L'Àngel Casademunt Brussosa era conegut a Taradell com a l'Àngel ‘Seva'. Era fill de Can Seva i tenia dos germans: en Ton, l'hereu, i la Montserrat. Va ser una persona que sempre va estar vinculada a l'Ajuntament, durant 60 anys, ja sigui com a escombriaire, al ‘matadero', als telèfons, com a agutzil o al Sindicat sense oblidar la figura de jutge de pau. De fet, va començar amb en Conrad Vilarrubia d'alcalde i es va retirar quan el batlle era en Josep Munmany.
Nascut l'any 1923 va viure de ben a prop la guerra. Tot i així es va poder escapar i amagar al Castell d'en Boix juntament amb d'altres companys. Després de dos dies va tornar al poble, a causa d'un fort refredat, per amagar-se a Can Jaume Seva i després a Can Tito: “Hi havia molta gent amagada a les golfes, sobretot capellans”, recorda.
A l'escola recorda el Sr. Aranda i als 16 anys es va posar a treballar com a escombriaire: “Passàvem cada dia, amb un carro a recollir les deixalles”. Ho feien amb un carro i un matxo de Can Seva, el què feia les feines de la casa i també la d'escombriarie. També l'ajudava en Manel de la Llaunera, que feia de mosso a Can Seva.
Després d'uns anys com a escombriaire va passar a ser l'encarregat del ‘matadero'. A l'escorxador la seva tasca consistia en pagar els productes i de mirar la carn en el cas que no hi pogués anar el veterinari. També pesava els porcs, xais i vedelles. Els porcs els mataven un cop a la setmana mentre que de vedells i de xais ho feien pràcticament cada dia: “Ho venien a fer els mateixos carnissers del poble i jo m'encarregava de pesar-ho i escriure una nota amb les dades a qui els hi ho havia venut”. Hi va estar deu anys.
La següent tasca que va fer, també relacionada amb l'Ajuntament, va ser a Telèfons. N'hi havia 25 quan va començar i va arribar a superar els 200. Es van instal·lar a viure a l'edifici de Telèfons i treballava les 24 hores, de dia i de nit, “ja que si trucaven a qualsevol hora, els havíem d'atendre”. A Telèfons s'hi va instal·lar l'any 1957. Abans vivia al costat de l'Ajuntament.
Als anys 60 va crear el Sindicat Agràri. Van comprar una màquina de segar i amb els beneficis d'aquesta van construir el local que avui en dia encara coneixem com el Sindicat. “Tots els pagesos del poble venien allà i també algun de fora”. També guardaven màquines, venien sacs, vi i altres productes. Recorda que va ser una època molt bona, “vam fer molts diners” i fins i tot recorda que van comprar el terreny al Bisbat per 16.000 pessetes gràcies a la col·laboració de Mn. Vilacís. Paral·lelament a la tasca del Sindicat, a la tarda, treballava com a secretari del Sindicat Vertical a Sant Hipòlit de Voltregà.
I també era l'agutzil del poble. Quines eren les feines de l'agutzil? Segons Casademunt: Moltes i cap en concreta: Era la persona que s'encarregava dels llums, de l'aigua del cementiri, de l'ambulància, tocava la corneta i avisava quan hi havia contribucions, o quan hi havia la campanya per vacunar gossos. Casademunt ho tenia clar: L'agutzil estava ficat a tot arreu, fins i tot era qui organitzava les festes.
Una de les transformacions que més recorda del poble, a banda de les urbanístiques, és el tema de l'aigua: De dipòsit només teníem el del carrer Sant Sebastià, després del de Les Pinediques. A l'estiu ens quedàvem sense aigua i ho fèiem com podíem, anant a buscar pous...”.
A banda de col·laborar amb la Comissió de Festes, també ha estat president de la Llar de Jubilats, membre del Consell Comarcal i vinculat amb els Gegants de Taradell. Precisament la Comissió de Festes va ser qui va comprar l'ambulància i els mateixos membres eren qui la portaven. Al cap d'uns anys però, hi va haver un embolic amb l'Ajuntament que van donar el servei a Can Prat, i “ens la van treure”.
Finalment, una de les altres tasques de les quals molta gent recorda a l'Àngel Casademunt és per la seva tasca com a jutge de pau, que va realitzar durant molts anys.
L'Àngel Seva era una de les persones que més coneixia el poble i l'Ajuntament. Durant molts anys a l'Ajuntament eren tres persones: ell, en Tomàs Roca i en Ballús. Més endavant va entrar l'Angelina Codina i la Rosa Maria Tió. També recorda la figura del Sereno, “que es cuidava de tot” i recorda com passava pels carrers a ‘despertar' la gent perquè havien d'anar a treballar a la fàbrica.
