En el darrer ple municipal, celebrat dijous, es va explicar la nova proposta que adoptarà el model de la ciutat de Barcelona amb una recollida selectiva diferenciada en cinc contenidors.
L'octubre del 2005 Taradell va iniciar la recollida de deixalles porta a porta (al febrer va començar a la urbanització de la Roca). Des de llavors la valoració sempre havia estat positiva. En els primers mesos ja s'havia reduït un 21% les deixalles que el municipi portava a l'abocador (era del 64%) i les dades d'aquests darrers anys constataven la bona acceptació que havia tingut la iniciativa entre els veïns.
Des de fa un parell d'any, però, l'Ajuntament ha notat un cert increment de persones que no fan el reciclatge correctament i diàriament es troben bosses d'escombraries a les papareres. L'any 2020 l'Ajuntament va posar les primeres multes (d'entre 150 i 300 euros) per no gestionar com toca els residus domèstics. En concret, per haver deixat bosses d'escombraries a les paperes o en altres punts de la via pública.
Però la mesura no ha estat suficient i ara des de la Regidoria de Medi Ambient s'han vist obligats a fer un pas enrere i tornar amb els contenidors de tota la vida ja que no es recicla bé. I és que a banda de les bosses a les papareres també s'ha notat que cada vegada es fa més malament la separació de deixalles. Per aquest motiu, el conistori taradellenc ha enviat un centenar d'avisos per escrit a empreses i particulars que consideren que no fan correctament el reciclatge de les escombraries. L'augment de la població taradellenca amb famílies arribades de Barcelona on els contenidors són de diferents colors que els d'Osona en podria ser un dels motius.
En el darrer ple municipal, celebrat dijous passat, es va explicar que els nous contenidors, que es posaran al llarg del gener del 2023, s'ubicaran a diferents punts del nucli urbà, a les urbanitzacions i també a prop de les cases de pagès: "És un pas enrere, però a vegades cal retrocedir per poder avançar", comenten des de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Taradell.
Els contenidors seran els que es fan servir a la ciutat de Barcelona amb un disseny més flexible i adaptat a les necessitats i als canvis, més baixos per millorar la visibilitat dels vianants i per tant un guany en seguretat i també tindran diferents mides per adaptar-se a les necessitats de cada territori i, per últim, tindran boques calibrades al residu que s'hi llença.
D'aquesta manera Taradell apostarà per una recollida selectiva diferenciada en cinc fraccions amb un desplegament a tota la ciutat de contenidors diferenciats per cadascuna d'aquestes i així facilitar la gestió dels residus: orgànica, envasos, paper i cartró, vidre i la fracció rebuig.
Què s'hi pot llençar: envasos de plàstic, llaunes de begudes i conserves, brics, xapes i tapes de metall, paper d'alumini i film transparent, safates de porexpan, etc.Què no s'hi pot llençar: joguines, mànegues de regar, tubs, materials com cintes de vídeo i CDs, i envasos de productes perillosos (dissolvents o pintures), etc.
Els envasos es porten a les plantes de triatge, on se separen els diferents materials mitjançant la combinació de tècniques òptiques, mecàniques i manuals. Els diversos materials seleccionats són compactats, embalats i distribuïts als centres de triatge.
Què s'hi pot llençar: envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.Què no s'hi pot llençar: paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d'oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d'alumini van al contenidor groc.
Els residus recollits en el contenidor blau es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s'asseca, es planxa i se'n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres per tenir una nova vida útil.
Què s'hi pot llençar: envasos i ampolles de vidre, sense taps ni tapes.Què no s'hi pot llençar: vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc.
El vidre recollit es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n'extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots o bombetes, entre d'altres.
Què s'hi pot llençar: restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc, closques d'ou i de fruita seca, taps de suro, bosses d'infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d'oli, restes de jardineria, etc.Què no s'hi pot llençar: restes d'escombrar, cabells, bolquers i excrements d'animals, que van al contenidor gris.
Els residus d'origen vegetal i/o animal son susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar. Aquests residus es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs.
Què s'hi pot llençar: burilles, compreses, bolquers, restes d'escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d'animals.Què no s'hi pot llençar: bosses d'infusió, paper de cuina brut d'oli i restes de menjar, que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos, o roba, que van als Punts verds.
Al contenidor gris hi van tots aquells residus que no es poden recollir de manera selectiva. Tots els residus es duen als ecoparcs, on se separen els tots aquells materials que es poden reciclar. Els residus del contenidor gris que no poden ser reciclats han d'anar als abocadors o han de ser incinerats. L'idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar.
