L’arribada a Taradell
Va néixer al barri de Gràcia de Barcelona i vivia mig any allà i mig any a Bellaterra. Els seus pares hi tenien una torre amb un jardí molt gran. Quan tenia més o menys sis anys va agafar hepatitis i va haver d’estar més de sis mesos al llit. Per refer-se, el metge els hi va recomanar un canvi d’aire al Pirineu o al Montseny i algú els hi va dir que anessin a Viladrau. Com que per anar a Viladrau s’havia de passar per Taradell, van fer parada a la Fonda Generó (actualment Bar Sport) i el Senyor Generó els hi va comentar que s’estava fent una casa i que els hi podria llogar. Allà mateix van trucar el metge i va veure amb bons ulls Taradell. La casa que s’estaven fent era la planta baixa però el primer pis ja el tenien acabat i així va ser com es van quedar a Taradell l’any 1947. A sota de la casa hi havia una bodega amb bótes que se n’encarregava l’Espanyolet. A partir de llavors passaven mig any a Gràcia i mig any a Taradell (des de l’abril i fins al novembre).
La infància a Taradell
El primer record és que va fer els 7 anys aquí. I recorda un poble molt diferent al d’ara: sense cotxes i amb carros. Ell anava amb un patinet amunt i avall. Tothom es coneixia i disfrutava molt. En recorda un poble en el qual la gent tractava molt bé a tothom i hi havia molt bona convivència. Es passava el dia al carrer jugant amb les filles del Sr. Generó i amb la Maria Carmen, la néta del Sr. Benguerel que vivia a la planta baixa d’allà on s’estaven. D’aquella zona també destaca l’Espanyol (el pare de l’Espanyolet), un senyor que s’encarregava de la bodega que hi havia en el mateix edifici i que anava a repartir pel poble amb un carro i un burro. A sobre del carro hi havia una bota de fusta i a sota unes cadenes per pujar-la damunt del carro. Hi va fer una gran amistat i moltes vegades l’acompanyava quan feia el repartiment.
La plaça de les Eres encara hi havia les cases i diverses botigues, com la de Can Marxant que portaven el peix amb autocar des de Balenyà un cop aquest arribava amb tren des de Barcelona. El record de la festa major són les barques i la parada de Tir d’en Mir a la Plaça i un circ que va ser tot un espectacle mentre que per Setmana Santa es feien processons, un viacrucis molt d’hora al matí i les caramelles pel dia de Pasqua.
Van estar vivint així durant dos o tres anys fins que l’empresa tèxtil familiar no va anar gairebé i es van quedar només amb la torre de Bellaterra. Llavors, com que havien fet molta amistat amb gent de Taradell venien puntualment alguna vegada quan anaven a veure una tieta que tenien a Tona.
L’escola i els pares
Pràcticament no va anar a l’escola sinó que li ensenyava la seva mare. El seu pare tenia una fàbrica tèxtil. El seu pare tenia una fàbrica tèxtil i la seva mare feia de mestressa de casa i s’encarregava de la seva educació. Després va anar a col·legi a Gràcia i ja de més gran es va formar com a químic, professió que va exercir durant 40 anys.
El retorn a Taradell
Des de sempre tenia clar que tornaria a Taradell i ho va fer un cop casat. Va conèixer a la seva dona en una acadèmia de Barcelona on donava classe. Van festejar durant poc temps i al cap de 3 o 4 mesos de casats (1967) ja van venir a Taradell. Va trobar un poble canviat i arreglat que al llarg dels anys ha viscut una evolució gradual.. La plaça de les Eres, per exemple, era un descampat sense les cases però el carrer Sant Sebastià continuava amb un desnivell considerable. Venien sovint, fins i tot a l’hivern i llogaven una habitació a Can Ton (Ca la Magdalena). A baix hi havia la cuina, sempre amb els focs encesos i al costat un menjador. També hi havia la botiga ja que a part de fonda venien carn i altres coses. El menjar el feia la Sra. Magdalena.
Després van buscar llocs per passar-hi temporades més llargues i van llogar diverses cases fins a comprar l’actual ja que “cada vegada allargàvem més la nostra estància a Taradell”. Ell treballava a Gavà i després a Viloví d’Onyà i per la feina, tant era anar de Barcelona a la feina com de Taradell a la feina.
La UD Taradell
Va formar part de la Junta de la UD Taradell durant molts anys. Era el tresorer. Va entrar quan per feina ja no havia de viatjar tant. El president era en Josep Soler i també hi havia l’Aman. Hi va estar força temps.
L’Envelat
Eren socis i tenien un palco que els permetria un lloc assegurat a les llotges. Llogaves el palco i llavors tenien aquest espai reservat durant tot els actes que s’hi fessin per la festa major.
Doctrina
Havia fet doctrina durant diversos hiverns amb Mn. Joan Pujol de capellà. Ho feia el diumenge al matí i tenia un grup de nens i nenes bastant grans, tots ja havien fet la primera comunió. Es dividien en diferents grups.
AMPA
També va formar part de l’AMPA del col·legi Sant Genís i Santa Agnès. Després hi va entrar la seva dona. Hi va ser poc temps i entre les activitats que van fer per recollir diners recorda com una subhasta que van fer al Centre Catòlic i que en Molet els hi va donar un quadre per subhastar.
La política
El primer Ajuntament Democràtic es va fer en el menjador de casa seva. Va ser el lloc de trobada on es va formar el grup de persones que acabarien guanyant les eleccions per Democràcia per Taradell i amb Joan Reig com a alcalde. Hi havia por per entrar en política i va costar molt fer una llista. La seva dona, Diana Alemany, va anar en una llista a la legislatura següent i es va convertir en la primera regidora de l’Ajuntament de Taradell.
La seva dona va ser la segona regidora a la història de l’Ajuntament de Taradell.
