quedar amb les línies. A més a més també feien “recados”. Portaven paquets: havien anat a buscar, per exemple, molts pastissos a la Lionesa de Vic perquè a Taradell no hi havia pastisseria. Més endavant, els de la pastisseria Bofill els hi encarregaven que anessin a buscar nata a la granja Armengol, tota mena de cosa que a Taradell no es podia fer, cartes a advocats, temes de l’Ajuntament i diferents gestions. Es passaven moltes hores a Vic ja que el cotxe de línia baixava a les 8 i no tornava fins a les 12 i ho aprofitaven per fer aquestes gestions.
A Balenyà també recollien el correu. Tenien l’exclusiva per fer aquesta línia però havien de portar el correu gratis. Deixaven totes les cartes a Correus de Taradell, que hi havia en Sala i també duien el peix per a Can Marxant i per l’Enric Casas (Can Vilu). Posaven les caixes a davant del motor perquè allà era el lloc on hi havia més espai.
L’empresa va anar creixent i els dos fills del matrimoni, en Lluís i en Claudi, s’incorporen al negoci familiar. De fet, en Claudi amb només 18 anys ja portava els autocars. Ell s’hi va incorporar després de fer la mili, al Marroc a Aviació, juntament amb els bessons Pou de Taradell i un que li deien “El Client”, també del poble. Un cop va tornar van tirar l’empresa endavant. Tot i així va ser l’aparició del gasoil el que va fer que l’empresa anés endavant. En Claudi diu que “això ens va salvar” ja que van posar uns motors de la casa Borregos per poder adaptar als autocars que tenien amb gasolina, d’aquesta manera era com tenir dièsels i no gastaven tant. Va ser de les empreses més bones de la comarca amb autocars de la marca Zepra, de lo millor que hi havia. Va ser conductor dels 18 als 67 anys, fins que es va jubilar. Es va treure a Vic tots els carnets necessaris per conduir (cotxe, autocar, camió, taxi) i l’especial (per conduir els més perillosos) a Barcelona. A l’Escola Industrial feien les revisions mèdiques.
L’empresa va continuar creixent i cada vegada hi havia més combinacions per anar a Vic però en canvi la línia de Balenyà es va anar perdent ja que molta gent ja anava directament a l’estació de Vic i no parava a Balenyà. A més, es va construir l’estació d’autobusos molt a prop de l’estació de tren.
També tenien un taxi, un Mathis (marca francesa) amb la matrícula 43885 Barcelona. El van tenir durant molts anys. I entre els autocars que tenien recorda el 48, el Ford o el 47... tots tenien un nom.
I portaven les treballadores que anaven a treballar a la fàbrica de Can Costa de Seva i Balenyà. Tenien dos cotxes de línia de 30 places. Les de Santa Eugènia primer ho feia l’Emilio Barfull i més endavant ho van agafar ells. Entre els trajectes que feien, a l’estiu, portaven a molta gent del poble a les piscines de La Roca. Cada dia hi anaven amb dos o tres autocars. Eren unes piscines públiques. Abans d’aquestes, havien fet viatges a les piscines de Tona.
La seva dona, la Paquita, la va conèixer a Vic. Era dependenta de la Ferretaria Font i en Claudi hi anava a portar paquets. Era gallega però va venir de molt petita a Catalunya perquè el seu pare treballava a la RENFE i el van destinar a Vic. Recorda que tenia molt bona veu i li agradava molt enraonar-hi. Es van casar a La Corunya i la Paquita es va incorporar també al negoci familiar portant la comptabilitat de l’empresa.
Durant molts anys van tenir cobradors. Normalment eren jubilats que es volien treure un petit sou i ajudaven als conductors a cobrar i també a fer els ‘recados’ a Vic que després havien de repartir a Taradell en una època que hi havia pocs camions.
Quan en Claudi va acabar la mili va començar a organitzar algunes excursions. A la platja (Lloret, Tossa de Mar, Calella...) i va ser quan va sorgir la idea de fer altres excursions per tot Catalunya, Espanya i també per Europa. Van fer moltes excursions amb l’Associació de Jubilats, sobretot quan hi havia l’Àngel ‘Seva’ Casademunt, de president: Portugal, París, Londres, Viena, Bilbao, Venècia, Andalusia i també anaven a Santiago de la Espada, d’on és la família Morcillo, per les festes del poble. Eren els encarregats de portar els jugadors de futbol del Taradell quan hi havia en Serra de president. També van portar la Penya Barcelonista de Taradell a tot arreu, no només als partits al Camp Nou amb dos o tres autocars sinó a Anglaterra, Basilea, Madrid, València... allà on el Barça jugava una final. I organitzaven sortides al teatre a Barcelona. Ells ho preparaven tot, entrades i viatges, i la gent només s’havia d’apuntar.
El primer local el va tenir als baixos de l’Ajuntament i de la primera junta en recorda en Joan Tió que era el president, l’Àngel ‘Seva’, en Rossend Vila, en Lluís Serra i en Ramon Muntal. Quan es va jubilar va entrar a la junta amb en Josep Bassas ‘Manya’ i la seva dona que s’encarregaven del bar del nou local, també cedit per l’Ajuntament però totes les despeses van a càrrec de l’entitat. A la junta hi va estar durant 12 anys.
Per Nadal es reunia la família, cagaven al Tió a Can Barfull perquè hi havia la padrina. Per Setmana Santa havien d’anar arreglats per anar a la processó. Tot i que no era escolà, per Pasqua anava a cantar caramelles amb Mn. Jaume Mugosa. Amb els diners que feien anaven d’excursió a Montserrat o al Tibidabo. Per Corpus recorda uns carrers engalanats, amb enramades i catifes de flors. Per la festa major hi havia les barques d’en Mir que s’havien d’empènyer i el tiro i algun espectacle. Per Sant Sebastià recorda les carreres de sacs, el joc de les cintes, trencar l’olla i la xocolatada. I el concurs de grills, granotes i cargols al Pla de Marenga. Havies de portar el grill amb una gàbia i el primer que cantava guanyava. També tenia premi la gàbia més maca. El jurat estava format per gent gran del poble.
En Lenci que tenia una burra i a l’estiu portava totes les coses als estiuejants per anar a Puiglagulla. Era molt trempat i posava motius a la gent. També en Pepet de Can Xina que portava sacs d’herbes medicinals.
